Paul Uhlenhuth: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
== Carrera i investigació == |
== Carrera i investigació == |
||
Va començar la seva carrera centrat en l'important descobriment d{{'}}[[Emil von Behring]] que els animals inoculats amb la toxina diftèrica formaven substàncies defensives en el seu [[sèrum]] sanguini. Aquestes substàncies defensives es van denominar precipitines. Altres científics, principalment [[Jules Bordet]], van tractar d'idear sèrums contra altres agents infecciosos; varen descobrir que les precipitines eren específiques de l'antagonista injectat. El 1900, sobre el treball de Bordet, Uhlenhuth va injectar sang de gallina en conills, i després va barrejar el sèrum del conill amb clara d'ou. Les proteïnes de l'ou es van separar (precipitar) de la mescla. Va poder concloure que la sang de diferents espècies d'animals contenia proteïnes úniques. Aquests descobriments es van estendre a la capacitat de diferenciar la sang humana de la sang dels animals.<ref name=":0" /> El seu company científic, Otto Beumer, professor de medicina forense en la [[Universitat de Greifswald]] i forense de [[Greifswald]], es va assabentar del seu treball i es va unir a ell en el perfeccionament de la detecció de sang humana en taques de sang seques que tenien mesos o anys.{{sfn|D.A.|1933|p=216-217}} |
Va començar la seva carrera centrat en l'important descobriment d{{'}}[[Emil von Behring]] que els animals inoculats amb la toxina diftèrica formaven substàncies defensives en el seu [[sèrum]] sanguini. Aquestes substàncies defensives es van denominar precipitines. Altres científics, principalment [[Jules Bordet]], van tractar d'idear sèrums contra altres agents infecciosos; varen descobrir que les precipitines eren específiques de l'antagonista injectat. El 1900, sobre el treball de Bordet, Uhlenhuth va injectar sang de gallina en conills, i després va barrejar el sèrum del conill amb clara d'ou. Les proteïnes de l'ou es van separar (precipitar) de la mescla. Va poder concloure que la sang de diferents espècies d'animals contenia proteïnes úniques. Aquests descobriments es van estendre a la capacitat de diferenciar la sang humana de la sang dels animals.<ref name=":0" /> El seu company científic, Otto Beumer, professor de medicina forense en la [[Universitat de Greifswald]] i forense de [[Greifswald]], es va assabentar del seu treball i es va unir a ell en el perfeccionament de la detecció de sang humana en taques de sang seques que tenien mesos o anys.{{sfn|D.A.|1933|p=216-217}} |
||
La seva nova tècnica es va utilitzar per primera vegada en el cas de dos nens que van aparèixer assassinats i desmembrats a la ciutat de [[Göhren]] a l'illa bàltica de [[Rügen]]. El sospitós en el cas, Ludwig Tessnow va afirmar que les taques a la seva roba eren de la sang d'algun animal o del seu treball com a fuster. Gràcies a la nova prova desenvolupada per Uhlenhuth es va poder provar el contrari. Tessnow va ser executat pel seu crim el 1904.<ref>{{Cita noticia|apellidos=Thadeusz|nombre=Frank|título=Blood Purity: How a Bizarre Obsession Advanced Science|url=http://www.spiegel.de/international/world/how-german-blood-purity-research-advanced-medical-knowledge-a-902865.html|fecha=31 de maig de 2013|periódico=Spiegel Online}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=http://doi.org.https.sci-hub.tw/10.1521/pedi.15.1.1.18646|título=Serial Sexual Homicide: Biological, Psychological, and Sociological Aspects|apellidos=Stone|nombre=Michael H.