Usuari:Grup9uoc/BYOD

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Terminals mòbils : ordinador portàtil, ultra portàtil, tablette i smartphone

BYOD (abreviatura de l'anglès «bring your own device» : «aporteu els vostres aparells personals» ; en francès : PAP, abreviatura de «preneu els vostres aparells personals» on encara AMB, abreviatura de «aporteu el vostre equip personal de comunicació») és una pràctica qui consisteix a utilitzar els seus equips personals (telèfon, ordinador portàtil, tablette électronique) a un context professional. [1][2] Aquests aparells faciliten l'accés a les informacions i aplicacions de l'empresa. Aquesta practica posa qüestions relatives a la seguretat de la informació i a la protecció de les dades, així com socials i jurídiques.

Aparegut amb els primers ordinadors portàtils qui han permès de gommer la frontera entra món personal i professional, aquest fenomen ha tendència a difondre's al si de les empreses. Segons un estudi portat per un gabinet d'estudi independent, en 2013, 71% dels col·laboradors interrogats utilitzarien a títol professional de les solucions no posades a disposició per la seva empresa. [3]

En raó de l'absència de control, l'enfocament BYOD és generalment considerada com arriscada per les empreses, qui lluïdes prefereixen l'enfocament COPE (abreviatura de l'anglès corporate owned, personally enabled) on «propietat de l'empresa amb accés privat» permetent de controlar i d'administrar les terminals al si de la política informàtica de l'empresa.

Orígens del terme BYOD[modifica]

L'origen de l'expressió és una analogia amb l'expressió anglesa BYOB (bring your own bottle) dels anys 1950.

2005: el terme BYOD ha #estar mencionat l'any 2005 a un document redactat per Ballagas i al., HA UBICOMP 2005.

2009 : BYOD és definitivament inventat amb el suport de Intel qui ha observat una tendència creixent en els empleats a aportar el seu aparell personal per treballar i així es connectar a la xarxa d'empresa.

2011 : el terme pren de més en més d'importància quan els serveis informàtiques Unisys i els editors de programaris sistemes VMware i Citrix reconeixen l'emergència d'aquests dispositius.

2012 : el Equal Employment Opportunity Comissió de les Estats Units (organisme d'aplicació de la llei federal qui aplica les lleis contra la discriminació en mig de treball) ha adoptat la política BYOD. No obstant això, de nombrosos empleats han continuat a utilitzar el seu BlackBerry proporciona pel govern per dues raons : problema de facturació i falta de dispositius alternatius.

2014 : un tribunal a Califòrnia ha decidit que les empreses deuen dorénavant reemborsar les crides de treball sobre telèfon personal d'un assalariat a l'Estat de Califòrnia. [4]

Aspecte tècnica[modifica]

Interès[modifica]

BYOD és una nova tendència qui consisteix a utilitzar el seu propi material informàtica a la plaça del que podria proporcionar l'empresa. Cela comporta principalment dos interessos. El primer és primerament per l'assalariat, qui va poder utilitzar el seu propi material, el que té diversos avantatges per lluïdes. Així, serà millor adaptat al seu propi material que coneix i domini millor, doncs més eficaç. Per en un altre lloc, de més en més d'assalariats posseeixen diverses terminals informàtiques, a saber un ordinador, un smartphone, fins i tot una tablette en més. Cela va permetre a l'empleat de poder treballar sobre la seva eina informàtica a cada instant s'ho/ho desitja i aquest mateix en fora dels locals de l'empresa. [5][6]

El segon interès és per l'empresa qui empra. N'efecte, aquest fenomen permet a aquesta d'un part de disminuir els seus costos de vertebra n'informàtica i fins i tot en locals, ja que certs assalariats podran treballar directament del seu domicili sense la necessitat de tenir un despatx personal al si de la societat. D'altre part, BYOD pot portar a un guany important en productivitat per l'empresa, ja que els assalariats treballaran més eficaçment amb el seu propi material i el fet de confondre la seva eina professional i privat els atorga una més gran reactivitat, ja que avui la molt gran majoria dels assalariats ha constantment almenys una terminal informàtica immediatament disponible. N'indigna, va encobrir millora la comunicació a les empreses entra els assalariats, sobretot a través de la posada en marxa de xarxes socials d'empresa. Finalment, el guany de productivitat pot haver-hi obtingut també pel consumérisme dels empleats, ja que molt estimen tenir els últims modeles qui són ben sovint els més eficients i doncs més #eficient que els que haurien pogut proposar-los les seves empreses qui renoven menys els seus aparells electrònics.

