Trabuc

Un trabuc és una arma de foc que es caracteritza per tenir un canó en forma de trompeta. Es tracta d'una arma de foc arcaica de càrrega davantera, és a dir que la pólvora i els perdigons (que poiden ser metàl·lics o pedres petites) es carrega per la boca. Es dispara amb una guspira que es genera per un pedrenyal que encenia l'esquer o càrrega de pólvora del canó. El trabuc va ser usat sobretot durant el segle XVII, però va acabar caient en desús per ser una arma lenta - el tret solia trigar uns segons a produir-se després de l'encesa -, i poc precisa -l'embocadura del canó provocava una forta dispersió dels projectils. És el predecessor de l'escopeta.

A Catalunya continua sent relativament popular gràcies als trabucaires, que desperten a la gent a les festes majors de molts pobles i ciutats. Al País Valencià també, especialment a les Comarques Centrals, pel seu ús en les festes de moros i cristians.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trabuc