|publicación=Journal of Personality Disorders|volumen=15|número=1|páginas=1–18|doi=10.1521/pedi.15.1.1.18646}}</ref><ref>{{Cita libro|apellidos=Ramsland|nombre=Katherine|enlaceautor=|título=The Devil's Dozen: How Cutting-Edge Forensics Took Down 12 Notorious Serial Killers Katherine Ramsland|url=|fechaacceso=|año=7 de abril de 2009|editorial=Berkley Trade|isbn=978-0-425-22603-2|editor=|ubicación=|página=|idioma=|capítulo=}}</ref> Uhlenhuth va ser nominat 40 vegades per al Premi Nobel de Medicina entre 1910 i 1952, i especialment pel premi Nobel [[Karl Landsteiner]].<ref>{{Cita web|url=https://www.nobelprize.org/nomination/archive/show_people.php?id=9432|título=Nomination Database|fechaacceso=21 desembre de 2017|sitioweb=www.nobelprize.org}}</ref> |
|||
El 1915 Uhlenhoth va ser codescobridor del cep RGA de la ''[[Leptospira interrogans]]'', una especie causant de la [[malaltia de Weil]], una afecció molt greu de [[leptospirosi]] caracteritzada per provocar epistaxi, icterícia, calfreds, febre, dolor muscular i hepatomegàlia, i una de les moltes malalties que varen patir els soldats involucrats en la [[Primera Guerra Mundial]].<ref>{{Cita noticia|título=FIND THE CAUSE OF WELL'S DISEASE; Exigencies of War Lead Two German Physicians to Solve Problem of Infectious Jaundice. MAY HAVE A CURE FOR IT Its Germ Origin and Other Facts Were Discovered Only by Animal Experimentation.|url=http://query.nytimes.com/gst/abstract.html?res=9E0DE4DE123DEF3ABC4953DFB667838D609EDE|fecha=1 d'octubre de 1916|periódico=The New York Times|issn=0362-4331|idioma=anglès}}</ref> |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 07:11, 15 gen 2018
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
.jpg) Paul Uhlenhuth al centre  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 gener 1870 Hannover (Alemanya) |
| Mort | 13 desembre 1957 (87 anys) Friburg de Brisgòvia (Alemanya) |
| Sepultura | Hauptfriedhof Freiburg (en)  48° 00′ 36″ N, 7° 50′ 38″ E / 48.010092°N,7.843914°E |
| Activitat | |
| Camp de treball | Microbiologia mèdica i bacteriologia |
| Lloc de treball | Marburg |
| Ocupació | bacteriòleg, professor d'universitat, metge |
| Ocupador | Universitat de Marburg Universitat de Greifswald |
| Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors |
| Membre de | |
| Alumnes | Armin Kutzsche |
Premis | |
Paul Theodor Uhlenhuth (Hannover, 7 de gener de 1870 - Friburg de Brisgòvia, 13 de desembre de 1957) fou un bacteriòleg, immunòleg i higienista alemany, professor a la Universitat d'Estrasburg (1911), la Universitat de Marburg (1918-1923) i la Universitat de Friburg (1923-1936), de la qual va ser rector de 1926 fins el 1929. Després de retirar-se va fundar i dirigir el seu propi institut de recerca a Friburg, el Staatliches Forschungslaboratorium, que després de la seva defunció, va passar a anomenar-se Laboratori de Recerca Uhlenhuth de la Universitat de Friburg.[1]
Va ser una figura molt rellevant per a la ciència forense per desenvolupar la prova de precipitina per a les espècies, coneguda com la prova d'Uhlenhuth, la qual va permetre distingir la sang humana de la animal el 1901.[2] Aquest descobriment va tenir molta importància en la justícia criminalista del segle xx. El 1915 va descobrir el patogen de la leptospirosi. També va inventar el tractament de la sífilis amb arsènic, el tractament amb antimoni de moltes malalties tropicals, i va ser un promotor influent en la investigació sobre el càncer. Va rebre nombrosos honors i va ser membre de l'Akademie der Wissenschaften i de la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia. Va ser nominat al Premi Nobel de Medicina 40 vegades entre 1910 i 1952. En el moment de la seva mort, era un dels investigadors metges més famosos a Alemanya, i un dels rars exemples d'algú que va ser igualment lloat a l'oest i l'est durant la Guerra Freda.[3]
