Vés al contingut

Usuari:Marta badia UB/Cibervictimització

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La cibervictimització (derivat del terme en anglès cybervictimization), és el procés de victimitzat a usuaris mitjançant les tecnologies de la informació i comunicació. Això inclou la perpetració d'actes negatius, abusius o nocius cap a individus, organitzacions o institucions mitjançant mitjans electrònics, com el ciberassetjament, la difamació en línia, el robatori d'identitat, la suplantació d'identitat, l'assetjament cibernètic i altres comportaments delictius o danyins en àmbit digital.[1]


La cibervictimització pot tenir conseqüències psicològiques, emocionals, socials i legals per a les persones afectades. Segons KJ, Ybarra[2], la cibervictimització és l'acte de ser objecte d'agressions o assetjaments en línia, incloent-hi insults, amenaces, difamació i exclusió social a través de plataformes digitals.

Tipus de cibervictimización[modifica]

La cibervictimització abasta diversos tipus d'assetjaments, entre ells:[3]

  1. Ciberassetjament
  2. Stalking
  3. Grooming
  4. Sexting
  5. Sextorsion
  6. Ciberestafa
  7. Difamació en línia
  8. Ciberagressions
  9. Suplantació d'identitat

La cibervictimització es manifesta en diverses formes, sempre involucrant a Internet i amb una víctima generalment jove. L'assetjador pot tenir la mateixa edat que la víctima, a excepció dels casos de grooming, on l'assetjador és un adult.

Característiques de la cibervictimització[modifica]

Les característiques de la cibervictimització poden variar en funció del context i les circumstàncies específiques. No obstant això, algunes característiques comunes inclouen:[4]

  1. Ús de tecnologies: La cibervictimització es duu a terme a través de mitjans tecnològics, com a dispositius electrònics, xarxes socials, aplicacions de missatgeria, correu electrònic, entre altres.
  2. Anonimat: Els perpetradors poden ocultar la seva identitat o crear perfils falsos en línia, la qual cosa fa que sigui més difícil identificar-los i responsabilitzar-los pel seu comportament. Sovint existeix un desequilibri de poder entre l'agressor i la víctima, en el qual l'agressor pot explotar l'anonimat i la distància percebuda que proporciona l'entorn en línia per a exercir control o infligir mal a la víctima.
  3. Abast global: A causa de la naturalesa d'Internet, la cibervictimització pot ocórrer a nivell global, permetent que l'assetjador tingui accés a víctimes de diferents ubicacions geogràfiques.
  4. Reproducibilidad: Les fronteres digitals no existeixen, la qual cosa significa que l'assetjament i l'ofensa poden produir-se en qualsevol moment, lloc i amb gran rapidesa, i el seu impacte pot ser durador.
  5. Comportaments negatius: Abasta diversos comportaments negatius, com el ciberassetjament, el ciberhostigamiento, l'assetjament, la intimidació, la incitació a l'odi en línia i la difusió d'informació perjudicial o falsa.
  6. Persistència: Els continguts i missatges en línia poden romandre durant períodes prolongats de temps, la qual cosa prolonga l'impacte emocional i psicològic en la víctima.
  7. Amplificació i difusió ràpida: Els incidents de cibervictimització poden propagar-se ràpidament a través de xarxes socials i altres plataformes en línia, arribant a una àmplia audiència i causant un major mal a la víctima.
  8. Mal emocional i psicològic: La cibervictimització pot tenir efectes psicològics i emocionals significatius en les víctimes, incloent sentiments de por, ansietat, depressió, humiliació, baixa autoestima i aïllament social.
  9. Impacte en la vida diària: La cibervictimització pot interferir amb la vida quotidiana de la víctima, afectant el seu benestar, relacions personals, rendiment acadèmic o laboral, i la seva participació en activitats socials.

Qualsevol persona pot ser objecte de cibervictimització, no obstant això, existeixen certs grups d'edat, en particular els nens, adolescents i adults joves, que poden ser més susceptibles a causa de la seva limitada experiència en línia, ingenuïtat i naturalesa confiada.

