Ígor Tamm
![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement |
8 de juliol de 1895![]() |
Mort |
12 d'abril de 1971 (als 75 anys)![]() |
Causa de mort | Esclerosi lateral amiotròfica |
Lloc d'enterrament | cementiri de Novodèvitxi |
Nacionalitat |
![]() |
Educació | Universitat Estatal de Moscou |
Es coneix per | Radiació de Txerenkov |
Activitat | |
Director de tesi |
Leonid Mandelstam ![]() |
Camp de treball | Física teòrica |
Ocupació | Física |
Organització | Universitat Estatal de Moscou |
Alumnes |
Vladimir Kadyshevsky ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Obra | |
Estudiant doctoral |
E. Feinberg, V. Ginzburg, L. Keldix, M. Markov, A. Sàkharov |
Família | |
Fills |
Q16406194 ![]() |
Premis | |
![]() |
Ígor Ievguènievitx Tamm (en rus: И́горь Евге́ньевич Та́мм) (Vladivostok, Rússia, 1895 – Moscou, 1971) fou un físic soviètic guardonat l'any 1958 amb el Premi Nobel de Física.
Biografia[modifica]
Va néixer a la ciutat russa de Vladivostok el 8 de juliol de 1895, tot i que de ben petit es va traslladar juntament amb la seva família a Kirovohrad, situada avui en dia a Ucraïna. El 1918, inicià els seus estudis de física a la Universitat d'Edimburg juntament amb Borís Hessen, que continuà posteriorment a la Universitat de Moscou, on es graduà l'any 1918. El 1928, Ígor Tamm col·laborà durant uns mesos amb Paul Ehrenfest a la Universitat de Leiden.
Tamm es va morir a la ciutat de Moscou el 12 d'abril de 1971.
Recerca científica[modifica]
L'any 1958 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb Pàvel Aleksèievitx Txerenkov i Ilià Frank, pel descobriment i la interpretació de la radiació Txerenkov. Tamm i Frank realitzaren l'explicació teòrica sobre el model exposat per Pàvel Txerenkov, anomenada radiació Txerenkov; aquest model succeeix quan les partícules viatgen en un medi òpticament transparent a una velocitat major que la velocitat de la llum.
Posteriorment, el Premi Nobel de la Pau Andrei Dmítrievitx Sàkharov va proposar a Tamm el confinament de plasma extremadament ionitzat per camps magnètics tòrics com a mètode de control de la fusió termonuclear.
Va ser nomenat Heroi del Treball Socialista el 1953, i rebé a més un orde de Lenin i un orde de la Bandera Roja del Treball. A part, va guanyar dos Premis Stalin (1946 i 53) i la Medalla d'Or Lomonóssov (1967).
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ígor Tamm ![]() |