Usuari:Ketsia23/Moviment dels Sants dels Últims Dies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Migracions, lluites i escissió[modifica]

En 1831 Smith i els seus primers fidels es van mudar a Kirtland, Ohio, i van establir un assentament al Comtat de Jackson, Missouri, on pensaven establir les seves casernes generals.[1] No obstant això, en 1833 els colons de Missouri els van expulsar violentament i els mormones van fracassar en la seva subsegüent operació paramilitar per recuperar la terra.[2] Malgrat l'anterior, el moviment va aconseguir expandir-se durant un temps en Kirtland, però va haver d'anar-se d'allí abruptament en 1838, després d'un escàndol econòmic que va provocar diverses desafeccions i pel qual Smith va haver d'enfrontar diverses demandes per enriquiment indegut i la creació d'un banc il·legal.[3] Smith va reagrupar a la resta dels seus seguidors en un assentament denominat Far West, a Missouri, on les tensions amb els antics colons van escalar fins a arribar a conflictes violents.[4]

En 1839 els mormones es van instal·lar en la ribera del riu Mississipi, on van fundar la ciutat de Nauvoo, la qual va començar a créixer ràpidament gràcies a l'assentament de nous conversos portats pels missioners mormones.[5] Per aquesta època, Joseph Smith va començar a introduir la poligàmia entre les seves més reunits i a establir noves cerimònies que suposadament permetien als justs convertir-se en déus.[6]

Joseph Smith i el seu germà Hyrum van ser assassinats el 27 de juny de 1844 mentre es trobaven detinguts en una presó de Carthage, Illinois. A causa que Hyrum era el successor designat de Smith, es va deslligar una crisi de successió que va provocar diversos cismes a l'església i de la qual sorgiria Brigham Young com a líder de la majoria dels mormones, primer radicat en Nebraska, i des de 1847 a Utah.[7][8] Les principals branques del moviment que van sorgir d'aquesta escissió van ser les següents:

La doctrina de la poligàmia impulsada originalment per Smith es va formalitzar públicament en 1852.[9] Deu anys després es van començar a promulgar a Estats Units diverses lleis en contra d'aquesta pràctica.[10] En 1885, l'estat de Idaho la va prohibir, decisió ratificada pel Tribunal Suprem dels Estats Units en 1890. D'aquesta manera, els mormones van perdre el seu dret a vot.[11] Posteriorment, algunes esglésies mormonas, com l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, van abandonar oficialment la poligàmia, mentre que unes altres, com l'Església Fonamentalista de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, encara la practiquen.[12][13] [[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades]] [[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]]

  1. Smith et al. 1835, p. 154; Bushman 2005, p. 162; Brodie 1971, p. 109.
  2. Brodie 1971; Bushman 2005, p. 322.
  3. Bushman 2005; Brooke 1994, p. 221
  4. Bushman 2005; Brodie 1971; Remini 2002, p. 134; Quinn 1994.
  5. Bushman 2005; Brodie 1971.
  6. Brodie 1971; Bushman 2005.
  7. Bushman 2005.
  8. "Mormon Pioneer National Historic Trail: History & Culture", U.S. National Park Service. "The great Mormon migration of 1846–1847 was but one step in the LDS' quest for religious freedom and growth."
  9. Fielding Smith, Joseph. Elementos de la historia de la Iglesia; 1978, Salt Lake City, Tercera Edición, págs. 358-359
  10. Fielding Smith, Joseph. Elementos de la historia de la Iglesia; 1978, Salt Lake City, Tercera Edición, pág. 640
  11. Joseph Fielding Smith. Elementos de la historia de la Iglesia; 1978, Salt Lake City, Tercera Edición, pág. 639.
  12. Manifiesto Guía para el estudio de las Escrituras (GEE)
  13. Doctrina y convenios.