Usuari:Noeliacsanchez/proves
Les coves de Maijishan són un conjunt de temples Buddhistes excavats al mont al mont Maijishan, el que en xinés d’uns 1000 m² de frescos i conté més de 7200 escultures buddhistes. L'inici de la construcció de les coves es data de 1057, a la Dinastía Qin en el període dels Setze Regnes.
El concepte de cova budista va ser inventat a la India, encara que aquest tipus de santuari ja estava present a la Xina abans de l'arribada del budisme. Tot i així, sabem que van ser adaptades per la nova religió i l'influència india graciès a la ruta de la seda, procedent de l'arquitectura excavada d'espais com el conjunt de Bhaja o el conjunt rupestre de les coves d'Ajanta. Van tenir un paper molt important a la ruta de la seda com a espais de visita per als viatgers de les rutes entre la Xina i l'occident d'Àsia. El seu paper va anar més enllà, doncs el pelegrinatge era una práctica molt important al món Budista, i aquests temples excavats a les muntanyes van ser molt eficaços a la pràctica i difusió del buddhisme, ja que eren visitats per artistes, artesans i monjos.
Història[modifica]
Van ser gairebé desconegudes fins al seu descobriment arqueològic al 1952. Segons una inscripció tallada en roca datada el 1057, la construcció va començar al període Qin occidental (385–400; 409–431). Encara que no es tenen evidències de que cap cova pertanyi aquest periode, sí sabem que un gran nombre de coves conservades daten de del començament del període Wei del Nord (386-534) Les vies de penya-segats que antigament donaven accés a aquestes coves es van esfondrar ben aviat, de manera que, disperses a mesura que es troben sobre la pronunciada roca, les coves van romandre aïllades durant segles. Gran part de la decoració i les estàtues originals, la majoria patrocinades pels governants, encara existeixen.
Es considera que la dinastía Qin va assentar les bases de l'imperialisme Xinés que perduraría 2.000 anys. Les coves de Maijishan van ser construïdes, segons els registres històrics, al final de la dinastía Qin, (384-417 a.C). Les biografies dels monjos de la Dinastía Liang, ens expliquen que dos monjos anomenats Thanhong i Xuangao utilitzaven aquest espai per a meditar amb més de 300 deixebles.
Arquitectura[modifica]
Les coves van ser tallades sobre un penya-segat gairebé en vertical, en un angle de 85º. L'accés a les coves es possible gràcies a pasarel·les de fusta fixades a la paret del penya-segat. Es projecten i retrocedeixen a l'atzar amb una alçada màxima de 60 m del terra i un voladís màxim de 6-8 m més enllà del peu del penya-segat. Molts dels penya-segats estan units per una carretera de planxes construïda al llarg de la superfície de la roca que era extremadament perillosa de construir. Les 195 coves es concentren als costats est i oest de la cara sud del penya-segat. Es coneixen com a penya-segat est i penya-segat oest.[1]
Escultura[modifica]
Les escultures de Maijishan són un gran mostra del coneixement i el desenvolupament de l'escultura xinesa, que ens mostra una transició d'estils entre l'art budista indi i el xinés. Els primers exemples d'escultura budista a la Xina mostren les característiques pròpies de l'art budista indi, però de forma gradual s'aniran adaptant les formes fins a mostrar un estil completament xinés
La majoria d'escultures están fetes d'argila.
Pintura[modifica]
Les pintures murals més importants del conjunt es troben a quatre de les coves, les 4, 27, 127 i 140. Aquestes pintures ens mostren estructures arquitectòniques on podem veure les característiques de l’arquitectura de la època. I ens aporten informació sobre el desenvolupament de l’arquitectura xinesa.[1]
Cova 4[modifica]
S’han conservat cinc panells del sostre del període Zhou. Aquestes pintures ens mostren un pati residencial amb una porta principal d'una oberta d'una badia amb un terrat a dues aigües que es troba situat centralment a la part davantera d'un pati.
Cova 27[modifica]
El mural de la cova 27 es troba a la cara frontal del sostre piramidal de la cova. L'extrem oriental de la pintura representa una recinte emmurallat amb una arquitectura d'estil palatí interior. La muralla sembla tancar una ciutat. Está pintat amb maons gris fosc i clar.
Cova 127[modifica]
A la cova 127 hi ha una representació pictòrica d'un mural mostrant una estructura palauenca. Es una de les representacions d'arquitectura més detallades del s.VI a la Xina i es creu que podria estar relacionada amb la representació de la vida del Príncep Siddharta.
Cova 140[modifica]
La cova 140 és cúbica amb l'entrada quadrada i el sostre pla. A les parets parets posteriors i laterals trobem una representació de Buda assegut flanquejat per dos bodhisattvas de peu amb numbuses al darrere. Son escultures que daten del periode Wei del nord. Els murals de la cova 140 es troben entre els primers exemples de jiehua, o "pintura amb línies reglades", una tècnica que utilitzava dispositius de mesura i vores rectes per retratar l'arquitectura i altres tipus d'estructures, com els vaixells.
La meitat inferior del costar sud del mur oest ens mostra una representació arquitectònica de dues sales alineades a un pati.Les teules de la part superior de les teulades a dues aigües i les parets de l’edifici són de color verd clar, amb fileres de rajoles i ornaments de carenes dibuixades sobre elles amb línies grises.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Fu, Xinian,. Traditional Chinese architecture : twelve essays. ISBN 1-4008-8513-2.
Enllaços externs[modifica]
http://www.asianart.com/articles/alok/index.html
https://whc.unesco.org/en/tentativelists/1631/
Vegeu també[modifica]
- Coves d'Ajanta
- Coves de Binglingsi
- Coves de Yungang
- Coves dels Mil Budes de Bezeklik
- Coves de Kizil
- Coves de Mogao
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Noeliacsanchez. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |