Lockheed Martin F-35 Lightning II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
F-35 Lightning II
CF-1 flight test.jpg
Un F-35C Lightning II realitzant un vol de prova
Tipus Caça polivalent
Fabricant Lockheed Martin
Primer vol 15 de desembre de 2006
Estat En producció inicial, entrant en servei als EUA [1]
Usuari Estats Units d'Amèrica
Producció 2006–present
Cost unitari F-35A: 122 milions de dòlars (2011)[2]
F-35B: 150 milions de dòlars (2011)[3]
F-35C: 139,5 milions de dòlars (2011)[3][4]
Nota: el cost mostrat exclou la inversió en el desenvolupament del disseny[3]

El Lockheed Martin F-35 Lightning II és una família de caces polivalents de cinquena generació desenvolupats primàriament pels Estats Units d'Amèrica. Es tracta d'un avió de combat polivalent, monoplaça i monomotor i amb capacitat furtiva (eco de radar reduït). Està dissenyat pensant en una gran versatilitat amb capacitat per realitzar missions de defensa aèria, atac a superfície i reconeixement.[5] L'F-35 consta de 3 models principals, l'F-35A convencional, F-35B amb capacitat STOL d'enlairament curt i l'F-35C adaptada a les operacions des de portaavions.

Variants[modifica | modifica el codi]

Hi ha 3 versions bàsiques diferents adaptades a diferents tipus d'operacions i usuaris:

F-35A[modifica | modifica el codi]

La variant F-35A' és d'enlairament i aterratge convencional (CTOL) i destinada a la Força Aèria dels Estats Units i altres forces aèries. És la versió més petita i lleugera de l'F-35 i l'única que compta amb un canó intern de calibre 25 mm (que també equipa a l'AV-8B Harrier II del Cos de Marines dels Estats Units).

Aquesta variant està destinada principalment a substituir els F-16 Fighting Falcon utilitzats actualment pels Estats Units i altres aliats. S'espera que l'F-35A iguali a l'F-16 en maniobrabilitat i velocitat sostinguda a grans acceleracions i girs. A més el superarà en càrrega útil, abast, aviònica, capacitat furtiva, efectivitat operacional, manteniment i capacitat de supervivència.[6] S'espera que iguali el rendiment d'acceleració d'un F-16 equipat amb els habituals tancs de combustible externs.[7]

CF-35[modifica | modifica el codi]

El CF-35 és una variant de l'F-35A dissenyada especialment per a Canadà que compta amb un paracaigudes de frenada i una sonda per a realitzar re-proveïment en vol (amb la que ja compten les variants F-35B/C).[8][9] És possible que Noruega adquireixi una versió semblant amb paracaigudes de frenada, ja que també sol operar els avions des de pistes d'aterratge gelades.

F-35B[modifica | modifica el codi]

Sistema de turbina per a l'enlairament curt i aterratge vertical de l'F-35B.
Un F-35B realitzant proves d'aterratge vertical a la coberta de vol d'un portahelicòpters.

La versió F-35B està dissenyada amb capacitat STOVL (enlairament curt i aterratge vertical) com el Harrier al qual està destinat a substituir. La RAF i l'Armada Britànica utilitzaran aquest model en comptes dels Harrier GR9. El Cos de Marines dels Estats Units l'utilitzarà per substituir tant als AV-8B Harrier II com als seus F/A-18 Hornet. L'F-35B té una mida similar a l'F-35A però té menys capacitat de combustible i no compta amb el canó, ja que una part considerable de l'interior del fusellatge està ocupada per l'impulsor vertical.

