Arat

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Àrat de Soli)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Phaenomena

Arat (Aratus, Ἄρατος) (Solos (Cilícia), darrers anys del segle IV aC - Macedònia segon terç del segle III aC), fou un poeta i erudit grec de l'època hel·lenística, autor del poema didàctic conegut ja en l'antiguitat com a "Fenòmens".[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

A diferència d'altres autors de la seva època, pel que fa a Arat es disposa de diversos manuscrits relatius a la seva vida, així com una entrada a l'enciclopèdia bizantina Suda.[2] L'acadèmic que més ha treballat en l'estudi dels testimonis biogràfics antics (Vitae) d'Arat, Jean Martin, conclou no obstant que la indicada riquesa documental relativa a la vida d'Arat és només aparent, ja que al capdavall la informació d'interès i fiable és escassa i, sovint, contradictòria.[3][1][nota 1]

Amb tot, és generalment acceptat que Arat nasqué a la ciutat de Solos, a Cilícia, un antic establiment fenici en què els rodis fundaren una colònia al segle VIII.[3] Hi ha bastant consens en què Arat estigué, per un temps, a Atenes, el que faria versemblant la seva relació amb Zenó i amb el seu deixeble Perseu, tot i que no és segur que for seguidor de llur escola.[4] L'únic episodi de la seva vida que es pot datar de forma bastant precisa és la seva estada a la cort del rei Antígon II Gònates de Macedònia, on hauria assistit a la boda entre aquest i Fila, germana d'Antíoc I, la qual tingué lloc a Pel·la l'any 276 aC, afermant la pau entre ambdues monarquies.[5]

Obres[modifica | modifica el codi]

A part dels Fenòmens, diverses tradicions clàssiques i la Suda li atribueixen també escrits mèdics, obres breus i treballs gramaticals en prosa, si bé no hi ha seguretat ni consens acadèmics sobre la fiabilitat de tals atribucions.[6]

Els Fenòmens[modifica | modifica el codi]

Els Fenòmens (Φαινόμενα), tal com és coneguda des de l'antiguitat l'obra d'Arat, tracta dels «signes de tota mena que resulten susceptibles d'ésser observats i interpretats per l'home, des dels cossos del firmament (el Sol, la Lluna i les estrelles), fins als éssers i objectes de la Terra (animals, plantes, núvols, mar, foc.»[7][nota 2]

Els destinataris teòrics dels Fenòmens serien els camperols i els mariners, que si seguien les indicacions del poeta podrien dur a terme les seves activitats amb menys risc, el que configuraria l'obra (escrita en hexàmetres i en la vella llengua èpica) dins de la poesia didàctica. No obstant, de l'anàlisi estilístca de l'obra resulta evident que els veritables destinataris de l'obra serien lectors dotats d'una elevada cultura literària, el que porta a entendre l'obra, al seu torn, com a poesia erudita i refinada.[8]

Els Fenòmens en català[modifica | modifica el codi]

L'any 1912, a Barcelona, en la col·lecció Biblioteca de autores griegos y latinos, promoguda per Lluís Segalà i C. Parpal, aparegué l'edició d'un fragment dels Fenòmens, en concret els versos 96 a 137 relatius a la constel·lació de la Verge, que contenia una versió en prosa en castellà a càrrec de Josep Banqué i Feliu, i versions poètiques en castellà, per Antonio González Garbín, en català, per Domènec Corominas i Prats, en gallec, per Juan Barcia Caballero i en èuscar, per Juan Lertxundi Baztarrika.[9]

El 1992, el professor Jaume Almirall i Sardà publicà la seva tesi doctoral Poesia i poètica en els "Fenòmens", d'Arat,[10] i el 1996, a la Col·lecció Fundació Bernat Metge, publicà la seva traducció íntegra al català dels Fenòmens, anotada i amb edició del text original.[11]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «Les escasses notícies de la vida d'Arat ens permeten dibuixar tan sols a grans trets la figura del poeta. Originari d'una de les regions gregues alliberades per Alexandre, Arat visqué la convulsa època de lluites entre els hereus de l'imperi. A Atenes, que mantenia encara la condició de centre important de la intel·lectualitat, conegué l'eclosió de les grans escoles filosòfiques dels escèptics, dels estoics i dels epicuris. Però com a poeta i erudit estigué al servei dels reis de Macedònia i de Síria, monarques il·lustrats que usaven les arts com a instruments de prestigi, aplegant en llurs biblioteques les obres d'un passat del qual se sentien hereus, i encarregant-ne la prolongació a llurs poetes-antiquaris.» Almirall (Introducció Fenòmens d'Arat. FBM) 1996: p. 15
  2. «El títol Φαινόμενα, amb què el poema d'Arat fou conegut a l'antiguitat i amb què ens ha estat transmès, cal que sigui interpretat en sentit literal, és a dir, «allò que es veu» o «el món visible», ans que en cap dels sentits que el terme havia de prendre amb posterioritat. La incomprensió de què el sentit de l'obra ha estat objecte traducionalment s'ha manifestat també en una errònia interpretació del títol, com si aquest al·ludís tan sols a la part astronòmica del poema, en el sentit de «les constel·lacions».» Almirall (Introducció Fenòmens d'Arat. FBM) 1996: p. 22.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]