Venafrum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Venafrum (grec Ouenaphron) fou una ciutat de Campània a la vall del Volturnus (vora la dreta d'aquest riu) i a la via Llatina, a uns 30 km de Casinum i de Teanum. Era la darrera ciutat de Campània pel nord. Casinum a l'oest ja era inclòs al Latium i Aesernia al nord-est era part del Samni.

No és esmentada abans de la conquesta romana i no se sap a quin poble va pertànyer però es pensa que el més probable és que fos una ciutat samnita. Fou municipi romà amb un territori prou fèrtil i si fabricaven espases, ceràmica i cordes. Més tard fou coneguda pel seu oli, considerat el millor d'Itàlia i del que es servien les taules dels emperadors i els principals ciutadans de Roma.

Durant la guerra social el 88 aC va caure en mans del líder samnita Marius Egnatius i les dos cohorts romanes que la guarnien van morir tots. Sota August es va establir a la ciutat una colònia romana i des de llavors va portar aquest títol.

Va subsistir tota l'edat mitjana i va arribar fins a l'actualitat amb el nom de Venafro. De l'antiga ciutat només resta una construcció en mal estat que es suposa fou l'amfiteatre.

Coord.: 41° 29′ 08″ N, 14° 02′ 23″ E / 41.48555556°N,14.03972222°E / 41.48555556; 14.03972222