Durant les demostracions per aconseguir el contracte del JSF el prototip X-35B va enlairar-se en 150 metres, va accelerar fins a velocitat supersònica per llavors aterrar verticalment, una gran mostra de les seves capacitats que el prototip competidor de Boeing vas ser incapaç d'igualar.[10]

L'F-35B va realitzar el primer vol el 25 de febrer de 2009, però actualment aquesta variant presenta dificultats, ja que té un cost de desenvolupament molt alt i és la versió amb menys comandes previstes; és possible doncs que s'acabi cancel·lant per abaratir les altres versions.[11]

F-35C[modifica | modifica el codi]

L'F-35C és la variant naval que compta amb ales i superfícies de control augmentades, per millorar el control a velocitats baixes. Alhora compta amb tren d'aterratge i ganxo d'aturada reforçats per permetre l'aterratge en portaavions. Com és habitual en els avions embarcats les ales tenen un sistema de plegatge. La capacitat de càrrega i abast és notablement més alta que les altres versions i arriba a duplicar el combustible intern transportable respecte a l'F/A-18 Hornet. L'Armada dels Estats Units té previst adquirir 480 F-35C per substituir els models A, B, C i D del caça polivalent F/A-18 (que al seu torn han substituït a l'A-7 Corsair i A-6 Intruder). Aquests nous F-35C complementaran als F/A-18E/F Super Hornet.[12]

Casc que integra pantalles d'informació, utilitzat pels pilots de l'F-35.

Especificacions (F-35A)[modifica | modifica el codi]

Vistes de l'F-35A
Un dels primers 15 F-35A de per-producció.

Dades de Especificacions de Lockheed Martin[13][14] F-35 Program brief, F-35 JSF Statistics

Característiques generals

  • Tripulació: 1
  • Longitud: 51.4 ft
  • Envergadura: 35 ft[N 1]
  • Alçada: 14.2 ft[N 2]
  • Superfície de l'ala 460 ft² (42,7 m²)
  • Pes buit: 29.300 lb (13.300 kg)
  • Pes carregat: 49.540 lb (22.470 kg); F-35B: 47.996 lb (21.771 kg); F-35C: 57.094 lb (25.896 kg)[15]
  • Pes màxim d'enlairament: 70.000 lb (31.800 kg)[N 3]
  • Motor:turbofan amb postcremador Pratt & Whitney F135
    • Impuls normal: 28.000 lbf (125 kN)[16] F-35B: empenta vertical 39.700 lbf (176 kN). Incrementat fins a 41.000.
    • Impuls amb postcremador: 43.000 (191 kN) lbf[17][18]
  • Capacitat interna de combustible: 18.480 lb (8.382 kg)[N 4]

Rendiment

  • Velocitat màxima: Mach 1.6+ (1.930 km/h)
  • Abast: 1.200 milles nàutiques (2.220 km) amb combustible intern
  • Radi de combat: més de 590 milles nàutiques (1.090 km) [N 5] amb combustible intern [19]
  • Sostre de servei: 60.000 peus (18.288 m) [20]
  • Càrrega del disc: 91,4 lb/ft² (446 kg/m²)
  • Impuls/pes: **Amb combustible màxim: 0,87
    • Amb el 50% del combustible: 1,07
  • Límits-g:g[N 6]

Armament

Aviònica

  • Radar AN/APG-81
  • Sistema d'alerta de míssils (DAS) AN/AAQ-37
  • Sistema de guerra electrònica "Barracuda" AN/ASQ-239
  • Sistema de comunicacions i enllaç de dades (MADL)
Diferènceis entre variants
F-35A
CTOL
F-35B
STOVL
F-35C
Versió embarcada
Longitud 51,4 peus (15,7 m) 51,3 peus (15,6 m) 51,5 peus (15,7 m)
Envergadura alar 35 peus (10,67 m) 35 peus (10,67 m) 43 peus (13,11 m)
Àrea alar 460 peus² (42,7 m²) 460 peus² (42,7 m²) 668 peus² (62,1 m²)
Pes en buit 29.300 lliures (13.300 kg) 32.000 lliures (14.500 kg) 34.800 lliures (15.800 kg)
Combustible intern 18.500 lliures (8.390 kg) 13.300 lliures (6.030 kg) 19.600 lliures (8.890 kg)
Pes màxim a l'enlairament 70.000 lliures (31.800 kg) 60.000 lliures (27.000 kg) 70.000 lliures (31.800 kg)
Abast 1.200 milles nàutiques (2.220 km) 900 milles nàutiques (1.670 km) 1.400 milles nàutiques (2.520 km)
Radi de combat on
combustible intern
590 milles nàutiques (1.090 km) 450 milles nàutiques (833 km) 640 milles nàutiques (1.185 km)
Empenta/pes
amb combustible màxim
amb 50% combustible
0,87
1,07
0,90
1,04
0,75
0,91

