Thesaurus Linguae Graecae

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióThesaurus Linguae Graecae
Dades
Nom curtTLG Modifica el valor a Wikidata
Tipusprojecte de recerca Modifica el valor a Wikidata
Història
FundadorTheodore F. Brunner (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
DirectoraMaria Pantelia (en) Tradueix (1996–) Modifica el valor a Wikidata
Propietat deUniversitat de Califòrnia a Irvine Modifica el valor a Wikidata

Lloc webstephanus.tlg.uci.edu… Modifica el valor a Wikidata

El Thesaurus Linguae Graecae (TLG) és un institut d'investigació de la Universitat de Califòrnia a Irvine.

El TLG va ser fundat el 1972 per Marianne McDonald,[1] professora de teatre i de clàssiques d'aquesta universitat, per tal de crear una col·lecció digital de tots els texts conservats escrits en grec des de l'antiguitat. Theodore Brunner (1934-2007)[1] va dirigir el centre des del 1972 fins a la seva jubilació el 1998. Maria Pantelia va succeir-lo el 1998.[2]

El nom de TLG comparteix nom amb la seva base de dades en línia, que porta com a títol complet Thesaurus Linguae Graecae: A Digital Library of Greek Literature, i TLG com acrònic abreujat.[3]

Aquest projecte va estar inspirat inicialment en l'obra d'Henri Estienne, el Thesaurus linguae graecae (1572) que fou emprada com a base pels lexicògrafs del segle xix per als seus diccionaris.[1][4]

El suport rebut per part de classicistes i experts en tecnologia, sobretot de David W. Packard i del seu equip, que van crear el sistema Ibycus, el hardware i software emprats per llegir i realitzar cerques al corpus de texts del TLG. Des del 1972 el TLG ha recopilat i digitalitzat la majoria de texts escrits en grec des d'Homer fins a la caiguda de Constantinoble el 1453.[5]

La col·lecció de texts del TLG va circular originàriament en CD-ROM, el primer es va editar el 1985. Des del 2001 els membres d'institucions subscrites poden fer cerques a través de la xarxa. El públic pot consultar tota la informació bibliogràfica i una selecció de texts. Des del desembre del 2006 els texts s'han lematitzat per facilitar-ne la cerca.[4]

El TLG és responsable del desenvolupament, manteniment i documentació de Beta Code, un sistema de codificació de caràcters i formateig desenvolupat per David W. Packard per codificar l'alfabet grec politònic.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Humanities (en anglès). National Endowment for the Humanities, 1995, p. 11. 
  2. Jeffreys, Elizabeth; Haarer, Fiona K. «Maria Pantella». A: Proceedings of the 21st International Congress of Byzantine Studies: London, 21-26 August, 2006 (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2006, p. 100. ISBN 978-0-7546-5740-8. 
  3. «Thesaurus Linguae Graecae». University of California, Irvine. [Consulta: 30 gener 2022].
  4. 4,0 4,1 Bazyliński, Stanisław. A Guide to Biblical Research: Introductory Notes (en anglès). Gregorian Biblical BookShop, 2006, p. 44. ISBN 978-88-7653-630-4. 
  5. Reggiani, Nicola. Digital Papyrology I: Methods, Tools and Trends (en anglès). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2017-09-11, p. 217. ISBN 978-3-11-054747-4. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]