Usuari:Balgonjau/proves

Datació

Pel que fa a la seva data de composició, la Segona carta de Pere és probablement l’últim escrit del NT. Els paral·lelismes notables amb la Carta de Judes (escrita entre els anys 80 i 100), el fet que la carta pressuposa l’existència de la Primera carta de Pere (2 Pe 3,1) i un recull de les cartes de Pau (2 Pe 3,15-16), els temes que tracta i el fet que la primera generació de cristians ja hagi desaparegut (2 Pe 3,4), ens porta a datar-la a l’inici del segle II.

Autor

No hi ha dubte que 2Pe és una obra tardana, i en qualsevol cas molt posterior a la mort de l’apòstol Pere. Es tracta d’un cas clar de pseudoepigrafia, és a dir, d’un escrit atribuït a un autor que no és el qui realment l’ha redactat. L’autor és un cristià d’origen jueu, coneixedor del món hel·lenista, de l’Escriptura i de nombroses tradicions apocalíptiques jueves.

Destinataris i lloc d’origen

Dels destinataris, tan sols podem dir que estan familiaritzats tant amb l’Escriptura com amb les tradicions apocalíptiques jueves perquè l’autor fa citacions sense haver-les d’explicar. Això fa pensar en un lloc d’origen d’ambient judeocristià hel·lenista com el que hi havia a la ciutat d’Alexandria, centre important de la cultura grega i on hi havia una nombrosa presència de jueus. De fet, l’església d’Alexandria va ser la primera que va acceptar la Segona carta de Pere dins del cànon del Nou Testament. També d’Alexandria semblen provenir altres escrits, apòcrifs, encapçalats igualment amb el nom de Pere (Evangeli de Pere, Apocalipsi de Pere).

Gènere literari

Malgrat la seva forma epistolar, visible sobretot en la salutació inicial, aquesta carta pertany en realitat a un altre gènere literari, el «testament» o «discurs de comiat» , que consisteix en atribuir a personatges famosos un discurs de comiat abans de la seva mort. Trobem exemples a l’Antic Testament (Gn 47,29-49,33; Dt 29-33; 1 Sa 12) i al Nou Testament (Jn 13-17; Ac 20,17-35). Els textos que pertanyen a aquest gènere parlen normalment d’una persona que és a punt de morir, reuneix els seus familiars o deixebles i els fa recomanacions importants per al seu futur, que es basen en un record de fets passats, en particular de la vida del qui parla. A 2 Pe hi ha els elements d’aquest gènere: l’al·lusió a la proximitat de la mort de l’autor (2 Pe 1,14), el record d’exemples de la història d’Israel (2 Pe 3,6) i de la seva pròpia vida (2 Pe 1,16), l’advertiment seriós sobre perills futurs (2 Pe 2,1-22) i acaba amb unes exhortacions per al futur (2 Pe 3,1-18).

Contingut

Doctrina dels falsos mestres

Una bona part de 2 Pe és de caire marcadament polèmic. Comença presentant a falsos mestres que estan a punt de pervertir la comunitat  tot prometent-li una falsa llibertat que l’està portant a apartar-se de la fe cristiana. La seva falsa doctrina és al mateix temps teòrica i pràctica: en l'àmbit teològic neguen la divinitat de Jesús (2,1) i en el camp moral cometen tota mena de disbauxes (2,13-14).

Resposta de 2 Pe als falsos mestres

Per mantenir-se ferm en la fe en Jesús cal que arribem a conèixer Jesús. Es repeteix molt sovint el tema de la fe com a coneixement. Però aquest coneixement ens ha d’encaminar cap a l’amor fratern (1,5-8) tal com ha estat revelat per Jesús salvador (1,14-18), l’autoritat dels primers cristians (1,12-16.18), dels apòstols (3,2), dels profetes de l’Antic Testament (1,19-21; 3,2), de la 1 Pe (3,1) i de les cartes de Pau (3,15-16).

Relació entre la Segona carta de Pere i la Carta de Judes

Pràcticament 2 Pe ha fet servir tota la Carta de Judes, però es diferencia en que té més arguments per rebatre els errors dels falsos mestres, que té més exemples de l’Antic Testament (Noè i Lot) i que ha prescindit dels textos extrets de la literatura intertestamentària, com el llibre d’Henoc, l’Ascensió de Moisès i el Testament de Moisès.

Josep-Oriol Tuñi, Escritos Joánicos y cartas católicas, 355-369.

Vielhauer, Literatura, 617-621.