Usuari:Niktobarada/proves

Ciència en acció (publicat l’any 1987) és un llibre de l'antropòleg, filòsof i sociòleg de la ciència francès Bruno Latour, un dels pares de la teoria de l'actor-xarxa.

En aquest controvertit llibre l’autor desenvolupa una ontologia del coneixement a partir de la unió entre naturalesa i societat com a solució davant els problemes derivats de la seva separació arran la modernitat. La seva tesi és que la tecnociència és una producció col·lectiva dins el marc indissociable de naturalesa i societat, en contra de la visió tradicional, segons la qual aquesta constitueix un sistema autònom que prové de coneixement veritable l'ésser humà.

Latour estableix una sèrie de normes, 'regles de mètode', per mostrar-nos el procés de construcció col·lectiu de la ciència. Per exemple, la primera d'elles consisteix en la separació de la ciència -seguint la figura de les capses negres- en dos moments: la ciència acabada i la ciència sota les controvèrsies. Aquesta darrera serà l’objecte d’estudi a partir de la qual s’estableixen  sis principis normatius.

Estructurat en tres parts de dos capítols cada una i un darrer Post scriptum, Latour comença amb l'anàlisi de la literatura científica, que presenta com exemple de retòrica molt sofisticada destinada a combregar adhesions i refusar opositors. Latour afirma que quant més complex és un article, aquest esdevé més social, perquè precisa més associacions que el facin creïble.

A continuació en els laboratoris diverses conceptualitzacions: inscripcions, portaveus, proves de resistència, creació de contralaboratoris i dinàmica laboratori-contralaboratori, etc., contribueixen a definir el marc on es creen els fets que, una vegada clausurats (fi de la controvèrsia) esdevindran les representacions de la naturalesa[[|[1]]].

Tot seguit a Màquines s’aplica el principi de simetria que vol equiparar naturalesa i societat, per refutar el model de difusió clàssic, superat amb el model de traducció que incorpora la col·lectivitat en el procés de clausura de la ciència.

Finalment s’equipara la tecnociència amb les propietats d’una Xarxa d’associacions que acumula fets -en base a una divisió artificial entre racionalitat/irracionalitat-, contribuint a la ‘mobilització del món’. La Xarxa esdevé  (amb la creació de Centres de càlcul que integren eines, tècniques, disciplines, fórmules, taxonomies, etc.), un poderós mecanisme d’assimilació i expansió que condemna la resta del món a la marginalitat.

Latour clou amb la proposta d’un gir contracopèrnica (més enllà del gir social), per reorientar els estudis socials de la ciència amb el retrobament d’una metafísica que inclogui els quasiobjectes mitjançant la fusió de la història natural i social de l’individu en un període a-modern.

---

[[|[1]]] Aquesta és la tercera regla del mètode que va merèixer l'àcida crítica en la polèmica Sokal i Bricmont en ‘Impostures intel·lectuals’, on aquests critiquen manca de rigor en l’enunciat i l’ambigüitat del relativisme epistemològic de Latour.