Turbocapitalisme
Turbocapitalisme o capitalisme depredador és un concepte polític depreciatiu per designar una economia de mercat sense cap restricció regulatòria. Condueix a una situació d'ultracompetitivitat per a la mà d'obra que crea un desequilibri de poder.[1]
_Turbo-Kapitalismus.jpg)
La paraula anglesa turbocapitalism va ser utilitzada per primera vegada el 1999 per l'economista americà Edward Luttwak del Center for Strategic and International Studies a Washington DC[2] al seu llibre Turbo-Capitalism: Winners and Losers in the Global Economy (Turbocapitalisme: guanyadors i perdedors a l'economia mundial).[3]
L'exbanquer de la Deutsche Bank Raphael Nagel, que va crear una fundació que ajuda persones sobre-endeutades a Barcelona no veu problemes amb el «capitalisme civilitzat» però sí en el capitalisme descontrolat i fora de lloc quan nou per deu transaccions financeres són especulatives i no tenen cap relació amb l'economia real. Per Nagel, la banca s'ha transformat en «monstre descontrolat».[4] Veu el turbocapitalisme com un moviment que afavoreix els grans capitals que perujudiquen la societat amb una injustícia que conduirà al final de la mundialització.[5][6] En la seva oposició als diners en efectiu, amb l'efecte que tots els diners es trobaran a la banca, el turbocapitalisme és una amenaça contra la llibertat personal com que totes les transaccions amb targeta es registren i emmagatzemen. A més, el món financer podria expropiar l'estalviador en imposar tipus d'interessos negatius – el que no és possible quan existeix l'alternativa del metàl·lic.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «turbocapitalisme». Observatori de neologia. Institut d'Estudis Catalans - Secció Filològica, 01-01-2016. [Consulta: 15 agost 2018].
- ↑ Herberg, Dieter; Kinne, Michael; Steffens, Doris; Tellenbach,, Elke; Al-Wadi, Doris. Neuer Wortschatz : Neologismen der 90er Jahre im Deutschen (en alemany). Berlín: W. de Gruyter, 2004, p. 346 (Volum 11 de Schriften des Instituts für Deutsche Sprache). ISBN 311017751X.
- ↑ Luttwak, Edward. Turbo-Capitalism: Winners and Losers in the Global Economy, 1999. ISBN 0-06-019330-1.
- ↑ Meler, Isaac «Raphael Nagel: «La llei de segona oportunitat és el rescat ciutadà»». Nació Digital, 25-02-2017.
- ↑ Garcia i Fuster, Pau «L'economista Raphael Nagel denuncia els abusos dels grans capitals al llibre 'Turbocapitalismo: maestros de la quiebra'». Via Empresa, 14-09-2016.
- ↑ Genís, Adela «“Apple no pot pagar menys que una parada de salsitxes”». El Punt Avui, 25-09-2016, pàg. 50.
- ↑ Nagel, Raphael «Guerra al 'cash'». El Triangle, 05-10-2016.
Bibliografia[modifica]
- Coromina, Xavier «La benzina del turbocapital». El Punt Avui, 25-04-2014.
- del Romero Renau, Luis. Planificació i govern del territori a l'arc mediterrani espanyol: Noves i velles respostes en un context globalitzat. Universitat de València, 2009, p. 29-30. ISBN 9788437073149.
- Nagel, Raphael. Turbocapitalismo: los maestros de la quiebra. Reflexiones y propuestas para una economía más humana (en castellà). Barcelona: Kant Edicionses, 2016, p. 112. ISBN 9788460894032.
- Borràs, Rafael «TTIP: Cavall de Troia del turbocapitalisme». DBalears, 15-06-2015. Arxivat de l'original el 16 d’agost 2018 [Consulta: 15 d’agost 2018].
- Valls, Raül «Una Nova Cultura del Territori enfront del turbocapitalisme destructiu». Alba Sud, 03-06-2014.