The Great Game

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Territori Persa vers el 1814.

The Great Game (el Gran Joc) és l'accepció amb la qual els britànics van denominar la rivalitat estratègica que van mantenir amb els russos a Àsia Central durant el segle XIX i principis del segle XX. Aquesta rivalitat, a la qual els russos, per la seva banda, van denominar El Torneig de les Ombres (rus: Турниры тене), mai no va arribar a propiciar un enfrontament directe entre les forces armades d'ambdós països.

« Només quan tot el món mori acabarà el Gran Joc" »
Rudyard Kipling

Origen[modifica | modifica el codi]

Al començament del segle XIX res feia pensar un enfrontament entre l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus, donat que els seus respectius territoris i zones d'influència no entraven en conflicte. No obstant això, la consolidació de la presència britànica en el subcontinent indi (Raj Britànic), així com l'expansió russa cap al sud a Àsia Central, van propiciar la trobada, l'epicentre de la qual va ser Afganistan.

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Des de la perspectiva britànica, l'avanç rus a Àsia Central amenaçava de prendre la "Joia de la Corona" de l'Imperi Britànic, l'Índia. Les successives conquestes russes dels khanats d'Asia central van fer pensar als britànics que els russos es proposaven conquerir l'Índia utilitzant Afganistan com base. Per a evitar-ho, en 1838 van declarar la que seria la Primera guerra angloafganesa, per a col·locar un govern titella a l'Afganistan. Aquest règim va resultar fràgil, i insostenible sense el suport militar britànic. Cap a 1842, les forces britàniques desplaçades a l'Afganistan van haver de retirar-se a causa de les contínues hostilitats a què eren sotmeses per part de la població civil afganesa. Durant la retirada, tota la força expedicionària va ser aniquilada, excepte el Dr. William Brydon, al que se li va permetre tornar a l'Índia, precisament per a comunicar la notícia de la completa destrucció de la força expedicionària britànica a l'Afganistan.

A causa de aquesta humiliació, els britànics van haver de contenir les seves apetències respecte a l'Afganistan, i es van haver de limitar a considerar-lo com un estat-tap. Mentrestant, els russos continuaven la seva expansió, i l'any 1868 ja arribaven al marge septentrional del riu Amudarià. En 1878 van enviar una missió diplomàtica a Kabul, la qual cosa va provocar que els britànics forcessin Sher Ali, governant de l'Afganistan, a rebre a altra missió diplomàtica britànica, que va ser rebutjada, fet que va provocar la Segona guerra angloafganesa.

Aquesta segona guerra va resultar gairebé tan desastrosa que la primera per als britànics, que van ser expulsats de Kabul en 1881, deixant a Abdur Rahman Khan en el tron.

L'expansió russa va provocar una altra crisi - L'incident de Panjdeh - quan les tropes russes van prendre sota control l'Oasi de Merv el 1884, cosa que va provocar un enfrontament amb les tropes afganeses. Quan el xoc entre russos i britànics semblava inevitable, aquests últims van decidir aceptar el fet consumat i cedir l'oasi als russos. Aquest tracte es va produir sense intervenció afganesa de cap tipus, i preveia que els russos retornarien els territoris més llunyans que havien conquerit, però es quedarien amb Panjdeh. També es va acordar l'establiment d'una frontera afganesa al llarg del riu Amu Darya, que suposava la pèrdua de molt de territori, especialment al voltant de Panjdeh. Això no va evitar a Regne Unit conflictes en la zona durant tot el segle XIX.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]