Per aquest fer, les empreses han d'adaptar les seves infraestructures a aquest nou fenomen molt més com ha de ser molt emmarcat en raó dels problemes de seguretat qui poden aparèixer. N'efecte, si BYOD porta a guanys i a reduccions de costos importants per l'empresa, pot igualment produir-se l'efecte inverteix s'és mal gestionat. Així, certes societats van haver-hi obligat de posar en marxa xarxes sense fil al si de les seves infraestructures per les que no en posseïen pas, perquè certes terminals avui, a la imatge de les tablettes no poden connectar-se que per aquest biaix. És igualment imprescindible per limitar els riscos (pèrdues de dades, conflictes jurídics…) de posar en marxa un sistema de gestió de dret numèric i d'adaptar la infraestructura de l'empresa a donar suport a flux suplementàries qui representen també un cost. Aquests sistemes poden traduir-se sobretot per la contractació d'un on de diversos informàtics segons la talla de l'empresa dédiée a les intervencions (que aquest sigui per reparacions, dels controls on encara de les ajudes) sobre les périphériques personals dels assalariats. Cela és molt important del fet que els empleats deuen absolutament haver-hi sensibilitzat als envits de BYOD (la negligència dels assalariats sent el principal temor dels empresaris utilitzant BYOD). Pel que fa a les aplicacions del sistema d'informació de l'empresa davant ser posats sobre les terminals dels assalariats, algunes són directament disponibles al mitjà d'un simple navegador, però d'uns altres més pesades no el són pas i necessiten una més gran vigilance. Per aquestes, la Virtualització de la plaça de treball sembla ser la solució més eficaç. Cela consisteix a reemplaçar la plaça de treball per serveis informàtiques gestionats de manera centralitzada. Per en un altre lloc, en raó de l'amplitud que ha pogut prendre BYOD, de nombroses empreses (Microsoft, Samsung, Good technology…), s'han interessat a la part lligada a la seguretat qui aixeca moltes qüestions i han decidit de llançar programaris (Good work, My Knox…) per temptar de regular aquests problemes. Aquests programaris pretenen escindir en dues marxades el seu smartphone (una part privada i una professional) amb la finalitat de sécuriser aquest últim. [7]

Impacte econòmic[modifica]

Els avantatges de BYOD es tradueixen économiquement, ja que més de 70% de les empreses qui l'han posats en marxa han declarat haver-hi obtingut guanys de productivitat lligats als seus assalariats i una economia de costos lligada a l'absència de compres de noves terminals informàtiques.

Per en un altre lloc, un estudi portat per Landesk software ha demostrat que el BYOD permetria a les empreses d'economitzar 180.000 € sobre 5 anys. Aquesta es basa en el fet que 81% de les societats autoritzen el BYOD i que 39% dels assalariats compren els seus propis #terminal informàtiques. Però aquestes xifres no tenen compte que de la baixa dels càrrecs per l'empresa, va encobrir no pren pas en compta els guanys de productivitat, ni els càrrecs que podria haver-hi portat a donar suport a per posar en marxa l'estratègia BYOD, aquestes sent més difícilment mesurables. [5]

BYOD pot doncs tenir impactes negatius sobre les empreses, i una enquesta realitzada per Check Punt ha vingut avaluar aquest fenomen. Així, sobre 700 professionals interrogats un poc per tot arreu al món (Amèrica del Nord, Europa, Austràlia), 95% se senten amenaçats per problemes de seguretat i 42% indiquen que aquests haurien entrenat un cost financer superior a 250 000 $. [8]

BYOD pot doncs tenir un real impacte économiquement parlant per les empreses, però perquè aquest impacte sigui positiu, falla que l'estratègia sigui molt emmarcada per no pas tenir de dolentes sorpreses, sobretot en termes de seguretat. BYOD pot doncs esdevenir un autèntic envit estratègic per les empreses.

