Vanth
  | |
| Tipus | dimoni déu etrusc |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Altres | |
| Part de | mitologia etrusca |
Vanth va ser, a la mitologia etrusca, un dimoni femení de l'Inframon. [1]
Sovint va acompanyada de Caront, un déu etrusc dels inferns, un psicopomp o conductor de les ànimes a l'Inframón. Se la representa normalment amb ales, portant una torxa, amb la que il·lumina el camí als morts, i també una clau o un rotlle, i porta els pits al descobert amb unes corretges que li creuen sobre el pit. Porta botes de pell un quitó curt fins als genolls, que de vegades té mànigues.[2]
La seva funció sembla que era la de facilitar el pas de la vida a la mort, i és una figura benèvola, en contrast amb Caront, que sempre es mostra més tenebrós.[3]
En la cultura popular[modifica]
- S'ha usat el nom de Vanth per batejar l'únic satèl·lit natural conegut del plutí, i probablement també planeta nan, 90482 Orcus.
- El dimoni Vanth inspirà el personatge narrador protagonista del relat homònim de Cristina Jurado, il·lustrat per Ana Galvañ i publicat el 2016.[4] Es tracta d'una ficció pulp feminista.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Bane, Theresa. Encyclopedia of Demons in World Religions and Cultures. Jefferson, N.C.: McFarland, 2011, p. 322. ISBN 9780786463602.
- ↑ Scheffer, C «Harbingers of Death? The Female Demon in Late Etruscan Funerary Art». Minuscula Romana, 43-50, 1991, pàg. 56.
- ↑ Krauskopf, Ingrid. Todesdämonen und Totengötter im Vorhellenistischen Etrurien. Florència: Olschki, 1987, p. 78-80. ISBN 9788822235459.
- ↑ Jurado, Cristina. Vanth. Madrid: Ofegabous, 2016 (Pulpería). ISBN 978-84-941334-4-2.
- ↑ Hidalgo, Arrate «“Una mina ciega excavada en la carne”: Vanth y el nuevo pulp feminista» (en castellà). Revista Cactus. Arxivat de l'original el 17 abril 2019 [Consulta: 9 febrer 2024].