Usuari:Mcapdevila/Història de l'emmagatzematge òptic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Encara que la investigació en emmagatzematge òptic de dades ha estat constant durant molts decennis, el primer sistema popular és el disc compacte, que es va introduir el 1982. El disc compacte va ser adaptat per a l'emmagatzematge de dades pel Llibre Groc el 1985 i és allà on es crea el CD-ROM i torna a adaptar-se per marcar la creació del CD-R i CD-RW el 1988. El 1996 Panasonic va crear el PD que incorporava la tecnologia de canvi de fase desenvolupada als seu laboratoris. Aquesta tecnologia aplicada als CD's donaria llum al CD-RW i més tard al DVD+/-RW.

El disc compacte continua sent l'estàndard de facto per a la grandifusió d'enregistraments d'àudio, encara que la seva plaça per a altres enregistraments multimèdia ha estat substituïda en gran mesura pel DVD.

El DVD (acrònim de "Digital Versatile Disc") va ser el successor del CD. Es va crear el 1996, de nou inicialment per al vídeo i l'àudio. Hi ha actualment DVD gravables amb formats elaborats algun temps més tard: DVD-R a finals de 1997 i DVD+R en 2002. A partir de 2007 el DVD es convitió en l'estàndard per a pel·lícules i emmagatzematge de dades més enllà de la capacitat d'un CD.

Amb el desenvolupament de la televisió d'alta definició, i la popularització de la banda ampla i emmagatzematge digital de pel·lícules, un nou format es va desenvolupar, i un cop més donant lloc a dos camps: HD DVD i Blu-ray. A partir de 2007 s'han exposat pel·lícules en els nous formats, però encara no han fet impacte en el mercat mundial per a l'emmagatzematge de dades. Toshiba, després de patir una sèrie de pèrdues significatives front el format Blu-ray (de Sony), va anunciar la retirada del seu HD DVD, el 19 de febrer de 2008.

A partir de 2007, el desenvolupament de les tecnologies d'emmagatzematge òptic sembla estar basada en una o diverses de les següents tecnologies, tot això en diferents etapes de desenvolupament:

  • Sistema d'emmagatzematge hologràfic.
  • Sistema d'emmagatzematge en 3D.
  • De camp proper òptica.
  • Sòlids d'immersió òptica (que permet una molt alta obertura numèrica).
  • El disc utilitzant longituds d'ona molt curtes com ara la radiació ultraviolada o els raigs X.
  • Capa de selecció de discos (LS-R).
  • Multi-nivell de tecnologia.
  • Hoyos complexos que permet múltiples canals per a ser emmagatzemats en una pista.
  • Longitud d'ona de multiplexació tècniques.
Laserdisc (1978) VHD (1983) Laserfilm (1984) CD Video (198?) Video CD (1993) DVD (1996) MiniDVD(?) SVCD (1998) FMD (2000) Universal Media Disc (2005) HD-DVD (2006) Blu-ray (2006?) AVCHD (2006?) Disc Hologràfic Versàtil (2010?)