V373 Scuti
 V373 Scuti | |
|---|---|
| Tipus | estel, estrella variable cataclísmica i estrella variable  |
| Constel·lació | Escut |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Magnitud aparent (V) | 20,3146 (banda G)[1] |
| Ascensió recta (α) | 18h 55m 26.6068s[1] |
| Declinació (δ) | -8° 16' 53.7004''[1] |
| Catàlegs astronòmics | |
V373 Sct (Catàleg General d'Estrelles Variables) Gaia DR2 4204056517854548096 (Gaia Data Release 2) AAVSO 1850-07 (AAVSO)
| |
V373 Scuti va ser nova que va aparèixer dins 1975 a la constel·lació meridional de l'Escut.[2] Va ser anunciada el 15 de juny de 1975 per Paul Wild a l'Observatori de Berna-Zimmerwald, Suïssa.[3] En aquell moment la magnitud era aproximadament 7.9.[4] La magnitud de màxima de 7.1 es va produir un mes abans de l'11 de maig.[5]
La corba de llum d'aquesta nova minvar d'acord amb la llei de potència típica després del pic, però va mostrar un comportament variable significatiu.[6] Després d’uns 40-50 dies, van començar a aparèixer les línies d’emissió a l'espectre, cosa que va permetre mesurar la velocitat mitjana d’expansió de 955 ± 130 km/s. El gran parpelleig d’amplitud i altres indicadors suggereixen una influència magnètica, cosa que el converteix en un sistema candidat a polar intermedi. Una modulació de la lluminositat de 258,3 segons és molt probable que siga a causa de la rotació de la nana blanca.[7] El sistema té un període orbital de 3,69 ± 0,07 h,[2] i la corba de llum suggereix una elevada inclinació orbital.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 2,0 2,1 Tappert, C.; Schmidtobreick, L.; Vogt, N.; Ederoclite, A. «Life after eruption - III. Orbital periods of the old novae V365 Car, AR Cir, V972 Oph, HS Pup, V909 Sgr, V373 Sct and CN Vel». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 436, 3, desembre 2013, p. 2412–2425. DOI: 10.1093/mnras/stt1747.
- ↑ Wild, P. «Probable Nova in Scutum». IAU Circular, 2791, juny 1975, p. 1.
- ↑ Rosino, L. «Spectral evolution of Nova V400 Per (1974) and Nova V373 Sct (1975)». Astrophysics and Space Science, 55, 2, maig 1978, p. 383–394. DOI: 10.1007/BF00642265.
- ↑ Duerbeck, Hilmar W. «A Reference Catalogue and Atlas of Galactic Novae». Space Science Reviews, 45, 1-2, març 1987, p. 1–14. DOI: 10.1007/BF00187826.
- ↑ Strope, Richard J.; Schaefer, Bradley E.; Henden, Arne A. «Catalog of 93 Nova Light Curves: Classification and Properties». The Astronomical Journal, 140, 1, juliol 2010, p. 34–62. DOI: 10.1088/0004-6256/140/1/34.
- ↑ 7,0 7,1 Woudt, Patrick A.; Warner, Brian «High-speed photometry of faint cataclysmic variables - III. V842 Cen, BY Cir, DD Cir, TV Crv, V655 CrA, CP Cru, V794 Oph, V992 Sco, EU Sct and V373 Sct». Monthly Notice of the Royal Astronomical Society, 340, 3, abril 2003, p. 1011–1019. DOI: 10.1046/j.1365-8711.2003.06367.x.
