Àcid iòdic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Estructura

L'àcid iòdic, amb la fórmula química HIO₃, és un àcid en forma de sòlid blanc. Es dissol molt bé en l'aigua, però també existeix en estat pur. L'àcid iòdic conté iode en el seu estat d'oxidació +5 i és un dels oxoàcids més estables entre els halògens en estat pur. Quan s'escalfa curosament l'àcid iòdic es deshidrata a pentaòxid de iodur. Amb escalfament posterior es descompon el pentaòxid de iodur donant lloc a una mescla de iode, oxigen i òxids inferiors de iode.

Preparació[modifica]

L'àcid iódic es pot preparar oxidant I₂ amb oxidants forts com àcid nítric HNO
3
, Clor Cl
2
, àcid clòric HClO
3
o peròxid d'hidrogen H
2
O
2
,[1] per exemple:

I
2
+ 6 H
2
O
+ 5 Cl
2
està en equilibri amb 2 HIO
3
+ 10 HCl.

Propietats[modifica]

L'àcid iòdic és un àcid relativament fort amb una constant de dissociació pKa de 0,75. És un oxidant fort en dissolució aquosa però menys en solució bàsica. .

Usos[modifica]

Es fa servir àcid iòdic com àcid fort en la química analítica.

Ús en la indústria de la sal comuna[modifica]

Es pot usar àcid iòdic per sintetitzar iodat de sodi o iodat de potassi per tal d'incrementar el contingut de iode de la sal comuna

Referències[modifica]

  1. (alemany) Arnold F. Holleman, Nils Wiberg, « Lehrbuch der Anorganischen Chemie », 102. Auflage, Berlin, 2007. ISBN 978-3-11-017770-1