La cibervictimització en l'adolescència[modifica]

Durant l'adolescència primerenca, les interaccions entre iguals són essencials per al desenvolupament dels adolescents. Les relacions negatives entre parells poden causar sentiments d'aïllament social, solitud, depressió i ansietat. Els adolescents són més vulnerables a problemes de salut mental a causa dels canvis biològics, cognitius i socials que experimenten.

Segons un informe d'UNICEF (2019), s'estima que aproximadament dos estudiants en cada aula són víctimes de ciberassetjament.[5] Aquest fenomen ha experimentat un ràpid augment degut a la fàcil accessibilitat de les noves tecnologies per als adolescents. Aquests utilitzen el telèfon mòbil, les xarxes socials i els programes de missatgeria instantània de manera habitual per a establir amistats i mantenir contacte amb amics i familiars. Segons Brotxatge et al., el 61% dels adolescents de 10 a 18 anys afirmen haver estat víctimes de ciberassetjament, que ocorre en espais digitals com a telèfons mòbils, computadores i xarxes socials.[6]

Les experiències dels adolescents amb la cibervictimització tenen conseqüències negatives tant a curt com a llarg termini. A més, la falta de capacitació del professorat per a detectar i abordar el ciberassetjament de manera primerenca, juntament amb la vulnerabilitat de les víctimes davant els atacs en línia, intensifiquen les conseqüències negatives per a ells. Aquests adolescents tenen una major absència escolar (Beran & Li, 2005; Tokunaga, 2010), un rendiment acadèmic deficient i se senten menys segurs a l'escola (Burgess-Proctor, Patchin & Hinduja, 2010; Tokunaga, 2010).[7][8]

A més, s'ha observat que les víctimes de ciberagresiones presenten patrons desadaptativos en comportaments relacionats amb la salut, com a problemes de somni, canvis en l'apetit i maldecaps (Kowalski & Limber, 2007).[9]

A diferència de la victimització cara a cara, les tecnologies digitals han ampliat les possibilitats de la cibervictimització. Ara qualsevol persona pot ser víctima i qualsevol pot ser un agressor, independentment del seu poder físic o social. La cibervictimización pot ocórrer en qualsevol moment del dia o de la nit i els agressors poden estar físicament distants de les seves víctimes (Barlett & Gentile, 2012).[10] Això ha permès que persones que abans no tenien la capacitat per a intimidar i degradar a uns altres en contextos cara a cara ara ho facin a través de plataformes digitals (Vandebosch & Van Cleemput, 2008).[11]

Conseqüències de la cibervictimització[modifica]

La cibervictimització pot tenir diverses conseqüències negatives per a les persones afectades. Algunes de les conseqüències comunes inclouen (Garaigordobil, 2011):[12]

  1. Problemes emocionals i psicològics: Els individus que experimenten cibervictimització poden experimentar  estrès, humiliació, ansietat, depressió, ira, impotència, fatiga, baixa autoestima, sentiments de vergonya i inseguretat. Aquestes experiències poden afectar negativament el seu benestar emocional i mental.
  2. Impacte en la salut física: L'estrès i l'ansietat causats per la cibervictimització poden manifestar-se en símptomes físics com a maldecaps, problemes de somni, trastorns alimentaris i altres problemes de salut relacionats amb l'estrès crònic.
  3. Problemes en el rendiment acadèmic: La cibervictimització pot interferir amb el rendiment acadèmic de les persones afectades. L'assetjament en línia pot distreure als estudiants, afectar la seva concentració i motivació, i provocar absències escolars.
  4. Dificultats en les relacions socials i aïllament: Les persones que són víctimes de cibervictimització poden experimentar dificultats en les seves relacions socials. Poden sentir-se excloses, estigmatitzades o tenir dificultats per a confiar en els altres, la qual cosa pot portar a l'aïllament social.
  5. Risc de comportaments autodestructius: En casos greus, la cibervictimització pot augmentar el risc de comportaments autodestructius, com l'abús de substàncies, el comportament suïcida o el autolesionismo.
  6. Impacte en la autoimagen i l'autoestima: La cibervictimització pot afectar negativament la percepció d'un mateix i l'autoestima. Els comentaris i atacs en línia poden soscavar la confiança en un mateix i generar sentiments d'inferioritat.
  7. Abandó d'activitats d'oci prèviament gaudides.

