Vitali Guínzburg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVitali Guínzburg
Ginzburg in MSU opaque.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1916 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 2009 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatBandera de la Unió Soviètica Soviètic
Bandera de Rússia Rus
Grup ètnicJueu
ReligióAteu
FormacióUniversitat Estatal de Moscou
Director de tesiÍgor Tamm Modifica el valor a Wikidata
Conegut perfísica de la matèria condensada
física del Plasma
Activitat
Camp de treballFísica teòrica i física Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísica teòrica
OrganitzacióInstitut Lebedev de Física de Moscou
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsÍgor Tamm Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLeonid Kéldix, David Abramovich Kirzhnits (en) Tradueix i Vladimir Zheleznyakov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralEfim Samoĭlovich Fradkin, Leonid Kéldix, Viatcheslav Moukhanov, Benjamin Fain, Oleg Dolgov, Vladimir Zheleznyakov (en) Tradueix, German Getmantsev, Boris Guerxman i Vladislav Pustovoyt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 44118058 Modifica el valor a Wikidata

Vitali Làzarevitx Guínzburg (en rus: Вита́лий Ла́заревич Ги́нзбург) (Moscou, 1916 - Moscou, 2009) fou un físic, astrofísic i professor universitari rus guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2003 per les seves contribucions a la teoria dels superconductors i els superfluids.

Biografia[modifica]

Va néixer el 4 d'octubre de 1916 a la ciutat de Moscou. Va estudiar a la Universitat Estatal de Moscou, on es llicencià en física el 1938 i es doctorà el 1942. Des de l'any 1940, treballa a l'Institut Lebedev de Física de Moscou, institut pertanyent a l'Acadèmia Russa de Ciències, i fou entre els anys 1971 i 1988 successor d'Ígor Tamm al capdavant del Departament Teòric. Des de 1945, és professor a temps parcial de la Universitat Estatal de Nizhny Nóvgorod, i des de 1968 de l'Institut de Física i de Tecnologia de Moscou.

Des de 1971, és membre de la delegació estrangera de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències; des del 1981, de l'Acadèmia Nacional Americana de Ciències; i des de 1987 de la Royal Society de Londres.

Morí el 8 de novembre de 2009 a Moscou (Rússia), a l'edat de 93 anys, a causa d'una aturada cardiorespiratòria, segons va manifestar Irina Presnyakova, portaveu de l'Acadèmia Russa de Ciències.

Recerca científica[modifica]

Els seus camps de recerca inclouen la física de la matèria condensada, la física del plasma i l'astrofísica. En matèria condensada, destaquen les seves contribucions a la teoria de la superconductivitat (desenvolupada amb Lev Davidovich Landau), transicions de fase i ferroelectricitat; en la física del plasma, la teoria de propagació d'ones, sincrotró i radiació de transició; i en astrofísica una teoria sobre l'origen dels raigs còsmics, així com la teoria d'emissió de ràdio dels púlsars.

Durant la dècada del 1950, va involucrar-se en el projecte soviètic de la bomba d'hidrogen.

Premis i distincions[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vitali Guínzburg