Viento norte
Viento Norte  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Mario Soffici |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Raúl Soldi |
| Guió | Alberto Vaccarezza i Mario Soffici |
| Música | Andrés Domenech |
| Fotografia | Antonio Merayo |
| Productora | Argentina Sono Film |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 1937 |
| Durada | 92 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema històric |
      | |
Viento norte és una pel·lícula argentina en blanc i negre dirigida per Mario Soffici sobre el seu propi guió escrit en col·laboració amb Alberto Vacarezza segons el capítol La historia de Miguelito d' Una excursión a los indios ranqueles de Lucio V. Mansilla que es va estrenar el 13 d'octubre de 1937 i que va tenir com a protagonistes a Camila Quiroga, Enrique Muiño, Elías Alippi, Ángel Magaña, Orestes Caviglia i Rosita Contreras.
En una enquesta de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí duta a terme pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken l'any 2000, la pel·lícula va aconseguir el lloc 39.[1]
Sinopsi[modifica]
En una toldería es produeix un homicidi i un jove n'és condemnat a mort, però el seu pare, el veritable autor, assumeix la seva responsabilitat davant el comandant.
Repartiment[modifica]
- Camila Quiroga
- Enrique Muiño
- Elías Alippi
- Ángel Magaña
- Orestes Caviglia
- Rosita Contreras
- Malisa Zini
- Juan Bono
- Marino Seré
- Ada Cornaro
- José Ruzzo
- Delia Garcés
- Francisco Amor
Comentaris[modifica]
El crític Ulyses Petit de Murat va opinar: En certa manera pot qualificar-se de revelació aquesta producció de Soffici. L'altra revelació és Ángel Magaña, un jove actor de possibilitats enormes i Manrupe i Portela van escriure sobre el film::
| « | "Un dels grans clàssics gauxescos, avui una cosa revellida. Sense pintoresquismes, Soffici relata la història amb senzillesa, sinceritat i ingenuïtat. Algunes escenes -Magaña corrent espantat pel camp o el final quan Muiño es fa càrrec de la situació- encara emocionen. I la factura tècnica del film és molt bona. És la primera pel·lícula sonora de Camila Quiroga" | » |
Referències[modifica]
- ↑ «Las 100 mejores del periodo 1933-1999 del Cine Argentino». La mirada cautiva, 2000 [Consulta: 21 novembre 2022]. Arxivat 2022-11-21 a Wayback Machine.
- Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos (1930-1995) pág. 617. Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001. ISBN 950-05-0896-6.