Aspecte social[modifica]

Amb el desenvolupament de les tecnologies modernes i l'entrada al món del treball dels estudiants issus de la Generació Y, el món professional ha d'enfrontar de nous costums de treball. Aquest fenomen no es desenvolupa pas únicament a França, és internacional. Els estudiants sortint dels seus estudis i entrant al món del treball han pres el costum d'utilitzar el seu smartphone on el seu tablette informàtica durant tot la jornada, tant per consultar les seves mails que per tenir-se al corrent de l'actualitat. D'ara endavant, la majoria dels treballadors posseeixen diverses interfícies informàtiques de treball, a tal punt que una gran majoria dels empleats no consideren treballar sense les seves interfícies personals. Les empreses han hagut d'adaptar-se a aquesta nova tendència perquè un cert nombre d'empleats no es preocupava pas cartes informàtiques qui els prohibien la utilització dels seus aparells personals a fins professionals.

Cela permet doncs als assalariats de tenir un màxim de flexibilitat. [9] Són de més en més portats a desplaçar-se per les seves activitats i el fet de no pas tenir a canviar de périphériques en el moment dels seus desplaçaments permet d'augmentar la mobilitat.

BYOD pot igualment conduir a tensions entra els empleats del fet de les desigualtats que va encobrir va provocar perquè no hauran obligatoirement els mateixos périphériques.

Una dels temors majors dels dirigents era de veure els seus empleats distrets per les aplicacions i els continguts personals, per exemple les xarxes socials. Aquesta appréhension no s'és doncs pas revelada correcta com el prova l'informe d'estudi de Cisco IBSG de 2012. [10]

La satisfacció al treball dels assalariats és també un dels aspectes positius del BYOD sobre el plànol social. N'efecte, els empleats se senten més implicats al seu treball. Tenen la possibilitat d'utilitzar les périphériques de la seva tria, el que els motiva més. De més, el fet d'utilitzar el périphérique al marc professional i personal permet a l'empleat d'adaptar-se més ràpidament, el seu temps d'aprenentatge i de presa en mà de la interfície serà doncs reduït.

Finalment, el tercer aspecte positiu del BYOD concerneix la societat perquè aquest fenomen lluïdes permet de disminuir els seus costos lligats als périphériques mòbils perquè l'empleat assumeix tot on una part de despeses lligades a aquest périphérique, tot i que aquesta economia ha de ser matisada pel fet que dels costos suplementaris van ser necessaris per sécuriser les informacions professionals sobre aquestes périphériques. [11]

Aquesta tendència BYOD, malgrat els avantatges qui poden haver-hi esperat, risc de portar de noves amenaces a les empreses posant en marxa aquest concepte. N'efecte, aquesta tendència aixeca problemes de seguretat i igualment de dret del treball i de gestió dels recursos humans al si de la societat.

El BYOD al mig educatiu[modifica]

El BYOD és també transposable al mig educatiu. Es tractaria que els eleves porten el seu propi material a un objectiu estrictament educatiu. I aquest amb la finalitat de suggerir una utilització diferent de la seva eina personal.

Per l'instant, el cos ensenyant no és pas encara al clar sobre aquest concepte. No es tracta doncs que d'aplicacions aïllades fetes per ensenyants "pioners". Però la discussió anima de nombroses acadèmies, perquè, ho/ho veurem, les aplicacions pédagogiques poden ser avantageuses.

Les bases[modifica]

L'ús de smartphones i tablettes en classe on sobre el lloc de treball presenta avantatges evidents, com la presa en mà (aparell a priori ben conegut del seu usuari) però també i sobretot del punt de vista de la mobilitat. Gràcies a l'ús d'aplicacions de repartiment instantani, el trasllat de dades és avui simplificat comparat als usuels discos durs on encara el tradicional enviament de peces ajuntades per e-mail. De més, permeten de crear ràpidament "xarxes miniatures" interconnectés en permanència, facilitant així els intercanvis entra els usuaris, que siguin sobre el seu lloc de treball on en ells.

El fet que les dades puguin haver-hi actualitzat en temps real millora l'accés i la visibilitat de les informacions compartides.

Aquesta disponibilitat constant afavoreix fortament la freqüència de les consultes i intercanvis entra els usagés i entrena doncs una alça de productivitat no négligeable.

