Vitali Guínzburg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVitali Guínzburg
Виталий Лазаревич Гинзбург.jpg
Biografia
Naixement 4 d'octubre de 1916
Bandera de Rússia Moscou (Imperi Rus)
Mort 8 de novembre de 2009(2009-11-08) (als 93 anys)
Bandera de Rússia Moscou (Rússia)
Lloc d'enterrament cementiri de Novodévitxi
Nacionalitat Bandera de la Unió Soviètica Soviètic
Bandera de Rússia Rus
Grup ètnic Jueu
Religió Ateu
Formació Universitat Estatal de Moscou
Es coneix per física de la matèria condensada
física del Plasma
Activitat
Director de tesi Ígor Tamm
Camp de treball Física teòrica
Ocupació Física teòrica
Organització Institut Lebedev de Física de Moscou
Partit Partit Comunista de la Unió Soviètica
Alumnes Leonid Keldysh Tradueix, David Abramovich Kirzhnits Tradueix i Vladimir Zheleznyakov Tradueix
Influències
Obra
Estudiant doctoral Efim Fradkin Tradueix, Leonid Keldysh Tradueix, Viatcheslav Moukhanov, Benjamin Fain, Oleg Dolgov, Vladimir Zheleznyakov Tradueix, German Getmantsev, Boris Guerxman i Vladislav Pustovoyt Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Vitali Làzarevitx Guínzburg (en rus: Вита́лий Ла́заревич Ги́нзбург) (Moscou, 1916 - Moscou, 2009) fou un físic, astrofísic i professor universitari rus guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2003 per les seves contribucions a la teoria dels superconductors i els superfluids.

Biografia[modifica]

Va néixer el 4 d'octubre de 1916 a la ciutat de Moscou. Va estudiar a la Universitat Estatal de Moscou, on es llicencià en física el 1938 i es doctorà el 1942. Des de l'any 1940, treballa a l'Institut Lebedev de Física de Moscou, institut pertanyent a l'Acadèmia Russa de Ciències, i fou entre els anys 1971 i 1988 successor d'Ígor Tamm al capdavant del Departament Teòric. Des de 1945, és professor a temps parcial de la Universitat Estatal de Nizhny Nóvgorod, i des de 1968 de l'Institut de Física i de Tecnologia de Moscou.

Des de 1971, és membre de la delegació estrangera de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències; des del 1981, de l'Acadèmia Nacional Americana de Ciències; i des de 1987 de la Royal Society de Londres.

Morí el 8 de novembre de 2009 a Moscou (Rússia), a l'edat de 93 anys, a causa d'una aturada cardiorespiratòria, segons va manifestar Irina Presnyakova, portaveu de l'Acadèmia Russa de Ciències.

Recerca científica[modifica]

Els seus camps de recerca inclouen la física de la matèria condensada, la física del plasma i l'astrofísica. En matèria condensada, destaquen les seves contribucions a la teoria de la superconductivitat (desenvolupada amb Lev Davidovich Landau), transicions de fase i ferroelectricitat; en la física del plasma, la teoria de propagació d'ones, sincrotró i radiació de transició; i en astrofísica una teoria sobre l'origen dels raigs còsmics, així com la teoria d'emissió de ràdio dels púlsars.

Durant la dècada del 1950, va involucrar-se en el projecte soviètic de la bomba d'hidrogen.

Premis i distincions[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Vitali Guínzburg