Usuari:Mcapdevila/Hibridació in situ
La tècnica d'hibridació in situ està basada en la capacitat que tenen els àcids nucleics per hibridar entre si, és a dir, l'existència de determinada seqüència de ADN o ARN, que és complementària amb una altra seqüència.
La seva utilitat rau en la capacitat de poder demostrar mitjançant la utilització d'una sonda (formada per una seqüència de ADN prèviament coneguda) marcada amb un isòtop radioactiu, la presència de determinada seqüència de ADN o ARN complementària, en la mostra a estudiar.
El que es produeix mitjançant la utilització d'aquesta tècnica és: La hibridació (unió), de la sonda marcada, amb la seqüència a buscar (en el cas d'estar present en la mostra) i posteriorment mitjançant tècniques específiques (autoradiografia o immunohistoquímica), la transformació de la seqüència en alguna cosa visible.
Aquesta tècnica és molt útil, per exemple, per identificar la seqüència de nucleòtids, en determinades malalties d'origen genètic.