Tristán Álvarez de Toledo y Gutiérrez de la Concha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTristán Álvarez de Toledo y Gutiérrez de la Concha

Tristán Álvarez de Toledo, de Xaudaró, a Gedeón, 11-02-1906 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 febrer 1869 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1926 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Alhama de Múrcia (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
5 maig 1907 – 15 setembre 1923
Circumscripció electoral: Província de Granada, senador vitalici
Governador civil de Barcelona
8 desembre 1905 – 10 juny 1906
← Julio Fuentes y FornerFrancisco Manzano Alfaro →
Diputat a Corts
24 abril 1899 – 30 març 1907
← José Álvarez de Toledo y AcuñaTiburcio-Ángel Pérez Castañeda Triana, 1st Marqués de las Taironas (en) Tradueix →
Circumscripció electoral: Jaca
Diputat a Corts
22 abril 1898 – 16 març 1899
Circumscripció electoral: Boltanya
Diputat a Corts
22 abril 1896 – 24 abril 1898
← Vicente Quiroga VázquezVicente Quiroga Vázquez →
Circumscripció electoral: Quiroga
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Premis

Tristán Álvarez de Toledo y Gutiérrez de la Concha, XVI duc de Bivona (Nàpols, 8 de febrer de 1869 - Alhama de Murcia, 23 de març de 1926) fou un aristòcrata i polític espanyol, diputat al Congrés dels Diputats, senador i governador civil de Barcelona durant el regnat d'Alfons XIII d'Espanya.[1][2]

Era fill de José Álvarez de Toledo y Acuña, XV Duc de Bivona, i Jacinta Gutiérrez de la Concha y Fernández de Luco. A la mort del seu pare en 1898 va heretar el títol.[3] Membre del Partit Liberal Fusionista, fou elegit diputat pel districte de Quiroga a les eleccions generals espanyoles de 1896,[4] pel de Boltaña a les eleccions generals espanyoles de 1898[5] i pel de Jaca a les eleccions generals espanyoles de 1899, 1901, 1903 i 1905.[6] De 1907 a 1910 fou senador per Granada i de 1910 a 11923 senador vitalici.[7] Fou director general de correus en 1903 i governador civil de Barcelona entre desembre de 1906 i juny de 1906. Durant el seu mandat va contractar Joan Rull i Queraltó com a confident.[8]

Es casà amb la pintora Clara Lengo y Gargollo, filla del també pintor Horacio Lengo y Martínez de Baños. Malalt del cor, els darrers anys de la seva vida es va retirar a la seva fincaEl Azaraque a Alhama de Murcia, on va morir sense descendència.[9]

Referències[modifica]