Trap
.jpg) | |
| Orígens estilístics | |
|---|---|
| Orígens culturals | Inici 1990, al sud dels Estats Units |
| Popularitat al Mainstream | Baixa: des dels seus inicis fins mitjans dels 2000
Alta: des de mitjans dels 2000 fins a inicis del 2010 Molt alta: des de l'inici del 2010 fins a l'actualitat |
| Creació | dècada del 1990  |
| Part de | bass music (en)  i música hip-hop |
| Subgèneres | |
Mostra d'àudio | |
El trap és un subgènere musical del rap, aparegut al principi de la dècada del 1990 com una evolució del gangsta rap i el crunk. S'originà als suburbis de la ciutat estatunidenca d'Atlanta, on hi ha les trap houses, cases on es ven crac i altres drogues, i on els consumidors es troben «atrapats» en el seu propi slang al marge del sistema.[1][2][3] La seva popularitat va augmentar a nivell internacional entre els anys 2010 i 2019.
A nivell de composició, el trap no és un estil musical interpretat amb instruments orgànics, sinó que la producció es basa en l'ús d'un ordinador amb programari d'edició de so, sintetitzadors, una caixa de ritmes i diversos efectes de so per a fer beats i melodies, sovint a càrrec d'una persona especialitzada anomenada beatmaker, encara que es poden aprofitar cançons i fer-ne remixos, tot per acompanyar la veu filtrada amb Auto-Tune.
Història[modifica]
El rap va començar als anys 1970 al barri novaiorquès del Bronx com una música de reivindicació social. Més endavant, als 1990, a causa dels interessos de la indústria musical es va redirigir cap a lletres «de carrer», deixant de banda el discurs polític, i així tenir més impacte en el públic. Entre els primers trapers coneguts es troba Gucci Mane i el seu Trap House (2005). A principis de la dècada del 2010 la popularitat del trap va augmentar gràcies a artistes com Drake, Nicki Minaj, Kendrick Lamar, XXXTentacion i A$AP Rocky, entre d'altres.
El trap a Amèrica Llatina es va originar a Puerto Rico i, influenciat pel reggaeton, va guanyar popularitat a partir de 2007 a tot el continent.[4]
L'èxit global de la música trap té molt a veure amb el desenvolupament i l'accessibilitat de la tecnologia i les xarxes socials. El trap és el primer estil musical en el qual persones sense discogràfica o diners per pagar-se una maqueta poden fer música des de l'ordinador de casa. El fet de penjar aquestes cançons i videoclips a les plataformes digitals ha canviat la forma de fer, pensar i comunicar la música.[5]
Trap als Països Catalans[modifica]
El trap als Països Catalans presenta diferències amb el trap primogènit,[6] ja que prioritza la lletra als beats i les instrumentals, al contrari que als Estats Units. Entre les bandes i artistes destaquen PAWN Gang, Bad Gyal, Pimp Flaco, Kinder Malo, Cecilio G i Lildami.[7][8][9][10][11] El barceloní Rojuu és un dels més joves representants de l'emo trap, gènere musical que vessa angoixa juvenil.[12]
Referències[modifica]
- ↑ Phili, Stelios «Fighting Weight: From the Trap to the Treadmill—DJ Scream's Workout Playlist» (en anglès). GQ, 08-10-2012.
- ↑ «TRAP MUSIC: UNDER LOCK & KEY», 28-02-2013. [Consulta: 8 agost 2021].
- ↑ «¿Qué es el trap y cuáles son sus máximos exponentes?» (en castellà). Los 40, 16-01-2019. [Consulta: 8 agost 2021].
- ↑ Portilla, Christian. «Latin Trap Brings New Music to Miami» (en anglès). [Consulta: 4 agost 2021].
- ↑ Besora, Max. «Brevíssima història de la música trap». CCCBLAB, 11-02-2020. [Consulta: 8 agost 2021].
- ↑ S. Iborra, Yeray. «Trap català: paios tatuats que volen triomfar a TV3». El Nacional, 13-05-2021. [Consulta: 8 agost 2021].
- ↑ «31 Fam, Tixin' Pixin' i SamxSen, el més nou del trap en català». CCMA, 07-02-2019. [Consulta: 8 agost 2021].
- ↑ Amat, Xavier. «Trap a la catalana». El Nacional, 07-12-2018. [Consulta: 8 agost 2021].
- ↑ Rius Llorens, Clàudia. «Trap sense vergonya, trap en català». Núvol, 17-07-2018. [Consulta: 8 agost 2021].
- ↑ Pueyo, Jordi; Pous, Ariadna. «Visca Tarradellas i visca el trap en català», 15-03-2019. [Consulta: 8 agost 2021].
- ↑ «La nova generació de rap i trap s'apodera de la revista Enderrock de gener». Enderrock.cat, 02-01-2019. [Consulta: 8 agost 2021].
- ↑ Millán, Germán Aranda. «Rojuu o el arte de estar más bien triste: el éxito de un artista precoz» (en castellà), 05-05-2021. [Consulta: 5 agost 2021].
Bibliografia[modifica]
- García, Jon I. Historia del trap. Autoedició, 2018.
- Besora, Max; Bagunyà, Borja. Trapologia. Cròniques gonzobizarres de la nova música urbana. Ara Llibres, 2018. ISBN 978-84-16915-81-1.
- Yung Mare, Lil Guiu, Good Jan, Teuma Thug, Monrra Straps, Willfree. P.A.W.N. Gang. El codi. Base, 2018. ISBN 978-84-17183-29-5.
- Castro Córdoba, Ernesto. El trap. Filosofía millennial para la crisis en España. Errata Naturae, 2019. ISBN 978-84-17800-11-6.