Ancoratge (nàutica)
|
No s'ha de confondre amb Fondejador. |
L'Ancoratge és la maniobra per immobilitzar un objecte usant una àncora: un vaixell, un tren, etc. Ancorar és la maniobra nàutica necessària perquè una nau o qualsevol objecte que suri quedi subjecte amb seguretat al fons. La maniobra nàutica d'ancorar un cos flotant: vaixell, boia, almadrava, etc. també es coneix com fondejar fent que l'objecte que floti quedi subjecte amb seguretat al fons.[1]
Aquesta maniobra nàutica es fa habitualment amb àncores o amb un pes mort que es diposita al fons. En vaixells lleugers, si el mort té una boia, una nau queda fondejada quan s'hi amarra, sense ser necessari fondejar una àncora.
Àncores
[modifica]
Hi ha diversos tipus d'àncores, que pel pes i forma corresponen a cada navili i tipus de fons i profunditats. Les àncores dels navilis lleugers en navegació es dipositen en un cofre, fàcilment accessible, normalment a la proa i van amarrades amb caps a l'extrem del navili i uns metres de cadena a l'extrem de l'àncora. Els vaixells de gran desplaçament en porten dues a l'exterior del buc. Les àncores de ciment s'utilitzaven antigament. En zones de fondeig de navilis esportius són habituals el usar un bloc de ciment de pes suficient ensorrat en un lloc fix i es balissen per usos repetits amb una boia. Les condicions a tenir en compte al fondejar son l'estat de la mar, la profunditat i tipus del fons, la direcció del vent i la proximitat d'altres objectes o vaixells.
Maniobra
[modifica]Després de la preparació (conèixer la direcció i intensitat del vent, els obstacles circumdants, les possibles corrents, la profunditat i tipus de fons) i assegurant la disposició de l'ancora i el tripulant, quan el vaixell és en posició de fondeig s'amolla l'àncora sense dilació[2] fins que toqui fons i es finalitza quan es comprova que queda fixe, caçant l'extrem a bord. La maniobra d'ancorar comporta la de llevar l'àncora.
A tenir en compte
[modifica]
- Borneig.[3] Quan un navili és fondejat i el vent canvia de direcció es produeix un moviment circular que pot fer abordatges entre embarcacions que no hagin deixat prou espai al fondejar.
- Garreig. En determinats fons d'arena hi ha el perill del desplaçament de l'àncora en moure's el navili per la força del vent o dels corrents. Tant en el cas de borneig o de guerreig és necessari
- Longitud del cap/cadena. Fa d'amortidor de l'onatge
- Comprovació visual garreig.[4]
- Profunditat
- Tipus de fons
- Previsió de llevar l'àncora. Molinet [5][6]
Referències
[modifica]- ↑ ancoratge a Optimot
- ↑ Sleightholme, J. D.. Cómo Navegar a Vela. Principios básicos de la navegación de crucero (en castellà). 1a. Madrid: Hermann Blume, 1978, p. 60. ISBN 84-7214-076-8.
- ↑ Sleightholme, J.D.. Cómo Navegar a Vela. Principios básicos de la navegación de crucero (en castellà). Madrid: Hermann Blume, 1978, p. 62. ISBN 84-7214-076-8.
- ↑ Sleightholme, J.D.. Cómo Navegar a Vela. Principios básicos de la navegación de crucero (en castellà). Madrid: Hermann Blume, 1978, p. 122. ISBN 84-7214-076-8.
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. 1a. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 832. ISBN 84-7739-986-7.
- ↑ Wing, Charlie. Cómo funcionan las cosas de los barcos (en castellà). 1a. Madrid: Ediciones Tutor, 2004, p. 119. ISBN 84-7902-496-8.
Bibliografia
[modifica]- Nueva Enciclopedia Larousse. Editorial Planeta. Barcelona 1984. ISBN 84-320-4241-2
- Yates a vela y regatas. Nico Rode. Editorial Teide. Barcelona 1972
- Cómo funcionan las cosas de los barcos. Charlie Wing. Ediciones Tutor S.A. Madrid 2005. ISBN 84-7902-496-8
- Vocabulari marítim.JM. Martínez-Hidalgo i L. Carbonell. Editorial Noray, Barcelona 1998. ISBN 84-7486-105-5
