Visera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La tenista Ashley Harkleroad portant una visera.

Una visera o pala[1][2] és una part d'una gorra o capell que, disposada a la part davantera i projectant-se cap a l'exterior, fa de pantalla i protegeix els ulls de la llum del sol o de projectors de llum situats a un nivell superior.[3]

Hi ha viseres independents que són per a usar-se sense barret, principalment destinades per a ser emprades en activitats professionals o esportives.

Diversos significats del terme[modifica]

La paraula visera correspon a diversos significats. Els més importants són els següents:

  • visera com a complement d'un barret
  • visera esportiva o professional, que no cobreix el cap ni forma part de cap lligadura
  • visera com a accessori d'un casc militar (elm), generalment per a protegir la cara[4]
  • visera que tapa tota la cara, accessori d'un casc esportiu o professional

A més dels significats anteriors de visera relacionats amb les lligadures,[5] hi ha la visera com a element arquitectònic.

Etimologia[modifica]

En anglès[modifica]

El terme anglès equivalent al català visera, “visor”, està documentat com a “viser” (part frontal d'un elm) al voltant del 1300. Derivat del terme francès antic “visière” de la mateixa època. Ambdós termes derivarien del llatí “visu” (mirada, visió), participi del verb “videre” (veure, mirar). El canvi de “viser” a “visor” es va produir cap al segle xv. “Visor” amb el sentit de pantalla està documentat des de 1925.[6]

En català[modifica]

Segons el Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC), el terme visera català està documentat des del segle xv i prové de visus, visa, visum, participi del verb llatí videre, que vol dir veure.

  • Hi havia dues formes arcaiques catalanes del verb "veure" : veser i veer (aquesta darrera ha perviscut modificada en Bellver, Bell-veer, significant Bell-veure o Bona-vista).[7][8][9]
  • Bèl véser en occità.[10][11][12]

Visera incorporada en un capell[modifica]

La forma més típica de la visera, i potser la més freqüent, és quan forma part d'un capell. A la funció principal de cobrir (i protegir) el cap s'hi afegeix l'efecte de pantalla de la visera, protegint els ulls de la llum no desitjada.

Descripció general[modifica]

Cada lligadura per a cobrir el cap, quan està dotada de visera, adopta solucions particulars. En cada cas, la pantalla o visera pròpiament dita (unida al cos del capell de forma fixa) es projecta per la part frontal del barret en posició horitzontal o inclinada, en una zona propera i més alta que la dels ulls.

Materials[modifica]

Els materials de les viseres integrades en capells poden ser molt variats: lona, cuiro, xarol, planxa metàl·lica, fusta, plàstic, ... etc. En cada cas, l'element rígid (o semi-rígid) que constitueix la pantalla pot disposar-se amb un folre o sense cap mena de revestiment.

Models de capells amb visera[modifica]

Visera independent[modifica]

Grumet[13] fent de guaita, emprant una mà com a visera. (Gravat de Harrison Weir).

L'oportunitat d'una visera que faci ombra als ulls és evident. Un gest típic en els humans és emprar una mà (o les dues) per a fer ombra als ulls i eliminar la llum directa del sol o de projectors de llum que destorbin la visió.

Les viseres independents permeten una acció de pantalla similar molt més còmoda, sense privar de l'ús d'ambdues mans.

Descripció[modifica]

Les viseres independents consten d'una pantalla (visera pròpiament dita) i un sistema de subjecció al cap. La pantalla té una forma aproximadament semicircular per a adaptar-se al front de l'usuari. El sistema de subjecció és una cinta o cordó elàstic (sense regulació) o una cinta o banda ajustable amb velcro.

Materials[modifica]

Les viseres professionals del segle xix eren de cel·luloide. Els models esportius actuals acostumen a fer-se amb una pantalla d'un material plàstic flexible, folrada d'un teixit adequat (sovint de tovallola, que permet absorbir la suor) que continua en el sistema de subjecció.

En alguns espectacles o esdeveniments amb públic del segle passat, eren freqüents les viseres publicitàries formades per una simple cartolina i una goma elàstica.

