Victoria Glendinning

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVictoria Glendinning
Biografia
Naixement(en) Victoria Seebohm Modifica el valor a Wikidata
23 abril 1937 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Sheffield (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Jutgessa del premi Booker
té el rol: presidenta
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióHeathfield School
Somerville College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballProsa, biografia i crítica literària Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiògrafa, escriptora, novel·lista, crítica literària, periodista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsMatthew Glendinning, Simon Glendinning, Paul Glendinning, Hugo Glendinning Modifica el valor a Wikidata
PareFrederic Seebohm Modifica el valor a Wikidata
Premis

Victoria Glendinning (Sheffield, 23 d'abril de 1937) és una biògrafa, crítica, locutora i escriptora anglesa. Ocupa els càrrecs de vicepresidenta d'honor del PEN anglès i de vicepresidenta de la Royal Society of Literature.

Va néixer a Sheffield en el si d'una família de quàquers.[1] El seu pare era el banquer Frederic Seebohm i és germana de la biògrafa estatunidenca Caroline Seebohm. Glendinning va créixer prop de York i després d'assistir a l'escola Millfield a Somerset, va anar al Somerville College de la Universitat d'Oxford per estudiar-hi llengües modernes. El que era allà el seu tutor de castellà, Nigel Glendinning, es convertí en el seu primer marit i tingueren quatre fills.[2] A Somerville College també va treballar com a professora i en treball social fins que, el 1974, va entrar a fer tasques editorials en el Times Literary Suplement.[3]

És l'única persona que ha guanyat dues vegades el premi Whitbread (actual premi Costa Book) a la millor biografia, pels seus treballs sobre Vita Sackville-West (1983) i Anthony Trollope (1992).[4] Va guanyar el Premi Memorial James Tait Black el 1981 per la seva biografia d'Edith Sitwell. El mateix any i per la mateixa obra, també va rebre el Premi Duff Cooper, que reconeix anualment les millors obres de no-ficció.[5]

Va ser nomenada comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic el 1998, i doctora honoris causa pel Trinity College de Dublín el 1995[6] i per la Universitat de York el 2000.[4]

Obra publicada[modifica]

  • A suppressed cry: life and death of a Quaker daughter, 1969, Routledge & Kegan Paul
  • Elizabeth Bowen: Portrait of a Writer, 1977, Weidenfeld & Nicolson
  • Edith Sitwell: A Unicorn Among Lions, 1981, Weidenfeld & Nicolson
  • Vita: The Life of V. Sackville-West, 1983, Weidenfeld & Nicolson
  • Rebecca West: A Life, 1987, Weidenfeld & Nicolson
  • The Grown-Ups, 1989, Hutchinson
  • Trollope, 1992, Hutchinson
  • Electricity, 1995, Hutchinson
  • Sons and Mothers (coeditora amb el seu fill Matthew Glendinning), 1996, Virago
  • Jonathan Swift, 1998, Hutchinson
  • The Weekenders (col·laboradora), 2001, Ebury
  • Flight, 2002, Scribner
  • Leonard Woolf, 2006, Simon & Schuster
  • Epíleg que completa l'obra Cousin Rosamund de Rebecca West[a]
  • Love's Civil War: Elizabeth Bowen and Charles Ritchie: Letters and Diaries, 1941-1973 (coeditora amb Judith Robertson), 2009, Simon & Schuster
  • Raffles and the Golden Opportunity, 2012, Profile Books Ltd.[b]

Notes[modifica]

  1. Quan Rebeca West morí, el 1983, havia publicat The Fountain Overflows que seria la primera part d'una trilogia, o potser tetralogia, i va deixar material per a volums següents, en concret, This Real Night que es publicà el 1984 i un tercer volum sense acabar però amb una sinopsi del relat complet. La part deixada escrita per l'autora es va completar amb un epíleg de Victoria Glendinning, basat en aquella sinopsi, i es va publicar el 1985 amb el títol Cousin Rosamund.[7]
  2. La revista Australian Book Review en va publicar una crítica en el seu número d'abril del 2013.[8]

Referències[modifica]

  1. Niall Stanage, "Confessions of a storyteller" - interview with Victoria Glendinning, 'The Sunday Business Post, July 21, 2002 [1] Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.
  2. Johnson, Susan. «The lady vanishes» (en anglès). The Sydney Morning Herald, 18-08-2007. [Consulta: 18 setembre 2022].
  3. «The Hon Victoria Glendinning» (en anglès). Somerville - University of Oxford. [Consulta: 16 setembre 2022].
  4. 4,0 4,1 «Eight honoured by University of York».
  5. «Past Winners of The Duff Cooper Prize - The Duff Cooper Prize». Arxivat de l'original el 2022-09-20. [Consulta: 16 setembre 2022].
  6. «Recipients - Honorary Degrees - Registrar : Trinity College Dublin, the University of Dublin, Ireland». [Consulta: 16 setembre 2022].
  7. Kuehn, Robert E. «A sad, failed fragment of a huge saga» (en anglès). Chicago Tribune, 20-04-1986. [Consulta: 18 setembre 2022].
  8. Madden, Paul «Raffles and the Golden Opportunity, 1781–1826 by Victoria Glendinning» (en anglès). Australian Book Review, 350, abril 2013 [Consulta: 18 setembre 2022].

Enllaços externs[modifica]