Segons J.F. Estévez, E.Canyes i E.Estévez, no totes les cibervíctimas desenvolupen aquestes conseqüències amb la mateixa intensitat.[13] Aquestes diferències estan relacionades amb el desenvolupament de la intel·ligència emocional (IE), ja que aquesta pot influir positivament en l'ajust emocional i el benestar dels adolescents fins i tot quan sorgeixen problemes.

Perfil d'una potencial cibervíctima[modifica]

Existeixen alguns indicadors que s'han identificat en estudis (Cook et al., 2010; Garaigordobil, 2018; Garaigordobil & Oñederra, 2010; Urra, 2018) per a predir la probabilitat de ser una cibervíctima com ara:[14]

  1. Edat: Els adolescents i joves solen ser més propensos a ser cibervíctimes a causa de la seva major exposició i ús de les tecnologies de la informació i comunicació.
  2. Baixa autoestima: Les persones amb baixa autoestima poden ser més susceptibles a ser cibervíctimes, ja que poden ser més afectades pels comentaris negatius i les crítiques en línia.
  3. Aïllament social i introversió: Aquells que experimenten aïllament social o tenen dificultats per a establir relacions interpersonals poden ser més vulnerables al cibervictimització, ja que busquen interaccions en línia que poden portar a situacions d'assetjament.
  4. Habilitats socials limitades, falta d'assertivitat i competència social: Les persones que manquen d'habilitats per a enfrontar i resoldre conflictes poden tenir dificultats per a fer front a situacions de ciberassetjament i poden ser més propenses a sofrir les conseqüències negatives.
  5. Ús imprudent d'Internet: Aquells que comparteixen informació personal de manera indiscriminada (contrasenyes, lloc de residència, amistats, objectes de valor…) o participen en comportaments de risc en línia, com interactuar amb desconeguts, poden augmentar el seu risc de convertir-se en cibervíctimes.

Segons F.M Llinares resulta difícil establir un perfil únic de potencial víctima del ciberdelicte, ja que existeixen tants perfils com oportunitats criminals en el ciberespai.[15] A més, és important destacar que el comportament de la víctima també influeix en la creació d'aquestes oportunitats. Això significa que no sols la motivació criminal defineix l'àmbit d'oportunitat en el ciberespai, sinó que la pròpia conducta de la víctima també contribueix a generar riscos.

Xifres de cibervictimització a nivell europeu[modifica]

Espanya[modifica]

La ciberdelinqüència i les victimitzacions relacionades amb el ciberdelicte han augmentat significativament a Espanya durant el període de 2011 a 2021. En 2021 es van registrar més de 240.000 victimitzacions per aquesta mena de delictes al país.

Segons l'Informe sobre la cibercriminalidad a Espanya, en termes de característiques demogràfiques, s'observa que la majoria de les víctimes de ciberdelinqüència són homes, representant el 51.9% del total. A més, s'ha identificat que la franja d'edat més afectada es troba entre els 26 i 40 anys.

Quant als tipus de delictes més comuns, es destaquen els fraus informàtics, les amenaces i coaccions, i la falsificació informàtica. No obstant això, és important tenir en compte que la distribució d'incidents coneguts pot variar segons l'àmbit i el sexe de les víctimes.

En particular, les dones superen en percentatge als homes en delictes relacionats amb la falsificació informàtica (usurpació de l'estat civil), l'accés i intercepció il·lícita (descobriment i revelació de secrets), els delictes contra l'honor (injúries) i els delictes sexuals, com el grooming (delicte de contacte mitjançant tecnologia amb menor de 16 anys amb finalitats sexuals).