Carrera i investigació
Va començar la seva carrera centrat en l'important descobriment d'Emil von Behring que els animals inoculats amb la toxina diftèrica formaven substàncies defensives en el seu sèrum sanguini. Aquestes substàncies defensives es van denominar precipitines. Altres científics, principalment Jules Bordet, van tractar d'idear sèrums contra altres agents infecciosos; varen descobrir que les precipitines eren específiques de l'antagonista injectat. El 1900, sobre el treball de Bordet, Uhlenhuth va injectar sang de gallina en conills, i després va barrejar el sèrum del conill amb clara d'ou. Les proteïnes de l'ou es van separar (precipitar) de la mescla. Va poder concloure que la sang de diferents espècies d'animals contenia proteïnes úniques. Aquests descobriments es van estendre a la capacitat de diferenciar la sang humana de la sang dels animals.[3] El seu company científic, Otto Beumer, professor de medicina forense en la Universitat de Greifswald i forense de Greifswald, es va assabentar del seu treball i es va unir a ell en el perfeccionament de la detecció de sang humana en taques de sang seques que tenien mesos o anys.[4]
La seva nova tècnica es va utilitzar per primera vegada en el cas de dos nens que van aparèixer assassinats i desmembrats a la ciutat de Göhren a l'illa bàltica de Rügen. El sospitós en el cas, Ludwig Tessnow va afirmar que les taques a la seva roba eren de la sang d'algun animal o del seu treball com a fuster. Gràcies a la nova prova desenvolupada per Uhlenhuth es va poder provar el contrari. Tessnow va ser executat pel seu crim el 1904.[5][6][7] Uhlenhuth va ser nominat 40 vegades per al Premi Nobel de Medicina entre 1910 i 1952, i especialment pel premi Nobel Karl Landsteiner.[8]
El 1915 Uhlenhoth va ser codescobridor del cep RGA de la Leptospira interrogans, una especie causant de la malaltia de Weil, una afecció molt greu de leptospirosi caracteritzada per provocar epistaxi, icterícia, calfreds, febre, dolor muscular i hepatomegàlia, i una de les moltes malalties que varen patir els soldats involucrats en la Primera Guerra Mundial.[9]
Referències
- ↑ «Paul Uhlenhuth Explained». [Consulta: 18 desembre 2017].
- ↑ «The Precipitin Test». [Consulta: 18 desembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 «Paul Uhlenhuth (1870–1957)Forscher im Dienste des Vaterlandes» (en alemany). Rechtsmedizin, 11, 6, 01-12-2001, pàg. 265–269. ISSN: 0937-9819. 10.1007/s00194-001-0114-6.
- ↑ D.A., 1933, p. 216-217.
- ↑ Thadeusz, Frank «Blood Purity: How a Bizarre Obsession Advanced Science». , 31-05-2013.
- ↑ «Serial Sexual Homicide: Biological, Psychological, and Sociological Aspects». Journal of Personality Disorders, 15, 1, , pàg. 1–18. 10.1521/pedi.15.1.1.18646.
- ↑ Ramsland, Katherine. The Devil's Dozen: How Cutting-Edge Forensics Took Down 12 Notorious Serial Killers Katherine Ramsland. Berkley Trade, 7 de abril de 2009.
- ↑ «Nomination Database». [Consulta: 21 desembre 2017].
- ↑ «FIND THE CAUSE OF WELL'S DISEASE; Exigencies of War Lead Two German Physicians to Solve Problem of Infectious Jaundice. MAY HAVE A CURE FOR IT Its Germ Origin and Other Facts Were Discovered Only by Animal Experimentation.» (en anglès). , 01-10-1916.
Bibliografia
- D.A.. Popular Mechanics. Hearst Magazines, 1933.