El chagudax esquimal[modifica]

Una de les formes més antigues de visera independent és el chagudax dels esquimals. Principalment usat quan hom navegava en caiac.

Generalment estava construït amb fusta conformada i profusament decorat. A més de servir de pantalla, protegia els ulls i la cara de la pluja o dels esquitxos d'aigua i, suposadament, millorava el sentit d'audició (la pantalla còncava i corbada podria recollir millor alguns sons febles i llunyans, ajudant en la tasca dels caçadors esquimals).

La visera d'escriptori[modifica]

Viseres d'escriptori.

Hi ha una mena de visera independent que fou molt usada per certs professionals des de la meitat del segle xix fins a la meitat del segle xx, aproximadament.[14] Es tracta de la típica "visera de comptable", anomenada en anglès “green eyeshade”.

Descripció[modifica]

La pantalla acostumava a ser de cel·luloide transparent o translúcid de color verd. D'aquí la denominació en anglès. També hi havia pantalles de cuiro, xarol o cartulina. El sistema de subjecció podia ser rígid o flexible. I, amb possibilitat d'ajustar-lo o no.

Usuaris principals[modifica]

Els professionals que usaven la mena de viseres descrites eren comptables, telegrafistes, correctors d'impremta, periodistes a l'hora de mecanografiar i, en general, persones que havien de treballar moltes hores llegint o escrivint. També eren populars les viseres entre els jugadors de cartes[15] i els crupiers.[16] I alguns jugadors de billar.[17]

La filmografia ha recollit l'abillament típic dels professionals i usuaris anteriors, que incloïa l'ús d'una visera i uns maneguins negres.

  • Els periodistes americans d'una determinada època estaven tan associats a les viseres verdes que hi un premi anual, The Green Eyeshade Awards, per als millors articles del sud dels Estats Units.[18]

Visera en una armadura[modifica]

Durant molts anys, en època medieval i en temps posteriors, la visera era una peça de l'elm que protegia la cara. Generalment estava articulada i podia alçar-se (obrir la visera) o tancar-se (calar la visera).

L'origen del nom està relacionat amb l'acció de veure o mirar. En llatí visus, visa, visum; participi del verb vidēre. La peça es va associar a les obertures (forats, escletxes o reixetes) que permetien la visió.

La doble funció de protegir i permetre la visió de les viseres militars s'ha mantingut en models actuals de cascs esportius, professionals i militars, equipats amb diferents viseres adequades a les necessitats particulars de cada cas.

Viseres facials en cascs moderns[modifica]

De manera semblant als antics elms amb visera de les armadures dels guerrers, hi ha cascs actuals que protegeixen el cap i estan equipats amb una visera que protegeix els ulls i que permet la visió al seu través.

Viseres facials[modifica]

Careta d'esgrima amb una visera de filat[19] (malla metàl·lica), entre altres peces.
Agent TEDAX dels Mossos d'Esquadra, equipat – entre altres elements- amb una visera de protecció.

Incorporades en un casc o independents, hi ha diverses viseres professionals o esportives que protegeixen tota la cara, especialment els ulls. Un dels aspectes principals d'aquestes viseres és la transparència necessària a la zona dels ulls, tot i que hi ha models en els quals la pantalla de protecció és completament transparent.

Materials[modifica]

Els materials típics són els següents:

  • policarbonat
    • proporciona una resistència als impactes excel·lent, una bona qualitat òptica i una resistència als agents químics i la temperatura acceptable[20]
  • acetat de cel·lulosa
    • proporciona una resistència als impactes excel·lent, una bona qualitat òptica i una resistència als agents químics i la temperatura acceptable[21]
  • malla metàl·lica
  • malla de plàstic

Altres aspectes[modifica]

  • les viseres plàstiques poden ser transparents o tintades d'un color adequat (groc, fumat,…). El tintat pot ser uniforme o degradat. A més, acostumen a tenir un tractament anti-baf per les dues cares.
  • les viseres de filat acostumen a estar pintades o ser de color negre, per a evitar o minvar els reflexos no desitjats i permetre una visió òptima (dins dels límits del disseny de la peça)

Models moderns de casc amb visera[modifica]

Viseres d'astronauta[modifica]

Viseres de pilots d'aviació[modifica]

Els cascs actuals dels pilots militars poden portar sistemes de projecció del tipus head-up display. Aquests dispositius permeten al pilot conservar la visió directa dels ulls (en qualsevol posició del cap i d'orientació de la mirada), superposant altres imatges relatives als instruments i sistemes de punteria. Una de les solucions emprades és projectar aquestes imatges sobre la part interior de la visera.

