Vés al contingut

Rútul: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
art. nou
(Cap diferència)

Revisió del 23:05, 17 nov 2018

El Rútul (myxʼabišdy čʼel; en rus рутульский язык, o мухадский язык) és una llengua parlada pels rútuls (o mjukhadar), un dels grups etnolingüístics que han habitat històricament als districtes Rútul i Akhti, situats al Caucas, al sud de la República del Daguestan de la Federació Russa, i al nord de l'Azerbaidjan, on també hi ha un nombre molt petit de parlants.[1][2][3]

Classificació lingüísitica

La llengua Rutul pertany al subgrup de les llengües lesguianes o llengües daguestaneses sud-orientals, que al seu torn són un grup lingüístic de la família de les llengües caucàsiques del nord-est.[4][1][5][6]

Parlants

Segons el cens de 1989 hi havia 20.672 rutuls, dels quals molts estaven familiaritzats amb el lezgià i el azerí. Dels 14.955 rutuls censats a la República del Daguestan el 62% parlen en rus amb fluïdesa. Es parla a disset localitats, entre les quals es troben Rutul, Shinaz, Ikhrek, Myukhrek, Luchek, Amsar i Borch, a la regió de Rutul i a la localitat de Khnov en Akhty, a la República del Daguestan a la Federació Russa, i a les localitats veïnes de kakh (Qax) i Sheki (Saki) a l'Azerbaidjan. La llengua està amenaçada.[7]

Dialectes

El rútul té tres blocs dialectals principals: el mukhad (base de la llengua estàndard), el mukhrek-ikhrek i el bortx. La llengua més semblant al rútul és el tsakhur. El rútul també ha estat influït per altres llengües per contacte lingüístic: el lesguià i l'àzeri primer, i el rus en l'etapa soviètica.[2][7]

Història i situació actual

La difusió del llenguatge escrit està relacionada amb la penetració de l'islam. Les primeres inscripcions conegudes són epitafis i inscripcions de construcció, fetes en àrab en un guió kufic, datat dels segles X a XII. L'escriptura àrab es va utilitzar pel poble rutul fins als anys trenta. El rútul no ha estat un llenguatge escrit durant tot el soviètic, l'azerbaidjaní, el rus i el lezguian s'utilitzen amb aquest propòsit.[4][1]

El rútul està actualment en perill d'extinció a Rússia i es troba classificada com a "definitivament amenaçada" dins del Llibre Roig de Llengües Amenaçades de la UNESCO.[8][5]

El poble rútul ha tingut al llarg de la seva història vincles socials i polítics estrets amb el poble lesguià, i entre els segles XVII i XIX els rútuls havien estat una comunitat lliure dependent del Lesguistan. Encara avui, a diversos pobles rútuls hi ha comunitats de parlants de lesguià. La llengua és el tret principal que diferencia el poble rútul de la resta de pobles de l'entorn. L'idioma rútul té un estàndard escrit propi des de l'any 1992. Abans, els seus parlants sempre havien fet servir el lesguià com a llengua escrita, d'intercomunicació amb els pobles de l'entorn i per a l'ensenyament. Al Daguestan, el rútul és objecte d'ensenyament en algunes escoles del territori on es parla; a l'Azerbaidjan, en canvi, tot i el reconeixement legal, no s'ensenya als centres escolars.[2]

El rútul presenta problemes que en dificulten la supervivència i transmissió intergeneracional perquè el rus (al Daguestan) i l'àzeri (a l'Azerbaidjan) s'han convertit en les llengües d'intercomprensió entre els diversos pobles que viuen al territori. L'expansió cultural històrica del lesguià suposa una altra competència per a la llengua rútul. Altres problemes greus són l'emigració per motius econòmics dels parlants a zones on es parla lesguià, rus o àzeri, i el bilingüisme de la majoria dels rútuls pel fet de pertànyer a la Federació Russa o a l'Azerbaidjan, cosa que provoca la substitució del lèxic propi pel del rus o l'àzeri.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Olson, James Stuart; Pappas, Lee Brigance; Pappas, Nicholas Charles. «Rutul». A: An Ethnohistorical Dictionary of the Russian and Soviet Empires. Greenwood Publishing Group, 1994, p. 575–578. ISBN 978-0-313-27497-8 [Consulta: 16 novembre 2018]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Rútul». TERMCAT, Centre de Terminologia Departament de Cultura [Consulta: 16 novembre 2018].
  3. Minahan, James B. «Rutul». A: Encyclopedia of Stateless Nations: Ethnic and National Groups around the World: Ethnic and National Groups around the World. 2a ed.. ABC-CLIO, 2016, p. 355–356. ISBN 978-1-61069-954-9 [Consulta: 16 novembre 2018]. 
  4. 4,0 4,1 «Rutuls: Linguistic Affiliation». Порталус. Всероссийская база полнотекстовых публикаций, 20-09-2007 [Consulta: 17 novembre 2018].
  5. 5,0 5,1 Ruiz Vieytez, Eduardo J. «Las lenguas minoritarias de la Federación Rusa: Perspectivas para una ratificación de la Carta Europea de las Lenguas Regionales y Minoritarias». Documentos de Trabajo Mercator - Legislació. CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions). ISSN: 1133-3928 [Consulta: 17 novembre 2018].
  6. Ruiz Vieytez, Eduardo J. «El Cáucaso: mosaico lingüístico de Europa». Hizkuntza Berdintasuna - Igualdad Lingüística. Hizkuntza Berdintasuneko Zuzendaritza Nagusiaren. Diputación Foral de Gipuzkoa. [Consulta: 17 novembre 2018].
  7. 7,0 7,1 «engua Rutul Lengua Rutul». Lenguas del Mundo > Lenguas Caucásicas > Familia Daguestán > Grupo Lezgiano. Promotora Española de Lingüística (Proel). [Consulta: 17 novembre 2018].
  8. Moseley, Christopher (ed.) «Rutul». Atlas of the World’s Languages in Danger, 3rd. ed. (versión online). UNESCO Publishing [Paris], 2010 [Consulta: 16 novembre 2018].