Usuari:Mcapdevila/PCD
Protein-Coated Disc ( PCD ) és una tecnologia de disc òptic teòrica proposada per Venkatesan Renugopalakrishnan a la Harvard's Child Schooli la Northeastern University de Boston. El PCD incrementaria en gran mesura la capacitat d'emmagatzematge en comparació amb sistemes de discos òptics Holographic Versatile Disc (HVD). En aquesta tecnologia, es pren un DVD normal i l'hi cobreix amb una proteïna sensible a la llum obtesa d'una arqueobacteria, que en principi permetria capacitats d'emmagatzematge de fins a 50 terabytes a un sol disc. Al costat de la Japanese NEC Corporation, hi havia rumors de que l'equip de Renugopalakrishnan hauria desenvolupat un dispositiu prototip i el juliol de 2006 van estimar que una memòria USB seria comercialitzada en 12 mesos i un DVD en 18 a 24 mesos. No obstant això, no s'ha publicat més informació des d'aquell moment.
La tecnologia PCD[modifica]
Aquesta tecnologia es basa en guardar la informació en una proteïna fotosensible, la bacteriorodospina. Aquesta proteïna prové d'un arqueobacteri que es troba a aiguamolls salades, l'Halobacterium salinarum.
Aquest microorganisme utilitza la bacteriorodopsina pe a transformar la llum solar en energia química. Quan la llum incideix sobre ella, la proteïna dóna lloc a una sèrie d'intermediaris, cadascun amb una conformació i color determinats, abans de tornar al seu estat basal. Aquests intermediaris tenen una vida mitjana molt curta (alguns de mil·lisegons), així que es buscaren mutants de la proteïna perquè aquests intermediaris siguin suficienment estables per a dur a terme la teòrica funció al disc. A més, també ha augmentat la seva resistència a les altes temperatures.
La lectura és molt senzilla, una proteïna en estat basal es considera un zero i una proteïna en qualsevol dels estats intermedis és un un. Per escriure informació cal un làser que incideixi sobre les proteïnes que necessiten ser uns i modifiqui el seu estat.
La quantitat d'informació que es pot emmagatzemar és molt densa, pel fet que les proteïnes tenen tan sols uns pocs nanòmetres, i s'arriba a parlar de capacitats de fins a 50 terabytes.
Laserdisc (1978) · VHD (1983) · Laserfilm (1984) · CD Video (198?) · Video CD (1993) · DVD (1996) · MiniDVD (?) · Super Video CD (1998) · FMD (2000) · Universal Media Disc (2005) · HD-DVD (2006) · Blu-ray (2006?) · AVCHD (2006?) · PCD (2006?) · Disc Hologràfic Versàtil (2010?) · |  | |
Enllaços externs[modifica]
- Protein Coated Discs Gotakon
- Protein-Coated Disc (en anglès). ANI, 2006.07.08.
- Coated Discs Engadget