Ígor Tamm
 Ígor Ievguènievitx Tamm И́горь Евге́ньевич Та́мм | |
|---|---|
 | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
8 de juliol de 1895 Vladivostok (Rússia) |
| Mort |
12 d'abril de 1971 (als 75 anys) Moscou (RSFS de Rússia) |
| Sepultura | cementiri de Novodèvitxi |
| Nacionalitat |
 Soviètic |
| Alma mater | Universitat Estatal de Moscou |
| Es coneix per | Radiació de Txerenkov |
| Activitat professional | |
| Director de tesi | Leonid Mandelstam |
| Camp de treball | Física teòrica |
| Ocupació | Física |
| Organització | Universitat Estatal de Moscou |
| Deixebles | Vitali Ginzburg, Vladimir Kadyshevsky, Leonid Keldysh, Moisey Markov, Anri Rukhadze, Andrei Sàkharov, Q4419204, Michail Leonovič Ter-Mikaėljan, Evgenii Feinberg i Semyon Shubin |
| Obra | |
| Estudiants de doctorat |
E. Feinberg, V. Ginzburg, L. Keldix, M. Markov, A. Sàkharov |
| Altres dades | |
| Membre de | |
| Fills | Q16406194 |
| Premis i reconeixements | |
 | |
Ígor Ievguènievitx Tamm (en rus: И́горь Евге́ньевич Та́мм) (Vladivostok, Rússia, 1895 – Moscou, 1971) fou un físic soviètic guardonat l'any 1958 amb el Premi Nobel de Física.
Biografia[modifica]
Va néixer a la ciutat russa de Vladivostok el 8 de juliol de 1895, tot i que de ben petit es va traslladar juntament amb la seva família a Kirovohrad, situada avui en dia a Ucraïna. El 1918, inicià els seus estudis de física a la Universitat d'Edimburg juntament amb Borís Hessen, que continuà posteriorment a la Universitat de Moscou, on es graduà l'any 1918. El 1928, Ígor Tamm col·laborà durant uns mesos amb Paul Ehrenfest a la Universitat de Leiden.
Tamm es va morir a la ciutat de Moscou el 12 d'abril de 1971.
Recerca científica[modifica]
L'any 1958 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb Pàvel Aleksèievitx Txerenkov i Ilià Frank, pel descobriment i la interpretació de la radiació Txerenkov. Tamm i Frank realitzaren l'explicació teòrica sobre el model exposat per Pàvel Txerenkov, anomenada radiació Txerenkov; aquest model succeeix quan les partícules viatgen en un medi òpticament transparent a una velocitat major que la velocitat de la llum.
Posteriorment, el Premi Nobel de la Pau Andrei Dmítrievitx Sàkharov va proposar a Tamm el confinament de plasma extremadament ionitzat per camps magnètics tòrics com a mètode de control de la fusió termonuclear.
Va ser nomenat Heroi del Treball Socialista el 1953, i rebé a més un orde de Lenin i un orde de la Bandera Roja del Treball. A part, va guanyar dos Premis Stalin (1946 i 53) i la Medalla d'Or Lomonóssov (1967).
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ígor Tamm |
| ||||||
