Vés al contingut

Ànec arbori carablanc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuÀnec arbori carablanc
Dendrocygna viduata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes36 g
674 g Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22679763 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereDendrocygna
EspècieDendrocygna viduata Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

L'ànec arbori carablanc[1] (Dendrocygna viduata) pertany a la subfamília Dendrocygninae de la família Anatidae.

Descripció

[modifica]

És un ànec amb el cap blanc i negre, el pit marró-vermellós i els flancs barrats. Com tots els ànecs xiuladors, té el coll llarg i les cames li donen un aspecte d'oca. Es troba en aiguamolls d'aigua dolça, llacs i camps d'arròs. Normalment en grups, de vegades en són centenars. És una raça molt estesa a Amèrica del Sud i Àfrica. S'alimenta de nit.[2]

Distribució i hàbitat

[modifica]

L'ànec arbori carablanc té una distribució disjuntiva peculiar, que es produeix a Àfrica i Amèrica del Sud. S'ha suggerit que podrien haver estat transportats a nous llocs a tot el món pels humans. L'hàbitat són encara llacs o embassaments d'aigua dolça, amb abundant vegetació, on aquest ànec s'alimenta de llavors i altres aliments vegetals. A causa de l'àmplia zona de distribució, hi ha molts noms comuns per a l'ànec blanquinós de cara blanca, incloent-hi “irere” i “guiriri”.[3][4]

Comportament i ecologia

[modifica]

És una espècie abundant. En gran part resident, a part dels moviments locals que poden ser de 100 km o més.[5]

Reproducció

[modifica]

El lloc del niu és una depressió a terra o en canyissars. La posta és de 6 a 12 ous que són incubats per ambdós sexes. Els ous desclouen després de 26 a 28 dies. Els dos sexes assisteixen als ànecs i normalment els mantenen amagats entre les canyes.[6] Els pollets són de color fosc per la part de dalt i grocs per la de baix. S'emancipen passats dos mesos.[7]

Taxonomia

[modifica]

L'ànec arbori carablanc va ser descrit formalment pel naturalista suec Carl Linnaeus el 1766 en la dotzena edició del seu “Systema Naturae amb el nom binomial «Anas viduata». Va especificar la localitat tipus com Cartagena a Colòmbia.[8][9] L'ànec arbori carablanc és ara una de les vuit espècies col·locades en el gènere Dendrocygna que va ser introduït el 1837 pel naturalista anglès William Swainson. L'espècie es considera monotípica, és a dir, no es reconeixen subespècies.[10] El nom del gènere combina el grec antic «dendron» que significa "arbre" amb el nom del gènere Cygnus Bechstein, 1803, que significa "cigne" en llatí. L'epítet específic «viduata» és llatí que significa "sauvat" o "en dol".[11]

Referències

[modifica]
  1. «Ànec arbori carablanc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 03/11/2024(català)
  2. «Ànec arbori carablanc». eBird. [Consulta: 3 novembre 2024].
  3. Gomez-Dallmeier, Francisco. Biology, Conservation and Management of Waterfowl in Venezuela (en anglès). Editorial Ex Libris, 1989. ISBN 978-980-6200-13-5. 
  4. South American Explorer (en anglès). South American Explorers Club, 1983. 
  5. Carboneras, Carles; Kirwan, Guy M. «White-faced Whistling-Duck (Dendrocygna viduata), version 1.1» (en anglès). Birds of the World, 2024. DOI: 10.2173/bow.wfwduc1.01.1species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
  6. Johnsgard, Paul A. Ducks, geese, and swans of the world (en anglès). Lincoln: Univ. of Nebraska Pr, 1978, p. 17–19. ISBN 978-0-8032-0953-4. 
  7. Carboneras, Carles. Handbook of the birds of the world: orders Struthioniformes, Tinamiformes, Sphenisciformes, Gaviiformes, Podicipediformes, Procellariiformes, Pelecaniformes, Ciconiiformes, Phoenicopteriformes and Anseriformes (en anglès). Barcelona: Lynx Edicions, 1992, p. 536–628 [576]. ISBN 978-84-87334-10-8. 
  8. Linné, Carl von. Systema naturae : per regna tria natura, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (en llatí). t.1, pt. 1 (Regnum animale). Ed. 12, reformata.. Holmiae: Impensis direct. Laurentii Salvii, 1766. 
  9. Cottrell, G. William,; Cottrell, G. William; Greenway, James C.; Mayr, Ernst; Paynter, Raymond A.. Check-list of birds of the world. v.1:ed.2 (1979). Cambridge: Harvard University Press, 1979. 
  10. Gill, Frank; Donsker, David. «Screamers, ducks, geese, swans – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2. [Consulta: 3 novembre 2024].
  11. Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii (en anglès). 1. Aufl.. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 133, 401. ISBN 978-1-4081-2501-4.