A l'escola, en col·legi on liceu la utilització del BYOD representa un avantatge innegable. A un món on la tecnologia és omnipresent, és important que cada nen/eleva domini el entièreté d'una eina technologique com la tablette i les xarxes internet. Bé emmarcat, l'aportació d'eines technologiques a l'escola no representa cap perill però dóna una autèntica sort als joves ciutadans d'haver-hi format technologiquement, el que representarà segurament per ells una basa a la seva futures vides professionals.

A França, els écoliers han de sortir del sistema escolar amb el B2i (diploma informàtica i internet). Això és una obligació, poc importen els mitjans de l'escola qui els acull. És perquè el BYOD constitueix una alternativa interessant. Els estudiants tenen la possibilitat de treballar sobre eines numèriques tot i que l'establiment no en posseeix pas.

Els límits[modifica]

El BYOD en classe podria parlar problemes de desigualtats entra els eleves perquè tota família no podria pas oferir un smartphone. Amb la utilització del BYOD en classe, la qüestió d'equitat pot posar-se. Doncs un problema lligat al material s'instal·laria al si de la classe. Per pallier aquest falta, els establiments es veurien a l'obligació de finançar la compra del material. Tots els establiments no han pas el mateix finançament, la utilització d'eines numèriques té una repercussió sobre el pressupost de l'establiment.

De més, la utilització del BYOD en classifica no és pas a l'abast de tots els ensenyants. Fallaria sobretot posar en marxa formatàvem per permetre als ensenyants de maîtriser els programaris utilitzats pels eleves. Aquests formatàvem deurien també permetre a l'ensenyant de maîtriser una gran diversitat d'eines, de marques i de gammes diferents, per adaptar-se als divers aparells dels seus eleves.

byod

Una altra restricció a la utilització d'aparells numèrics personals en curs resideix a la logística material : chargeurs, connexió internet, instal·lació dels programaris sobre tots els aparells (problemes de llicències sobre els programaris i aplicacions payantes)...

Finalment, un problema de filtratge dels continguts es posa quan es considera el BYOD en classe. És evident que no és fàcil de maîtriser les activitats i els continguts utilitzats simultàniament per tots els eleves d'una classe, sobre aparells diferents. No obstant això, les Cartes numèriques i Pagaments interiors dels establiments obliguen la utilització d'aquests aparells al enceinte de l'edifici.

La pràctica del BYOD posa doncs de les qüestions relatives a la seguretat de la informació, a la protecció de les dades i genera interrogacions socials i penals. L'ensenyant deurà doncs prendre en compta tots aquestes dades.

Cara a eleves de més en més experts a l'ús d'aquestes eines, l'ensenyant no pot assegurar-se que els eleves no utilitzen pas aquestes tecnologies a d'uns altres fins que l'educació i l'aprenentatge. Els riscos i temptacions són de tant més grans que l'eina tenint un caràcter personal conté dades que l'eleva hi hauria temptat dels consultar.

Per concloure, el BYOD revesteix en efecte un caràcter motivant pels eleves però no pot adreçar-se a tots,,,. [12][13][14]

Seguretat[modifica]

Pèrdua de dades[modifica]

Segons Winn Schwartau, 25% dels assalariats propietaris de mòbils i practicant el BYOD perden almenys una fes la seva smartphone. Cela implica més que dades professionals poden haver-hi perdut i n'accés lliure al que trobarà aquest aparell.

Problemes lligats a la xarxa[modifica]

Els empleats d'una empresa havent-hi posat en marxa el BYOD, poden connectar-se a la xarxa d'aquesta, va encobrir inclut doncs diverses connexions entrantes sense per tant haver-hi controlat i doncs de nombrosos riscos de intrusions a la xarxa de la societat. A anotar també que les nombroses connexions Wi-Fi dels assalariats amb les seves eines de treball poden entrenar una massa grossa demana en banda transeünt i per conseqüent de les latences sobre les xarxes on de les desconnexions, #encobrir entrenant de vegades pèrdues de dades.