Veieu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lockheed Martin F-35 Lightning II

Referències[modifica | modifica el codi]

Notes
  1. C is 51.5 ft (15.7 m)
  2. B is the same, C: 14.9 ft (4.54 m)
  3. C is same, B: 60,000 lb (27,000 kg)
  4. F-35B: 14.003 lb (6.352 kg); F-35C: 20.085 lb (9.110 kg)
  5. B 450 milles nàutiques (833 km), C 640 milles nàutiques (1.111 km)
  6. F-35B: 7,5 g, F-35C: 7,5 g
  7. L'F-35B i F-35C compten amb un contenidor extern amb el canó i 220 cartutxos
Citacions
  1. King, Samuel Jr. "First F-35 arrives at Eglin." U.S. Air Force, 15 July 2011. Retrieved 20 July 2011.
  2. "FY 2012 Budget Estimates", p. 01–1. U.S. Air Force, February 2011.
  3. 3,0 3,1 3,2 , Schwellenbach, Nick. "JSF Likely Far More Expensive Than Aircraft They're Replacing." Project on Government Oversight, 15 February 2011.
  4. Fulghum, David A. "Canada Expects Much Higher JSF Unit Costs." Aviation Week, 10 March 2011.
  5. "Knesset Finance Committee approves F-35 deal." Globes (Israel). Consultat: 29 de novembre de 2010.
  6. John Pike. «F-35A Joint Strike Fighter» (en anglès). Globalsecurity.org.
  7. «Flying The F-35: An Interview With Jon Beesley, F-35 Chief Test Pilot» (en anglès). lockheedmartin.com.
  8. Department of National Defence (Canada). «Canadian DND Reinforces Its Estimates for F-35 Acquisition» (en anglès). defpro.com, 21-3-2011.
  9. Brian Daly. «Harper, Ignatieff spar over fighter jets» (en anglès). Calgary Sun, 1-9-2010.
  10. «History of the X-Planes» (en anglès). PBS.org, 04-02-2003.
  11. Plantilla:Ref-article
  12. «F-35C Carrier Variant Joint Strike Fighter (JSF)» (en anglès). GlobalSecurity.com, 12-07-2006.
  13. "F-35B STOVL." Lockheed Martin. Consultat: 28 de juliol de 2010.
  14. "F-35C – CV." Lockheed Martin. Consultat: 28 de juliol de 2010.
  15. "F-35 variants." JSF. Consultat: 22 d'agost de 2010.
  16. [enllaç sense format]http://www.globalsecurity.org/military/systems/aircraft/f-35-specs.htm
  17. "The Pratt & Whitney F135". Jane's Aero Engines. Jane's Information Group, 2009. (subscription version, dated 10 July 2009).
  18. "Lockheed Martin F-35 Lightning II". Jane's All the World's Aircraft. Jane's Information Group, 2010. (subscription article, dated 1 February 2010).]
  19. "F-35 brochure, p. 6." Lockheed Martin. Consulta: 1 d'abril de 2009.
  20. "LockheedMartin F-35B JSF." Airtoaircombat.com. Consultat: 15 d'agost de 2009.
  21. "Nuclear Posture Review Report." Department of Defense,Washington, DC, April 2010. Retrieved: 7 April 2010.
Bibliografia