Usuari:Pallares/Tokyo monogatari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Synopsis[modifica]

Una parella de jubilats, Shukichi Hirayama (Chishū Ryū) i la seva dona Tomi (Chieko Higashiyama), qui viuen a la petita ciutat costanera de Onomichi, al sud-oest del Japó, emprenen un viatge per retre visita als seus nens. Sola els més jove filla viu amb ells : Kyoko (Kyōko Kagawa), una mestra d'escola, no és pas encara casada. Els altres nens viuen a Osaka on a Tòquio.

Són en principi ben acollits a Tòquio, però la seva presència esdevé una molèstia a la vida diària dels seus nens. El seu fils aîné, Koichi (So Yamamura) és un pédiatre, casat amb Fumiko ([[{{{2}}}]] ([[:Kuniko Miyake:{{{2}}}|Kuniko Miyake]]) ()) ; tenen dos joves nois. La seva filla aînée, Shige (Haruko Sugimura) té un saló de pentinat. Imaginaven els seus nens amb un estatut social més important. Els nens estimarien bé passar més de temps amb ells, però tenen el seu treball i el seu propis nens, i ells els négligent poc a poc. Sola Noriko (Setsuko Hara), la seva nora, vídua del seu fils Shoji mort a la guerra, fet de verdaders esforços per consagrar-los del temps, i els porta així fer una visita guiada en vaig beure al voltant de Tòquio.

Koichi i Shige els ofereixen una estada a la ciutat balnéaire de Atami, agréable per moments, però el soroll ocasionat la nit pels altres clients de l'hotel els empeny a tornar més d'hora que previst. Els nens no són pas llests als acollir : Shukichi anirà en un amic, mentre que Tomi dormirà en Noriko. El vespre, Shukichi surt beure amb el seu amic, i la policia ho/ho porta ivre en Shige. Tomi convida Noriko as remarier, perquè Shoji ha mort des de més de vuit anys. El lendemain, els parents decideixen d'entrar.

S'aturen a Osaka veure el seu fils cadet Keizo (Shirō Ōsaka), però durant el llarg trajecte en tren Tomi cau malalt. En el moment del seu halte a Osaka, parlen de la seva vida, amb una barreja d'amargor i de resignació. L'estat de Tomi empitjora bruscament quan arriben a Onomichi. Koichi, Shige i Noriko s'apressen dels agafar, i Tomi mor poc després de la seva arribada. Soles Kyoko i Noriko experimenten una autèntica tristesa. Keizo no arriba que més tard.

Després de la cerimònia fúnebre, Koichi, Shige i Keizo decideixen de marxar immediatament, perquè el seu treball els espera. Sola Noriko resta sobre posa per tenir companyia a Shukichi. Després de la seva sortida, Kyoko declara a Noriko que el seu germà i la seva germana són egoistes i sense-cœur, mentre que Noriko explica que cadascun té la seva pròpia vida a gestionar, i que les separacions entra parents i nens són inevitables, fins i tot per ella. Després que Kyoko ha marxat per l'escola, Noriko anunci a Shukichi que ha d'entrar a la seva volta. Shukichi observa que és, la seva nora qui no té cap enllaç de sang amb ells, qui els té el millor rebuts durant la seva visita a Tòquio. Lluïdes ofereix el rellotge de Tomi en record, i la convida a la seva volta as remarier. Noriko entra, deixant Kyoko i Shukichi.

Importància a la història del cinema[modifica]

La revista Sight and Sound publica tots els deu anys un sondeig dels millors films mundials, segons els realitzadors i els critiques, i Viatge a Tòquio hi figura regularment com un dels deu més grans films de la història del cinema (3e l'any 1992, 5e l'any 2002, 3e l'any 2012).[1][2] John Walker, el director de publicació de la sèrie Halliwell's Film Guies, posa Viatge a Tòquio en primera posa a la seva llista mil millors films de tots els temps. Viatge a Tòquio figura igualm[[{{{2}}}]] ([[:Derek Malcolm:{{{2}}}|Derek Malcolm]])t a la llista The Century of Films del critica  (en), comportant els films més importants artistiquement on culturellement. Time Revista la inclut a la seva llista 100 millors films de tots els temps (All-Time 100 Movies). El critica Roger Ebert ha lluïdes també inclus Viatge a Tòquio a la seva llista de grans films, i Paul Schrader l'ha classificat a la seva secció « condecora d'or » del seu Canó del cinema (Film Canó).[3][4]

És el film qui va fer descobrir Ozu a França, a la seva sortida l'any 1978. Per endavant, Ozu era quasi desconegut a Europa, llevat de de alguns critiques anglosaxons qui vivien al Japó, com Donald Richie.

Notes i referències[modifica]

[[Categoria:Pel·lícules dramàtiques del Japó]] [[Categoria:Pel·lícules del Japó en blanc i negre]] [[Categoria:Pel·lícules dirigides per Yasujirō Ozu]]