Estratègies per a evitar patir un ciberdelicte[modifica]

La prevenció de la ciberdelinqüència consisteix a aplicar mesures de seguretat per a reduir el risc de ciberatacs. Segons National Crime Agency per a evitar ser víctima d'un ciberdelicte, és important implementar les següents estratègies de seguretat en línia:[16]

  1. Mantenir els dispositius actualitzats: per a això hem d'instal·lar les actualitzacions de programari i microprogramari en els nostres dispositius, ja que aquestes actualitzacions solen incloure pegats de seguretat importants.
  2. Utilitzar contrasenyes segures: Crea contrasenyes úniques i robustes per als teus comptes en línia. Evita utilitzar contrasenyes òbvies o informació personal fàcilment accessible.
  3. Vés amb compte en fer clic en enllaços: No facis clic en enllaços sospitosos o no sol·licitats en correus electrònics, missatges o en llocs web desconeguts. Verifica l'autenticitat dels enllaços abans de fer clic en ells.
  4. Protegeix la teva informació personal: Evita compartir informació personal sensible en línia, com a números de seguretat social, dades bancàries o contrasenyes, tret que sigui absolutament necessari i estiguis en un lloc web segur i de confiança.
  5. Utilitza una solució antivirus i antimalware: Instal·la i mantingues actualitzat un programa antivirus i antimalware de confiança en els teus dispositius per a protegir-te contra possibles amenaces.
  6. Tingues precaució en les xarxes socials: Controla la teva configuració de privacitat en les xarxes socials i evita compartir massa informació personal públicament. Sé cautelós en acceptar sol·licituds d'amistat o seguidors de persones desconegudes.
  7. Sé conscient de les tècniques d'enginyeria social: mantenir-se alerta davant possibles intents d'estafa o manipulació en línia. No revelis informació confidencial a persones desconegudes i desconfia de qualsevol sol·licitud o oferta sospitosa.
  8. Realitza còpies de seguretat de les teves dades: Fes còpies de seguretat periòdiques dels teus arxius i dades importants en dispositius externs o en el núvol. Això t'ajudarà a recuperar la teva informació en cas de pèrdua o ransomware.

