Una tomba per a Boris Davidovič

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Una tomba per a Boris Davidović)
Infotaula de llibreUna tomba per a Boris Davidovič: set capítols d'una sola història comuna
Grobnica za Borisa Davidoviča
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorDanilo Kiš
Llenguaserbocroat
PublicacióIugoslàvia, 1976 Modifica el valor a Wikidata
Edició en català
TraductorSimona Škrabec
Publicació2003 i 2016
Dades i xifres
GènereRelats curts
Nombre de pàgines151
Parts7
Altres
ISBN849-61-031-10
OCLC6196718 Modifica el valor a Wikidata

Una tomba per a Boris Davidovič (en serbocroat, Grobnica za Borisa Davidoviča / Гробница за Бориса Давидовича) és un recull de set relats escrits per Danilo Kiš, publicats el 1976 (traduït al català per Simona Škrabec el 2003 i, en edició revisada, el 2016). Les històries estan basades en fets històrics i tracten de temes com l'engany, la traïció i l'assassinat polítics a l'Europa de l'Est durant la primera meitat del segle XX (llevat de "Gossos i llibres", que passa al segle xiv a França). Algunes històries estan escrites com biografies fictícies en què els personatges principals interactuen amb figures històriques.

Polèmica sobre plagi[modifica]

El llibre va ser objecte d'una llarga i famosa polèmica sobre plagi durant la Iugoslàvia de Tito, que continua fins avui. En particular, Kiš va ser acusat de plagiar 7.000 dies a Sibèria, de Karlo Štajner.[1] Kiš va escriure un llibre titulat La lliçó d'anatomia el 1978 en què defensava com a legítims els seus mètodes, que inclouen cites literals sense especificar-ne l'autoria, i en què atacava durament i personal els seus crítics.[2] Al llibre Narcis bez lica (1981), l'eminent crític iugoslau Dragan M. Jeremic analitza en detall aquest tema, que ha generat molts articles derivats; el 2005 Nebojsa Vasovic, a Lazni car Scepan Kis, estudia aquesta qüestió des d'un nou punt de vista. A causa de la polèmica, Kiš es va traslladar a París, on va publicar molt poc, va tenir problemes matrimonials i va acabar morint de càncer prematurament.[3]

Les històries[modifica]

  • "Un ganivet amb el mànec de palissandre"

Mikša és un aprenent jueu de sastre que es fa revolucionari; el seu compromís i crueltat fa que cometi un sòrdid assassinat i sigui empresonat.

  • "La truja que es menja les seves cries"

Versckoyles, un voluntari republicà a la Guerra Civil, és empresonat per criticar la intervenció soviètica al conflicte.

  • "Els lleons mecànics"

Čeljustnikov organitza una falsa cerimònia religiosa per la visita d'Herriot, un dignatari francès, a Kíev.

  • "El cercle màgic de les cartes"

Sobre l'assassinat aparentment immotivat del doctor Karl Taube resulta que es va decidir en una partida de cartes entre dos criminals.

  • "Una tomba per a Boris Davidovič"

Boris Davidovič Novski, un revolucionari destacat, és arrestat per mirar d'arrencar-li una confessió falsa en un judici. Durant l'interrogatori amb Fedukin, Novski intenta que la seva biografia respongui a com vol que el recordin en el futur.

  • "Gossos i llibres"

Elaborat en paral·lel al relat anterior, la història parla de Baruch David Neumann, un jueu forçat a convertir-se al cristianisme durant un pogrom a Occitània durant el segle xiv, i el seu interrogatori.

  • "Biografia breu d'A. A. Darmolatov (1892-1968)"

Darmolatov, un poeta revolucionari menor, és devastat per la malaltia més que pel terror.

Referències[modifica]

  1. «Danilo Kiš, posljednji jugoslavenski pisac» (en serbi).
  2. A. Thirlwell. «Why we need Danilo Kiš» (en anglès). [Consulta: 30 octubre 2014].
  3. «Danilo Kis» (en castellà). [Consulta: 30 octubre 2014].

Bibliografia[modifica]

  • Škrabec, Simona. «Anatomia de les utopies o com il·luminar el segle XX des de dins». A: Danilo Kiš. Una tomba per a Boris Davidovič. Segona edició (revisada). Barcelona: Angle Editorial, gener 2016, p. 174 (Narratives, 79). ISBN 9788416139842.