Ígor Tamm
 | |
| Nom original | (ru) Игорь Евгеньевич Тамм |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement |
26 juny 1895 (Julià) Vladivostok |
| Mort |
12 abril 1971 (75 anys) Moscou |
| Causa de mort | Esclerosi lateral amiotròfica |
| Lloc d'enterrament | Cementiri de Novodévitxi |
| Formació |
Universitat d'Edimburg MSU Faculty of Physics  |
| Activitat | |
| Director de tesi |
Leonid Mandelstam |
| Camp de treball | Física teòrica |
| Ocupació | Físic teòric, inventor i professor d'universitat |
| Ocupador |
Institut de Física i Tecnologia de Moscou Universitat Estatal de Moscou |
| Alumnes |
Vladimir Kadyshevsky , Leonid Keldysh , Moisey Markov , Anri Rukhadze , Q4419204 , Michail Leonovič Ter-Mikaėljan , Evgenii Feinberg i Semyon Shubin |
| Obra | |
| Estudiant doctoral |
Vitali Ginzburg, Andrei Sàkharov, Gersh Budker i Nikita Moiseyev |
| Família | |
| Fills |
Q16406194 |
 | |
Ígor Ievguènievitx Tamm, en rus: И́горь Евге́ньевич Та́мм, (Vladivostok, Rússia, 1895 – Moscou, 1971) fou un físic soviètic guardonat l'any 1958 amb el Premi Nobel de Física.
Biografia[modifica]
Va néixer a la ciutat russa de Vladivostok el 8 de juliol de 1895, tot i que de ben petit es va traslladar juntament amb la seva família a Elisabetgrad (Kropívnitski), situada avui en dia a Ucraïna. El 1918, inicià els seus estudis de física a la Universitat d'Edimburg juntament amb Borís Hessen, que continuà posteriorment a la Universitat de Moscou, on es graduà l'any 1918. El 1928, Ígor Tamm col·laborà durant uns mesos amb Paul Ehrenfest a la Universitat de Leiden.
Tamm es va morir a la ciutat de Moscou el 12 d'abril de 1971.
Recerca científica[modifica]
L'any 1958 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb Pàvel Aleksèievitx Txerenkov i Ilià Frank, pel descobriment i la interpretació de la radiació Txerenkov. Tamm i Frank realitzaren l'explicació teòrica sobre el model exposat per Pàvel Txerenkov, anomenada radiació Txerenkov; aquest model succeeix quan les partícules viatgen en un medi òpticament transparent a una velocitat major que la velocitat de la llum.
Posteriorment, el Premi Nobel de la Pau Andrei Dmítrievitx Sàkharov va proposar a Tamm el confinament de plasma extremadament ionitzat per camps magnètics tòrics com a mètode de control de la fusió termonuclear.
Va ser nomenat Heroi del Treball Socialista el 1953, i rebé a més un orde de Lenin i un orde de la Bandera Roja del Treball. A part, va guanyar dos Premis Stalin (1946 i 53) i la Medalla d'Or Lomonóssov (1967).
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ígor Tamm |