És important mantenir-se al dia de les últimes amenaces i tàctiques utilitzades pels ciberdelinqüents i revisar i ajustar periòdicament les mesures de seguretat a les diferents situacions.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Donoso Vázquez, Trinidad; Hurtado, Maria Jose Rubio; Baños, Ruth Vilà «[=398 Factores asociados a la cibervictimización en adolescentes españoles de 12-14 años]» (en castellà). Health and Addictions/Salud y Drogas, 19, 1, 01-02-2019, pàg. 11–21. DOI: 10.21134/haaj.v19i1.398. ISSN: 1578-5319 [Consulta: 28 maig 2023].
  2. ↑ «Sexual harassment among adolescents of different sexual orientations and gender identities» (en anglès). Child Abuse & Neglect, 38, 2, 2014-02, pàg. 280–295. 10.1016/j.chiabu.2013.09.008 [Consulta: 28 maig 2023].
  3. ↑ Wright; Wachs, Michelle F; Sebastian «Adolescents’ Cyber Victimization: The Influence of Technologies, Gender, and Gender Stereotype Traits». International Journal of Environmental Research and Public Health, 17-02-2020. DOI: 10.3390/ijerph17041293. PMID: 1293 [Consulta: 26 maig 2023].
  4. ↑ Valdés Cuervo, Ángel Alberto; Carlos Martínez, Ernesto Alonso; Torres Acuña, Gisela Margarita «Propiedades psicométricas de una escala para medir cibervictimizacion en universitarios». Revista Electrónica de Investigación Educativa, 20, 4, 12-12-2018, pàg. 11–23. DOI: 10.24320/redie.2018.20.4.1841. ISSN: 1607-4041 [Consulta: 28 maig 2023].
  5. ↑ «Día Internet Segura: al menos 2 estudiantes en cada aula sufren acoso o violencia en España». www.unicef.es. [Consulta: 28 maig 2023].
  6. ↑ Brochado, Sandra; Soares, Sara; Fraga, Sílvia «A Scoping Review on Studies of Cyberbullying Prevalence Among Adolescents» (en anglès). Trauma, Violence, & Abuse, 18, 5, 2017-12, pàg. 523–531. DOI: 10.1177/1524838016641668. ISSN: 1524-8380 [Consulta: 28 maig 2023].
  7. ↑ Li, Tanya Beran Qing «Cyber-Harassment: A Study of a New Method for an Old Behavior». Journal of Educational Computing Research, 32, 3, 2005-04, pàg. 265–277. DOI: 10.2190/8yqm-b04h-pg4d-bllh. ISSN: 0735-6331 [Consulta: 28 maig 2023].
  8. ↑ Berkowitz, Michael «John Efron, Steven Weitzman, Matthias Lehmann, and Joshua Holo, eds. The Jews: A History. Upper Saddle River, NJ: Pearson/Prentice Hall, 2009. xv, 430 pp.». AJS Review, 35, 1, 2011-04, pàg. 222–225. DOI: 10.1017/s0364009411000341. ISSN: 0364-0094 [Consulta: 28 maig 2023].
  9. ↑ Kowalski, Robin M.; Limber, Susan P. «Electronic Bullying Among Middle School Students». Journal of Adolescent Health, 41, 6, 2007-12, pàg. S22–S30. DOI: 10.1016/j.jadohealth.2007.08.017. ISSN: 1054-139X [Consulta: 28 maig 2023].
  10. ↑ Barlett, Christopher P.; Gentile, Douglas A. «Attacking others online: The formation of cyberbullying in late adolescence.» (en anglès). Psychology of Popular Media Culture, 1, 2, 2012-04, pàg. 123–135. DOI: 10.1037/a0028113. ISSN: 2160-4142 [Consulta: 28 maig 2023].
  11. ↑ Vandebosch, Heidi; Van Cleemput, Katrien «Defining Cyberbullying: A Qualitative Research into the Perceptions of Youngsters». CyberPsychology & Behavior, 11, 4, 2008-08, pàg. 499–503. DOI: 10.1089/cpb.2007.0042. ISSN: 1094-9313 [Consulta: 28 maig 2023].
  12. ↑ Garaigordobil, Maite; Mollo-Torrico, Juan Pablo; Larrain, Enara «Prevalencia de Bullying y Cyberbullying en Latinoamérica: una revisión». Revista Iberoamericana de Psicología, 11, 3, 24-01-2019, pàg. 1–18. DOI: 10.33881/2027-1786.rip.11301. ISSN: 2500-6517 [Consulta: 28 maig 2023].
  13. ↑ Estévez, Jesús F.; Cañas, Elizabeth; Estévez, Estefanía «The Impact of Cybervictimization on Psychological Adjustment in Adolescence: Analyzing the Role of Emotional Intelligence» (en anglès). International Journal of Environmental Research and Public Health, 17, 10, 23-05-2020, pàg. 3693. DOI: 10.3390/ijerph17103693. ISSN: 1660-4601 [Consulta: 28 maig 2023].
  14. ↑ Garaigordobil, Maite; Oñederra, José A. «Inteligencia emocional en las víctimas de acoso escolar y en los agresores». European Journal of Education and Psychology, 3, 2, 01-12-2010, pàg. 243. DOI: 10.30552/ejep.v3i2.55. ISSN: 1888-8992 [Consulta: 28 maig 2023].
  15. ↑ «La cibervíctima: perfiles de victimización y riesgo real de la amenaza del cibercrimen» (en castellà). vLex. [Consulta: 28 maig 2023].
  16. ↑ Charity Comission for England and Wales. «Preventing Charity Cybercrime Insights+Action». Preventing Charity Cybercrime Insights+Action. [Consulta: 25 maig 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Marta_badia_UB/Cibervictimització&oldid=31756728»