Seguretat dels aparells[modifica]

Aquests aparells qui són personals són per naturalesa no prevists per un ús professional però un ús personal. En resulta doncs que no han totes les seguretats necessàries a l'ús professional ja que els sistemes d'explotació no són pas prevists a aquest efecte. S'observa doncs per la majoria l'absència d'engalana-foc on de Criptografia, el problema de pèrdues de dades és en part provocat per va encobrir. Segons Winn Schwartau : «Nobody control his devices at 100%», ningú no controla els seus aparells a 100%. [15]

Posició de la ANSSI[modifica]

Patrick Pailloux, director general del ANSSI (Agència nacional per la seguretat dels sistemes d'informació) de 2009 a 2014, s'és clarament posicionat l'any 2012, contra l'ús de BYOD en el moment d'un discurs de les conferències de la seguretat IT l'any 2012 afirmant que calia «entrar en resistència visc-a-vaig veure de la llibertat total de l'ús de les noves tecnologies n'empresa» i que «la seguretat és també el coratge de dir no». Ha a continuació continuat el seu discurs il·lustrant els seus propòsits, per exemples qui mostren la perillositat de BYOD al món professional. [16] El ANSSI ha igualment publicat una nota en maig 2013 destinada a les DSI (direcció dels sistemes d'informació) on posa n'evidència el fet que és impossible de tenir un elevat nivell de seguretat amb un ordinador on una tablette ordinària. [17] Patrick Pailloux ha en efecte desviat lleugerament el seu discurs l'any 2013, on s'és dita no pas haver-hi oposat a la utilització d'aparells gran públic a les empreses, si aquests havien passat a les mans de la DSI. La posició de la ANSSI, sobretot a través del seu director general, resta clarament contra l'ús del BYOD n'empresa per raons de seguretat. [18]

Guillaume Poupard, el seu successor al cap del ANSSI, ha presentat una posició més oberta en el moment de les Conferències de la seguretat IT organitzades a Mònaco n'octubre 2014. [19]

Solucions envisageables[modifica]

En relació amb els diferents problemes lligats a aquesta mètode de treball, diverses solucions són envisageables :

Sécurisation dels aparells[modifica]

Pel que concerneix els telèfons portàtils, diferents solucions són possibles per reduir el risc de pèrdua de dades. Una tota simple consisteix a posar paraules de passa i antivirus sobre els aparells dels usuaris del BYOD. Existeix també una altra mètode qui consisteix a utilitzar una aplicació nomenada MDM (mòbil device management), qui controla de l'aparell a avança. Un altre sistema, trucat l'aire gap, protegeix els mòbils dels assalariats, aïlla les xarxes sécurisés d'empreses de les xarxes públiques no sécurisés. De més, amb la finalitat de pallier aquests problemes de seguretat, Google desenvolupa un sistema basat en la géolocalisation de l'aparell per controlar els diferents nivells de seguretat. Amb aquest sistema, la seguretat de l'aparell és molt fortament augmentada als locals de l'empresa quan utilitza la xarxa, a continuació aquesta seguretat disminueix quan l'aparell troba l'entorn personal. Cela podria ser un bon compromís entra la seguretat i el manteniment de l'ús personal. [20] Pel que fa a la utilització de la xarxa, un anuari del BYOD seria útil amb la finalitat de conèixer exactament qui utilitza la xarxa i amb quins aparells. Aquest anuari podent haver-hi utilitzat amb el programari MDM permetria de saber exactament el nombre de persones i d'aparells qui són en contacte amb la xarxa. En cas d'anomalia detectada, conviden de saber exactament quin aparell i usuari és fautif amb la finalitat de poder controlar-ho a avança amb el programari MDM i al pitjor dels casos esborrar totes les dades professionals de l'empresa.

Millora del Wi-Fi i coneixement exacte de les necessitats[modifica]

Pels problemes en relació amb la xarxa Wi-Fi, diverses solucions són envisageables. Primerament, pels problemes de latences i d'insuficiència xarxa, cal reforçar la seva xarxa Wi-Fi perquè cal saber que la majoria de les xarxes Wi-Fi d'empresa són per l'instant a la incapacitat de proporcionar un accés correcte a tots els aparells susceptibles d'haver-hi necessitat de connexió amb l'ús del BYOD. A continuació, una solució eficaç en relació amb el problema del Wi-Fi seria de fer un benchmark amb la finalitat de conèixer exactament les necessitats en Wi-Fi, és-a-dir qui pren quin aparell i saber quin accés donar a aquest. Falla també posar-se diverses qüestions tals que qui on quin aparell utilitza el Wi-Fi, sobre quin lloc internet on aplicació l'usuari del BYOD va i per quina utilització. Amb aquest benchmark, s'hauria de ser capaç d'estimar les necessitats en Wi-Fi a l'empresa. [21]

