Étienne Batlle

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaÉtienne Batlle
Biografia
Naixement10 desembre 1859 Modifica el valor a Wikidata
Illa (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 desembre 1925 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Illa (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat a l'Assemblea Nacional Francesa
1919 – 1924
CircumscripcióPirineus Orientals
  Batlle d'Illa (Rosselló)
1904 – 1922
  Conseller del Consell General dels Pirineus Orientals
1898 – 1925
CircumscripcióCantó de Vinçà
Activitat
OcupacióMetge
PartitAlliance democratique
Premis

Étienne Batlle[1] (Illa (Rosselló), 10 de desembre del 1859 - 6 de desembre del 1925) va ser un metge, farmacèutic i polític nord-català, alcalde d'Illa (Rosselló).

Biografia[1][2][modifica]

Després d'estudiar al "collége"[3] de Perpinyà, es doctorà en medicina (amb una tesi presentada a Montpeller el 1884) i es titulà en farmàcia (farmacèutic de primera classe, 1883, amb un estudi sobre les ptomaïnes). S'establí a Illa, primer, i posteriorment a Perpinyà, on el seu interès pels estudis bacteriològics va fer que hi parés farmàcia. Participà en la lluita contra diverses epidèmies: còlera (Avinyó, 1884[4] i Montlluís, 1885), tifus (Perillós, 1895 i Catllà, 1897). Fou membre del Consell general d'higiene dels Pirineus Orientals (1892), Inspector de farmàcia (1892) i membre del Comitè d'habitatges insalubres (1893).

Vinculat a l'"Association polytechnique", en fou secretari (1894-1895), vicepresident (1896-1897) i president (1900-1901). També presidí l'"Association des ancies éléves du College de Perpignan" (1899-1900). El 1903 esdevingué president de la Cambra de Comerç de Perpinyà. Durant la primera guerra mundial organitzà, amb gran eficàcia, la Comissió d'Aprovisionaments.

En l'esfera política, fou elegit Conseller general pel cantó de Vinçà el 1898, i reelegit diverses vegades fins al seu traspàs. També va ser alcalde d'Illa, del 1904 al 1922. Es presentà candidat per l'"Alliance démocratique" a les eleccions a l'Assemblea Nacional i en fou elegit diputat[5] el 1919; per raons de salut, no es presentà a reelecció el 1924, i morí al desembre de l'any següent a la seva propietat illenca de l'"Oratori del Rei".

Fou distingit amb els graus de cavaller (3 de març del 1905) i d'oficial (3 de febrer del 1919) de la Legió d'Honor.

Bibliografia[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Expedient d'Étienne Simon Batlle a la Legió d'Honor» (en francès). [Consulta: 1r novembre 2013].
  2. Jolly, Jean (dir). Dictionnaire des parlementaires français, notices biographiques sur les ministres, sénateurs et députés français de 1889 à 1940. París: PUF, 1960. 
  3. Batlle va ser secretari fundador de l'"Association amicale des anciens élèves du college de Perpignan" al 1896. Amb el pas dels anys, l'entitat ha passat a denominar-se "Amicale des Anciens d'Arago" i agrupa els antics alumnes dels "collége" i "lycée François Arago" («Estatut del 1896» (en francès). [Consulta: 1r novembre 2013].
  4. Marxà voluntari a Avinyó tot just acabat de titular i combaté l'epidèmia de còlera amb gran dedicació, cosa que li valgué la felicitació del prefecte (Jolly, Dictionnaire... (1960))
  5. «Étienne Batlle, al web de l'Assemblea Nacional francesa» (en francès). [Consulta: 1r novembre 2013].


Càrrecs públics
Precedit per:
François Baux
Batlle d'Illa

1904-1922
Succeït per:
Felix Ausseil