Usuari:Hienafant/Simfonia Gòtica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La Simfonia núm. 1 o en re menor de Havergal Brian o Simfonia Gòtica és una simfonia composta entre 1919 i 1927. És una de les simfonies més llargues mai compostes (segons el Llibre Guinness de Rècords, encara que la núm. 2 de Sorabji i la núm. 12 de Dimitrie Cuclin, mai interpretades, es reivindiquen com a més llargues) i, juntament amb simfonies corals com la novena simfonia de Beethoven o la 8a simfonia de Mahler, és un dels treballs que intenta utilitzar una obra musicalment gegantina per a adreçar les preocupacions espirituals de la humanitat.[1][2] Amb una clau esquema que comença en D menor i ronda de feines finalment a un proper en E important, la feina és un exemple de tonalitat progressiva.

Composició[modifica]

La gènesi de les tiges de feina de moltes fonts, però molts poden ser esmentats breument: una conversa Brian va tenir amb Henry Fusta aproximadament escrivint una suite que reviuria els instruments més vells que havien caigut fora d'ús en l'orquestra de simfonia moderna, com l'oboè d'amore o basset banya. Aquesta idea era repudiated per l'amic proper de Brian Granville Bantock, però retornat quan Brian va girar a escriure simfonies després del final de la Primera Guerra Mundial. L'element gòtic refereix a la visió de l'edat gòtica (d'aproximadament 1150 a 1500) mentre representant un enorme (gairebé unlimited) expansió en humanity desenvolupament artístic i intel·lectual, però particularment manifestar en l'arquitectura de les catedrals europees grans. L'escala del coral finale, el qual va agafar diversos anys per escriure, apareix per ser un intent d'evocar l'escala i detall d'aquesta arquitectura dins so; Brian va haver de paste pàgines d'espai de marcar junt de ser capaç d'escriure la feina en fulls gegantins amb 54 staves a la pàgina.[3] Brian també sembla per tenir identificat amb el caràcter de Faust, particularment dins intentant per escriure tal música afirmativa al correu-atmosfera de guerra quan molts compositors havien girat de pre-guerra giganticism, i el finale aguanta un apposite citar de Goethe Faust Part Dos Acte V, el qual tradueix com "L'home que mai strives pot guanyar redemption". Brian va dedicar la feina a Richard Strauss, qui en una carta de acknowledgement el va descriure tan "grossartig" (magnífic).[4]

Instrumentació[modifica]

Les forces orquestrals per aquesta simfonia són generalment pensat per ser el més gran emprat en el repertori simfònic. Dins pràctica, alguns les reduccions petites poden ser fetes sense discernible pèrdua (p. ex. tallant dos de l'orquestral trumpets i el doblant a 2n trombó de contrabaix).

Part primera[modifica]

Woodwind

Brass

Percussion

Keyboards

Strings

Part Dos[modifica]

Woodwind

  • 2 piccolos (1 doubling flute)
  • 6 flutes (1 doubling alto flute)
  • 6 oboes (1 doubling oboe d'amore,
    1 doubling bass oboe)
  • 2 cors anglais
  • 2 E♭ clarinets (1 doubling B♭ clarinet)
  • 4 B♭ clarinets
  • 2 basset horns
  • 2 bass clarinets
  • 1 contrabass clarinet
  • 3 bassoons
  • 2 contrabassoons

Brass

Percussion

  • 6 sets of timpani (4 off-stage)
  • 1 glockenspiel
  • 1 xylophone

Keyboards

  • 1 organ
  • 1 celesta

Voices

Strings

  • 2 harps
  • 20 violin I
  • 20 violin II
  • 16 viola
  • 14 cello
  • 12 double bass[5]

Notes[modifica]

  1. p. 453, Millington (1980) Barry.
  2. «Sorabji Resource Site: Performed Works and Timings». Mus.ulaval.ca. [Consulta: 15 novembre 2014].
  3. Havergal Brian, 'How the "Gothic" Symphony came to be written', Modern Mystic, December 1938.
  4. Letter reproduced in programme booklet for the Royal Albert Hall performance on 30 November 1966.
  5. 5,0 5,1 Havergal Brian Society. «Symphony 1 'The Gothic'». Havergal Brian Society. [Consulta: 3 gener 2013].