Control dels usuaris[modifica]

Els problemes en relació amb la utilització mateixa de la xarxa de l'empresa pels usuaris utilitzant el BYOD poden haver-hi atenuat per la posada en marxa d'una carta d'utilització de la xarxa. A aquesta, es pot llistar-hi les hores d'utilització de la xarxa professional, les aplicacions, programaris i llocs no davant pas haver-hi utilitzat sobre la xarxa amb les modalitats de control del respecte d'aquesta carta. Pot fer l'objecte d'un escrit sobre modeles preestablerts. Falla també mencionar-hi les sancions qui són de forts mitjans de dissuació. De més, per pallier les «suposades» carences tècniques dels empleats utilitzant el BYOD sobre els seus aparells, és possible de redactar un anuari de procediments informàtiques permetent de respondre als problemes tècniques les més corrents. Aquest permetria llavors de guanyar del temps evitant un nombre incalculable de qüestions. Falla també provar de privilegiar el treball d'equipa provant de posar en marxa una forta comunicació i entraide al voltant de tots aquests problemes informàtiques. [22]

BYOD (abreviatura de l'anglès «bring your own device»: «aporteu els vostres aparells personals» ; en francès : PAP, abreviatura de «preneu els vostres aparells personals» on encara AMB, abreviatura de «aporteu el vostre equip personal de comunicació») és una pràctica qui consisteix a utilitzar els seus equips personals (telèfon, ordinador portàtil, tablette électronique) a un context professional. [1][2] Aquests aparells faciliten l'accés a les informacions i aplicacions de l'empresa. Aquesta practica posa qüestions relatives a la seguretat de la informació i a la protecció de les dades, així com socials i jurídiques.

Dret del treball i gestió dels recursos humans[modifica]

Problema de les hores de treball[modifica]

BYOD aixeca la qüestió de la durada legal del temps de treball. N'efecte, bon nombre d'empleats són connectés amb l'empresa del seu domicili, per la utilització del seu aparell personal per la seva activitat professional. Cela pot posar en parla el nombre d'hores de treball realment efectuades per l'assalariat. Aquest temps passat a treballar al seu domicili deu haver-hi considerat com del temps de treball amb remuneració en conseqüència ? Cela faria sobresortir el temps de treball més enllà de la durada legal màxima ? La llei francesa no és pas encara molt clara a aquest assumpte.

Les empreses i els empresaris tenen doncs tot interès a prendre els davanters per evitar conflictes jurídics, sigui integrant una carta al pagament interior relativa a aquest assumpte, sigui en incluant una on diverses clàusules directament al contracte de treball de l'assalariat per es prémunir.

BYOD una eina de vigilància ?[modifica]

En més dels problemes de costos lligats als avorriments de seguretat, el BYOD posa de noves restriccions al seu utilització. L'aplicació de tots els programaris de géolocalisation així com aquells controlant a avança els aparells on tenint un dret de mirada posa de nous problemes mentre que aquests programaris haurien de clarifier i millorar la utilització del BYOD. Aquests problemes són l'espionatge de l'assalariat i la pèrdua de la seva vida privada. N'efecte, els dirigents poden a tot moment saber el que fan els empleats, on es troben, les aplicacions que tenen i el que miren. Certs assalariats han #estar acomiadats perquè no han declarat la pèrdua dels seus mòbils a les 24 hores i d'unes altres s'han vist espiats des que abandonaven el recinte professional. [23]

Aparegut amb els primers ordinadors portàtils qui han permès de gommer la frontera entra món personal i professional, aquest fenomen ha tendència a difondre's al si de les empreses. Segons un estudi portat per un gabinet d'estudi independent, en 2013, 71% dels col·laboradors interrogats utilitzarien a títol professional de les solucions no posades a disposició per la seva empresa. [3]

En raó de l'absència de control, l'enfocament BYOD és generalment considerada com arriscada per les empreses, qui lluïdes prefereixen l'enfocament COPE (abreviatura de l'anglès corporate owned, personally enabled) on «propietat de l'empresa amb accés privat» permetent de controlar i d'administrar les terminals al si de la política informàtica de l'empresa.