Viseres de pilots del motor[modifica]

En els esports del motor els cascs integrals amb viseres tenen una gran importància. Han de ser adequats per a les tasques següents:

  • protecció contra impactes
  • confortables
  • permetre una bona visió del pilot
  • permetre una ventilació adequada
  • retardar l'acció del foc

Hi ha diversos fabricants que ofereixen models d'alta gama, amb preus que superen els 1000 euros. Alguns trets generals inclouen una estructura de resina reforçada amb fibres de carboni, un encoixinat per a amortir els impactes, una capa de Nomex per a retardar l'acció de les flames, un sistema de ventilació idoni per a cada especialitat esportiva i una visera d'altes prestacions.[22][23]

  • La base de la visera és una làmina de Lexan (transparent o amb filtres òptics continus o degradats) amb un gruix variable entre 1 i 3 mm.
  • La part interior pot tenir un recobriment anti-baf
  • La part exterior disposa de diverses làmines de plàstic transparent que poden ser arrencades a voluntat del pilot, per a disposar sempre d'una visera neta i transparent.

Viseres de motonàutica[modifica]

[24]

Viseres de soldadura[modifica]

Viseres de bomber[modifica]

Viseres de policia[modifica]

Viseres anti-contaminació[modifica]

Viseres militars[modifica]

Viseres d'artificier[modifica]

Altres viseres[modifica]

Visera en arquitectura[modifica]

Una visera, en arquitectura, pot definir-se com una extensió (aproximadament horitzontal) d'un edifici que ofereix una certa protecció del sol o de la pluja.[25] En edificis habitables les viseres acostumen de ser de dimensions moderades i petites comparades amb les dimensions de l'edifici. D'acord amb el seu caràcter de complement o accessori de l'obra principal.

En una altra mena d'edificacions, destinades a altres serveis que l'habitatge (estadis, hipòdroms, gasolineres) les viseres poden tenir dimensions molt grans. En aquests casos la seva funció ja no és accessòria sinó fonamental.

  • En casos de demolicions, obres de reparació i sempre que hi pugui haver perill de caiguda d'objectes sobre els vianants, és obligatori instal·lar una visera o pantalla de protecció. Generalment amb caràcter provisional.

Documents[modifica]

Evolució del casc, segons la publicació American Museum Journal. 1918.

Sobre el casc militar[modifica]

  • 1215. Segons Rigord: “... occiditur cultello recepto in capite per ocularium galeae.”[26]
  • 1298. Testament del cavaller Ot de Rosselló: “Heaume à vissere” (elm de visera).[27][28][29]
« Item, do & lego domino Petro de Monte Ancelini prædicto centum libras Turonenses & unam integram armaturam de armaturis meis, videlicet meum Heaume à vißere, meum bassignetum, meum porpoinctum de cendallo, meum godbertum, meam gorgretam, meas buculas, meum gaudichetum, meas trumulieres d'acier, meos cuissellos, meos chantones, meum magnum cutellum, & meam parvam ensem »
— (Traducció aproximada) Dono i llego al senyor Pere de Monte Ancelini anteriorment esmentat, cent lliures torneses (de Tours) i una armadura sencera de les meves; a saber: el meu elm amb visera, el meu bacinet, el meu perpunt de sendat, el meu ausberg,[30] la meva gorgera, les meves espatlleres (?), la meva cuirassa (?) [31] les meves gamberes, els meus cuixots, els meus guantellets (?), el meu gran coltell, la meva espasa petita. ,

Ot de Roussillon.Testament. 1298. Thesaurus novus anecdotorum. Edmond Martène O.S.B., Ursin Durand. O.S.B.

