Usuari:Contraix/proves/Transmissió elèctrica Miesbach–Munich
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La transmissió elèctrica Miesbach-Munic de 1882 fou la primera transmissió de corrent continu a llarga distància (57 quilòmetres). Si bé la prova va ser un èxit i l’experiment va demostrar l’avantatge de la transmissió en alta tensió, també demostrà els límits d’un sistema de corrent continu. L'assoliment d'una eficiència en el transport de només el 25% va dur a buscar tecnologies millors, i portant al desenvolupament de la transmissió usant corrent altern.
Antecedents[modifica]
L'evolució tecnològica[modifica]
A la dècada del 1880 se sabia que el transport d'energia elèctrica a llarga distància només era possible mitjançant la transmissió en alta tensió. Les pèrdues en una línia de transport són inversament proporcionals al quadrat de la seva tensió. Si per una determinada línia la tensió augmenta deu vegades, la pèrdua de la línia amb la nova tensió és només una centèsima part de la pèrdua amb la tensió anterior.
Si bé fins a la dècada de 1870 la tecnologia de generació elèctrica havia estat dominada pels magneto-generadors amb inductors constituïts per imants permanents, l'aparició de la màquina de Gramme i de les dinamos Siemens amb inductors amb electroimants permeteren multiplicar la potència dels generadors per deu. Una màquina magneto-elèctrica, amb imants permanents com el generador Malderen-Nollet, pesava 3 tones i produïa una potència de 2-3 kilowatts, mentre que una màquina de Gramme podia produir entre 20 i 30 kilowatts.[1]
L'oportunitat de l'Exposició[modifica]
El 16 de setembre de 1882 s'inaugurà la segona Exposició Internacional d'Electrotècnia a Múnic. L'organitzador Oskar von Miller havia sol·licitat al francès Marcel Deprez una demostració de la transmissió de l'electricitat a llarga distància.
La prova[modifica]
Es va instal·lar una màquina de Gramme al poble Miesbach activada per una màquina de vapor i un motor de corrent continu que transmetia l'electricitat per la línia de telègraf fins al Palau de Vidre de Múnic, seu de l'Exposició, on un motor movia aigua en un circuit tancat i creava un salt d'aigua artificial.
El voltatge emprat era de 1400 Volts. La potència de sortida era de 1,5 H i l'arribada de 0,4 HP.[2] El fil conductor del telègraf, però, no tenia la mida de portar un corrent de mig ampere i va fallar al cap d’uns dies.
En el centenari de la prova, el 1982 es va construir una font commemorativa.
Referències[modifica]
- ↑ Jeszenszky, Sándor. «The first electric light». A: Museum Year 2013 (pdf) (en anglès). Pavia: Pavia University Press, 2013. ISBN 9788896764633 [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Heilbronner, Friedrich. «Early Electric Generators in the Deutsches Museum». A: Museum Year 2013 (pdf) (en anglès). Pavia: Pavia University Press, 2013. ISBN 9788896764633 [Consulta: 4 maig 2020].