Cost del BYOD[modifica]

Cara als problemes i doncs l'aplicació dels mitjans pels limitar, el BYOD, qui té per objectiu primer d'augmentar la productivitat dels assalariats tot reduint els seus costos informàtiques i de flotes mòbils, risc pel seu aplicació mateixa d'entrenar de nous costos. N'efecte, la compra de tots els programaris permetent de sécuriser la xarxa així com la millora mateixa d'aquest representen un cost important. Dels costos suplementaris s'afegeixen a aquests últims, que aquest sigui la posada en marxa d'un sistema qui pren del temps als assalariats, sigui la formació dels assalariats amb la finalitat de regular els problemes informàtiques les més corrents on encara els problemes jurídics on de gestió dels recursos humans (eventual baixa de motivació) que va encobrir pot engendrer.

De nous programaris són doncs a l'estudi amb la finalitat de separar completament l'ús privat del professional. Augmentarien encara un poc més el cost del BYOD. El nou verdader problema de BYOD és doncs la confiança entra els empleats i els empresaris. [8] Aquests avorriments contribueixen ara a una disminució del desenvolupament del BYOD. [24]

Futur i alternatives de BYOD[modifica]

Orígens del terme BYOD[modifica]

L'origen de l'expressió és una analogia amb l'expressió anglesa BYOB (bring your own bottle) dels anys 1950.

El futur passarà per un rapprochement entra els aparells utilitzats professionnellement i personnellement però els riscos lligats al BYOD empenyen a considerar d'unes altres solucions hybrides.

CYOD[modifica]

Choose your own device,[25] on seleccioneu el vostre aparell personal (SAP) en francès. [26] Aquesta òptica proposa als assalariats d'escollir els seus propis aparells entre un catàleg de terminals aprovades per l'empresa. Així, aquests són paràmetres, aprovats i integrats a la societat qui s'evita doncs tot problema lligat a la legislació i a la protecció de les dades. El material escollit resta per contra únicament professional i propietat de l'empresa. Si aquesta solució és de més en més considerada, no és tan satisfactòria com el BYOD pels assalariats però ben més segura per les empreses.

COPE[modifica]

Corporate owned, personally enabled on en francès : voici el vostre aparell personal (VAP). [26] El VAP pren el contrepied del PAP (n'anglès BYOD) i guarda el principi del material professional comprat per l'empresa. Cela conserva els mateixos avantatges vists pel SAP (n'anglès CYOD) però amb una terminal qui pot també haver-hi utilitzat personnellement per l'assalariat. Certes persones asseguren que aquest sistema serà el més utilitzat al futur.

Virtualisation[modifica]

El principi : es désolidarise l'entorn de treball de la plaça de treball. Les dades no són més emmagatzemades al si de l'empresa però sobre un servidor accessible de per tot arreu als assalariats i de qualsevol mena de terminal, el cloud. Cela permet una reducció dels costos però també una seguretat important, la DSI podent aïllar la terminal d'accés del servidor.

2005 : el terme BYOD ha #estar mencionat l'any 2005 a un document redactat per Ballagas i al., HA UBICOMP 2005.

2011 : el terme pren de més en més d'importància quan els serveis informàtiques Unisys i els editors de programaris sistemes VMware i Citrix reconeixen l'emergència d'aquests dispositius.

2012 : el Equal Employment Opportunity Comissió de les Estats Units (organisme d'aplicació de la llei federal qui aplica les lleis contra la discriminació en mig de treball) ha adoptat la política BYOD. No obstant això, de nombrosos empleats han continuat a utilitzar el seu BlackBerry proporciona pel govern per dues raons : problema de facturació i falta de dispositius alternatius.

