Agullada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Imatge d'un manuscrit anglès del s. XVI. Al centre, un pagès amb agullada guia un parell de bous.

L'agullada, tocadora o gullada és un bastó llarg amb una punxa de metall a un cap que s'utilitza per guiar bous punxant-los.[1]

Tradicionalment, les agullades emprades pels bovers es feien amb branques d'avellaner d'un metre i mig, aproximadament. Si no eren del tot rectes, s'escalfaven al foc i, aplicant pressió amb el genoll, s'adreçaven. Finalment, a la punta prima s'hi col·locava una punxa metàl·lica.[2] Algunes agullades emprades per guiar els bous mentre llauraven incorporaven un rastell, una petita pala que servia per netejar la rella quan la terra s'hi apegava.[1]

A algunes zones, es passava una branca d'avellaner per la panxa dels bous quan hi tenien mal, creient que així es guarien; l'agullada també servia en aquests casos.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Diccionari català valencià balear». Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 2004-08-26. [Consulta: 16 gener 2003].
  2. Eines i feines. Vivències a la Cerdanya a principis de segle. Puigcerdà: Institut d'Estudis Ceretans, 1999. 
  3. Muntané Bartra, J., et al.. Tradicions, costums i creences de la Catalunya Septentrional (Capcir, Cerdanya i Conflent). Puigcerdà: Institut d'Estudis Ceretans, 2009.