« (Text original) Com tota la sirimònia fon feta, tornà a júnyer ab lo duch de Pera. E com foren a la deena carrera, lo conestable lo encontrà enmig de la visera y tragué’l de seny. A a ell e al cavall mès per terra. »
— (Text actualitzat). Quan va acabar tota la cerimònia, va tornar a junyir amb el duc de Pera. I, quan foren a la desena carrera, el conestable el va colpejar enmig de la visera, el va deixar inconscient, i ell i el cavall van caure a terra., Tirant lo Blanc.

Cascs per a esports del motor[modifica]

El pilot Achille Varzi a la cursa Targa Florio de 1930. Amb casquet de tela.
  • 1933. Wilbur Shaw, fou el primer pilot americà en portar regularment un casc anti-impacte.[35][36][37]
  • 1934. El pilot Curley Mills portava un casc de football americà en una cursa a Silvergate, conduint un automòbil Walter Church.[38]
  • 1941-1942. Publicació dels treballs sobre l'efectivitat dels cascs anti-impacte del Dr. Cairns, a Anglaterra.[39][40]
  • 1948. Després de la mort del pilot Achille Varzi, la FIA (Federació Internacional de l'Automòbil) va declarar obligatori l'ús de cascs anti-impacte.[41]
  • 1954. El pilot nord-americà Roy Richter, propietari de la firma Bell Sports, va introduir el primer casc anti-impacte produït en grans sèries.[42][43]
    • Es tractava d'un casc obert ("open face") que podia portar-se amb ulleres o una visera que protegia del vent tota la cara.
  • 2001. L'organisme NASCAR va declarar obligatoris els cascs integrals a les curses organitzades sota la seva responsabilitat(després de la mort per accident del pilot Dale Earnhardt).[44]

Referències[modifica]

