Usuari:Cristinanogueroles/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Cristinanogueroles. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Plantilla:Infobox aircraft occurrence
El vol 406 de South African Airways, també conegut com l'accident Rietbok, era un vol regular de passatgers que el 13 de març de 1967 va caure al mar mentre volava a East London (Sud-àfrica). Van morir els 25 passatgers i la tripulació que anaven a bord. L'informe del sinistre especulava, sense cap prova que ho demostrara, que el pilot de l'avió havia sofrit un infart quan es dirigia a East London i que el copilot no va ser capaç de recuperar el control de l'aeronau.[1] De la mateixa manera que en l'accident del vol 295 de South African Airways deu anys després,hi havia, i continua existint, una gran controvèrsia sobre la causa principal de l'accident de l'avió.[2]
Dia de l'accident[modifica]
La jornada del capità Lipawasky va començar de vesprada amb un vol des de Johannesburg a Port Elizabeth amb escala a Bloemfontein i East London.[3] Després d'enlairar-se des de l'aeroport Jan Smuts (ara Aeroport Internacional O. R. Tambo), l'avió no va fer la retracció de la roda del morro a causa d'una fallada mecànica.[3] L'aeronau va tornar a l'aeroport per ser reparada, i el mateix avió va ser utilitzat per continuar el vol.[3] A les 16:50 CET, l'aeronau va aterrar en East London amb unes condicions meteorològiques desfavorables.[3] Quan eixia d'allí, l'avió va xocar contra un ocell i va ser inspeccionat en aterrar a Port Elizabeth, on van confirmar que encara era operatiu.[3]
El vol des de Port Elizabeth fins a Johannesburg era el 406.[3] El capità Lipawsky va posar més combustible del que es necessitava per a arribar a East London, ja que suposava que no podria aterrar allí a causa del mal oratge.[3] Per tant, va comunicar a tots els passatgers que tenien programat desembarcar en East London que potser haurien de sobrevolar l'aeroport.[3] Un dels passatgers es va quedar en Port Elizabeth en espera d'unes condicions favorables, mentre que la resta va preferir muntar al vol i quedar-se una nit en Johannesburg si era necessari.[3] A les 17:41CET, l'avió del vol 406 es va enlairar i a les 17:58CET, es va donar un pronòstic meteorològic sobre East London.[3] Per tant, el pilot va sol.licitar autorització per al descens del nivell del vol que es trobava en 90 (uns 9.000 peus aproximadament). Afortunadament, li la van concedir.[3] El servei de control del trànsit aeri de East London va demanar al pilot que els comunicara per ràdio quan passara els 4.500 peus.[3] A les 18:06 CET es va registrar al pilot en la torre de control en Port Elizabeth dient que estava descendent més de 4.000 peus, cap al mar i a unes 20 milles de distància de fer l'aterratge.[3] Després, es va adonar que les llums d'ambdues pistes d'aterratge estaven enceses, però la pista 10 no es trobava disponible a causa de la visibilitat reduïda.[3] Sobre les 18:09 CET, el pilot va notificar per ràdio que estava a 2.000 peus d'altitud i que tenia la costa davant seu.[3] Aquesta transmissió va ser l'última i ja no es va saber res de l'avió.[3]
Investigació[modifica]
L'operació de rescat i la investigació posterior van estar molt obstaculitzades perquè l'aeronau havia caigut al mar de nit. Els investigadors no van poder recuperar l'avió ni els cossos de les víctimes.[3][2] La investigació oficial creu que l'aeronau sí que estava perfectament operativa quan va caure a l'aigua.[4] Per tant, van arribar a la conclusió que l'accident es devia a dues possibles causes.[3] La més probable era que el pilot havia tingut un infart i el copilot no havia pogut controlar l'aeronau.[1] D'altra banda, l'informe original constatava que el sinistre podia haver ocorregut per la desorientació espacial del pilot, però al mateix temps afirmava que açò era molt improbable perquè aquest tenia molta experiència.[3]
El jutge Cecil Margo, un dels investigadors oficials, va declarar més tard en la seua memòria Final Postponement, que pot ser una de les ales que s'havia separat havia causat l'accident.[4] Quan va ocórrer la tragèdia, Margo va dir que ja s'havien perdut en accidents quatre Vickers Viscounts, dos a causa d'una fallada estructural, i els altres dos en l'aigua per causes desconegudes.[4] Aquest continuà dient que al poc temps d'açò, un altre Vickers Viscount va desaparèixer al mar quan es dirigia a Irlanda, i que encara hi havia un altre més que es va perdre en Austràlia.[4] Aquest últim accident va ajudar als investigadors a descobrir les causes de la desintegració de l'avió durant el vol: un problema en el llarguer de l'ala.[4] Més tard, Margo va lligar caps amb els altres avions que havien caigut al mar, i quan va escriure les seues memòries, va dir que creia que l'accident Rietbok també va tenir molt a veure amb un problema en el llarguer de l'ala.[4] Posteriorment es va detectar que alguns erros de manteniment havien causat els dos accidents dels Viscount australians.
Controvèrsies[modifica]
L'accident de Rietbok va tenir lloc durant la política de segregació racial Apartheid a Sud-àfrica.[2] Al 1967, el Govern de Sud-àfrica era cada vegada més agressiu en les accions que realitzava en contra d'aquells que s'oposaven al govern d'Apartheid, i ja havien prohibit el Congrés Nacional Africà (ANC) i el Congrés Panafricanista d'Azània (PAC).[2] Se sap que dues persones que criticaven el govern d'Apartheid eren en el vol: JP Bruwer and Audrey Rosenthal. Bruwer era el president de la poderosa Afrikaner Broederbond que vetllava pels interessos dels afrikaners, i Rosenthal era un americà que treballava en el Fons de Defensa i Ajuda, un grup que ajudava als familiars dels empresonats i els exiliats del PAC i l'ANC.[2] Ambdós van dir a les seues famílies i amics que creien que els oficials de seguretat estaven investigant-los i perseguint-los.[2] Al 1998, Malcolm Viviers, un bus de la Marina, va aparèixer dient que el govern havia trobat les restes del naufragi de l'avió poc temps després de l'accident.[2] A més, va declarar haver vist passatgers amarrats als seus seients a través d'un monitor de vídeo en el SAS de Johannesburg.[2] Aquest nou testimoni ha fet que els familiars de les víctimes hagen sol.licitat al Ministre de Transport reobrir la investigació de l'accident aeri.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «AirDisaster.Com " Accident Database " Accident Synopsis " 03131967».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Was she the reason for the Rietbok crash?». Mail & Guardian, 09-04-1998. [Consulta: 14 agost 2015].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 Margo, Cecil; Preller, R.H.; Struwig, D.J,. «"Rietbok" Air Accident». South African Civil Aviation Authority, 02-08-1967. [Consulta: 14 agost 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Gilbey, Vincent. «Rietbok 'suffered structural failure'». Independent Online, 27 December 2000. [Consulta: 14 agost 2015].
Enllaços externs[modifica]
Plantilla:Accidents i incidents aeris al 1967