Àngel Blanch i Reynalt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:00, 8 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaÀngel Blanch i Reynalt
Biografia
Naixement1907 Modifica el valor a Wikidata
Castelló d'Empúries (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 1965 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Montpeller (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, músic Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsRafael Blanch i Via Modifica el valor a Wikidata
GermansJosep Blanch i Reynalt Modifica el valor a Wikidata

Àngel Blanch i Reynalt (Castelló d'Empúries, 1907 - Montpeller, 15 de juliol del 1965) fou un músic i compositor català.

Germà del també compositor Josep Blanch i Reynalt, va ser instrumentista de la cobla La Principal de la Bisbal entre els anys 1948 i 1958, i era trombonista i director de la Cobla Barcelona quan va morir de resultes d'un accident de trànsit a Oleta. Havia fet de professor de violí. Va ser pare del músic i compositor Rafael Blanch i Via.

Va compondre les sardanes Bell Port de la Selva (1957), Dues amigues (1952), En Claudi i l'Esteve (1956), Fadrina bonica (1946), La festa del barri (1942), Idil·li mariner, La Marieta dels cabells daurats (1957), Maria (1947), Nosaltres dos, El nostre Rafel (1958), Pluja menuda (1950), Roser bonica, Sant Daniel de Tordera, Sant Llorenç de Morunys, Vents estranys (1949). També fou autor del ballable Mi salteño: pericón (1960).

Enllaços