BYOD és una nova tendència qui consisteix a utilitzar el seu propi material informàtica a la plaça del que podria proporcionar l'empresa. Cela comporta principalment dos interessos. El primer és primerament per l'assalariat, qui va poder utilitzar el seu propi material, el que té diversos avantatges per lluïdes. Així, serà millor adaptat al seu propi material que coneix i domini millor, doncs més eficaç. Per en un altre lloc, de més en més d'assalariats posseeixen diverses terminals informàtiques, a saber un ordinador, un smartphone, fins i tot una tablette en més. Cela va permetre a l'empleat de poder treballar sobre la seva eina informàtica a cada instant s'ho/ho desitja i aquest mateix en fora dels locals de l'empresa. [5]

El segon interès és per l'empresa qui empra. N'efecte, aquest fenomen permet a aquesta d'un part de disminuir els seus costos de vertebra n'informàtica i fins i tot en locals, ja que certs assalariats podran treballar directament del seu domicili sense la necessitat de tenir un despatx personal al si de la societat. D'altre part, BYOD pot portar a un guany important en productivitat per l'empresa, ja que els assalariats treballaran més eficaçment amb el seu propi material i el fet de confondre la seva eina professional i privat els atorga una més gran reactivitat, ja que avui la molt gran majoria dels assalariats ha constantment almenys una terminal informàtica immediatament disponible. N'indigna, va encobrir millora la comunicació a les empreses entra els assalariats, sobretot a través de la posada en marxa de xarxes socials d'empresa. Finalment, el guany de productivitat pot haver-hi obtingut també pel consumérisme dels empleats, ja que molt estimen tenir els últims modeles qui són ben sovint els més eficients i doncs més #eficient que els que haurien pogut proposar-los les seves empreses qui renoven menys els seus aparells électroniques.

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 GDT 2013
  2. 2,0 2,1 JO 24 de març 2013
  3. 3,0 3,1 Estudi de MARKESS Internacional
  4. Lebrun Caroline
  5. 5,0 5,1 5,2 Les entreprises économisent 180 000 € sur 5 ans avec le BYOD Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «BYOD» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  6. «What is BYOD?». Comodo. [Consulta: 8 desembre 2016].
  7. https://www.globalsecuritymag.fr/BYOD-Quels-enjeux-pour-l,20120322,29194.html
  8. 8,0 8,1 http://www.zdnet.fr/actualites/byod-des-couts-lies-a-la-securite-parfois-eleves-39808695.htm Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «BYOD coûts» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  9. http://www.it-expertise.com/les-enjeux-du-byod-avantages-ou-risques/
  10. http://www.cisco.com/web/about/ac79/docs/re/byod/BYOD_Horizons-Global_FR.pdf
  11. http://www.sophos.com/fr-fr/medialibrary/Gated%20Assets/white%20papers/sophosBYODrisksrewardswpna.pdf
  12. http://www.zdnet.fr/actualites/le-byod-a-l-ecole-en-5-questions-39818734.htm
  13. http://www.fle.fr/fr/pages-pro/article/111/Les-limites-du-Apportez-votre-propre-materiel
  14. http://www.k12blueprint.com/byod
  15. http://pro.01net.com/editorial/598097/hack-in-paris-pointe-les-dangers-du-byod/
  16. Seguretat IT
  17. http://www.preventica.com/actu-enbref-anssi-deconseil-usage-byod-1280513.php
  18. http://www.lemagit.fr/actualites/2240206560/BYOD-LAnssi-inflechit-son-discours
  19. http://www.itespresso.fr/securite-it-parle-byod-rocher-79749.html#wvKsUgPY24B2CRuo.99
  20. http://pro.01net.com/editorial/601728/byod-google-propose-de-passer-par-la-geolocalisation-pour-securiser-les-terminaux-mobiles/
  21. http://pro.01net.com/editorial/601203/comment-regler-ou-eliminer-le-probleme-du-chaos-provoque-par-le-byod/
  22. http://pro.01net.com/editorial/604216/les-precautions-a-prendre-pour-passer-en-mode-byod/
  23. http://www.cio-online.com/actualites/lire-vos-collaborateurs-vont-detester-de-plus-en-plus-le-byod-7208.html
  24. http://www2.ac-toulouse.fr/ecogest/IMG/pdf/BYOD_ET_ENTREPRISES.pdf
  25. http://www.zdnet.fr/actualites/le-cyod-le-juste-milieu-entre-byod-et-fourniture-de-l-appareil-39795599.htm
  26. 26,0 26,1 Ofici québécois de la llengua francesa.