William Henry Fry

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWilliam Henry Fry

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 agost 1813 Modifica el valor a Wikidata
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1864 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Saint Croix (Illes Verges Americanes) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat Mount St. Mary's Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPiscicultura, música, obra de composició musical, crítica musical, periodisme i composició musical Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, periodista, crític musical Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Família
PareWilliam Fry (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 1f712bb5-94d3-412e-93fa-9b795673a871 Discogs: 2989021 IMSLP: Category:Fry,_William_Henry Modifica el valor a Wikidata

William Henry Fry (Filadèlfia, Pennsilvània, 10 d'agost, de 1813 – Santa Croix, Illes Verges Britàniques. 21 de desembre, de 1864) fou un compositor i crític musical estatunidenc, pioner de la música clàssica estatunidenca.

El seu pare, William Fry, era una impressor destacat i, juntament amb Roberts Vaux i Robert Walsh, va publicar el Butlletí Nacional i el Registre Literari, un gran periòdic nord-americà en aquella època -editat per Robert Walsh de 1821 a 1836. William Henry tenia quatre germans -Joseph Reese, Edward Plunket, Charles, i Horace Fry. Va ser educat en el que avui és la Universitat de Mount Saint Mary a Emmitsburg, Maryland. Després de tornar a Filadèlfia per treballar pel seu pare, va estudiar composició amb Leopold Meignen, ex líder de la banda en l'exèrcit de Napoleó Bonaparte i director de música de l'orquestra de la Societat del Fons Musical. Eventualment es va convertir en secretari de la Societat del Fons Musical. Durant molts anys fou redactor musical del diari Tribune de Nova York.

Va compondre les òperes:

Els poemes simfònics Santa Claus, The Breaking heart, Childe Harold i A day the country; un Stabat Mater, cantates i melodies.

Bibliografia[modifica]