  1. DCVB: Visera.
  2. DCVB: Pala.
  3. GDLC. Visera.
  4. DCVB: Visera.
  5. GDLC. Lligadura.
  6. Online Etimology Dictionary. Visor.
  7. Antoni M. Badia i Margarit. Moments clau de la historia de la llengua catalana. Universitat de València, 2004, p. 208–. ISBN 978-84-370-5938-9. 
  8. Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z. Institut d'Estudis Catalans, p. 219–. GGKEY:BRJ7TQUTRGL. 
  9. Raimundus Lullus. Obras rimadas de Ramon Lull: escritas en idioma catalan-provenzal : publicadas por primera vez con un artículo biográfico, ilustraciones y varianters y seguidas de un glosario de voces anticuadas. Gelabert, 1859, p. 580–. 
  10. Daniel E. O'Sullivan; Laurie Shepard Shaping Courtliness in Medieval France: Essays in Honor of Matilda Tomaryn Bruckner. DS Brewer, 2013, p. 171–. ISBN 978-1-84384-335-1. 
  11. Joseph Vaissète; Du Mège Histoire générale de Languedoc: avec des notes et les pièces justificatives, composée. J.B. Paya, 1842, p. 498–. 
  12. François Just Marie Raynouard. Éléments de la grammaire de la langue romane, avant l'an 1000, précédés de recherches sur l'origine et la formation de cette langue. Didot, 1816, p. 1–. 
  13. GDLC. Grumet.
  14. Revista de Madrid. Of. de Don Jordan, 1844, p. 19–. 
  15. Jenifer Wirth Ostendorf; Richard J. Bisbee Worthwhile Family Tales. AuthorHouse, febrer 2010, p. 61–. ISBN 978-1-4490-7605-4. 
  16. Lawrence Durrell. The Avignon Quintet: Monsieur, Livia, Constance, Sebastian and Quinx. Faber & Faber, 21 maig 2015, p. 517–. ISBN 978-0-571-26722-4. 
  17. J.J. Parker. The Gipper -- Part One: A Multi-Part Drama. Xlibris Corporation, 29 octubre 2008, p. 18–. ISBN 978-1-4628-4224-7. 
  18. The Green Eyeshades Awards.
  19. GDLC. Filat.
  20. Roy Laible. Ballistic Materials and Penetration Mechanics. Elsevier, 2 desembre 2012, p. 121–. ISBN 978-0-444-60164-3. 
  21. «Visera d'acetat de cellulosa». Arxivat de l'original el 2017-07-14. [Consulta: 1r juny 2017].
  22. Impact Racing Helmets
  23. James Garner; Jon Winokur The Garner Files: A Memoir. Simon and Schuster, 23 octubre 2012, p. 110–. ISBN 978-1-4516-4261-2. 
  24. Bob Wartinger. A Driver's Guide to Safe Boat Racing. Lulu.com, febrer 2008, p. 11–. ISBN 978-1-4357-1038-2. 
  25. Rosina Lajo. Léxico de arte. Ediciones AKAL, 14 juny 1990. ISBN 978-84-460-0924-5. 
  26. S.R. Meyrick. A Critical Inquiry Into Antient Armour, as it Existed in Europe, Particularly in Great Britain, from the Norman Conquest to the Reign of King Charles II: Ill. by a Series of Illuminated Engravings : with a Glossary of Military Terms of the Middle Ages. Bohn, 1842, p. 199–. 
  27. EAG - KYR. Firmin Didot Fratres, 1844, p. 642–. 
  28. Archaeologia: Or Miscellaneous Tracts Relating to Antiquity. The Society, 1821, p. 139–. 
  29. Thesaurus novus anecdotorum Complectens Regum ac Principrum, aliorumque virorum illustrium epistolas, et diplomata, monumenta prosa de Schismate Pontificum avenionensicene: chronica varia, monumenta historica, varia concilia, statuta Synodalia, et opuscula varia SS. Patrum, aliorumque auctorum Ecclesianicorum : omnia nunc primum edita, studio et opera Domni Edmundi Martene et Domni Ursini Durand, Monachorum Benedictinorum. Fl. Delaulne, 1717, p. 649–. 
  30. GDLC. Ausberg.
  31. James R. Planche. An Illustrated Dictionary of Historic Costume. Courier Corporation, 19 febrer 2013, p. 199–. ISBN 978-0-486-14533-4. 
  32. Joanot Martorell. Tirant lo Blanc II. Linkgua digital, 1 gener 2014, p. 58–. ISBN 978-84-9953-433-6. [Enllaç no actiu]
  33. Joanot Martorell; Gemma Coca i Casahuga Tirant lo Blanc. Episodis amorosos. La Galera, SAU Editorial, 16 gener 2013, p. 76–. ISBN 978-84-246-4648-6. 
  34. Miguel de Cervantes Saavedra. El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, 1876, p. 2–. 
  35. Bonnier Corporation. Popular Science. Bonnier Corporation, novembre 1940, p. 149–. ISSN 01617370. 
  36. Albert R. Bochroch. American automobile racing: an illustrated history. Penguin Books, 1 abril 1977. ISBN 978-0-14-004417-1. 
  37. The Americana annual. Americana Corporation, 1955. 
  38. Don Radbruch. Dirt Track Auto Racing, 1919-1941: A Pictorial History. McFarland, 23 gener 2004, p. 28–. ISBN 978-0-7864-1725-4. 
  39. Narayan Yoganandan. Frontiers in Head and Neck Trauma: Clinical and Biomechanical. IOS Press, 1998, p. 114–. ISBN 978-90-5199-369-1. 
  40. BRITISH MEDICAL JOURNAL. OCTOBER 1941.HEAD INJURIES IN MOTOR-CYCLISTS.THE IMPORTANCE OF THE CRASH HELMET.HUGH CAIRNS, D.M., F.R.C.S.
  41. HANS TANNER. Great Racing Drivers of the World. Edizioni Savine, 22 febrer 2012, p. 189–. ISBN 978-88-96365-15-1. 
  42. Video. Bell Custom 500 helmet review at Motolegends TV. Casc Bell 500.
  43. Michael L. Berger. The Automobile in American History and Culture: A Reference Guide. Greenwood Publishing Group, 2001, p. 53–. ISBN 978-0-313-24558-9. 
  44. «Safety improvements, changes define racing eras .February 16, 2011, Mark Aumann.». Arxivat de l'original el de setembre 4, 2017. [Consulta: de maig 31, 2017].