Índex

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Primera pàgina d'un índex de llibre

L’índex (o, en cas d'ambigüitat, índex alfabètic o índex analític) és una llista alfabètica dels termes significatius que apareixen en un document (o conjunt de documents), tot indicant la pàgina o pàgines on figuren. L'índex sorgí històricament com a element integrant del llibre imprès, però també hi ha índexs conjunts de diverses obres o de conjunts d'obres; per exemple, els índexs periòdics i cumulatius de les publicacions en sèrie.

En el cas dels llibres, l'índex va col·locat sempre al final (darrere seu només s'admet el colofó). En el llibre hi pot haver un sol índex o bé diversos d'especialitzats; per exemple: índex onomàstic, índex toponomàstic, índex temàtic o ideològic, índex d'autors i obres citats, etc.

En estudis acadèmics, manuals pràctics, etc., l'índex és un element indispensable per a recuperar la informació amb comoditat i rapidesa.

Història[modifica | modifica el codi]

Com el sumari, l'índex és fruit de la impremta i, doncs, de la paginació; ja era força usat al si del llibre a mitjans segle XVI, i des del segle XVIII es considera inadmissible la seva absència en els casos que el reclamen.

Precisions terminològiques[modifica | modifica el codi]

Convé puntualitzar que l’índex del català equival a l'anglès index, al francès index, al portuguès índice, etc. Així doncs, cal evitar d'emprar el terme índex per a designar el sumari. Entre les llengües romàniques, només en italià és normatiu d'emprar el terme indice tant amb el valor de sumari com en el de índex (bé que en aquest segon sentit es tendeix a usar la forma indice alfabetico). Això es produeix també en espanyol col·loquial (índice i índice alfabético), mentre que en l'ús acadèmic es vacil·la entre seguir la confusió col·loquial i fer la distinció internacional (sumario i índice).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bohigas, Pere. Resum d'història del llibre. Barcelona: Barcino, 1933. (Col·lecció popular Barcino; 90)
  • Carreras, Concepció; Martínez, Concepció; Rovira, Teresa. Organització d'una biblioteca: popular, escolar o infantil. 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1991. (Didàctiques; 10) ISBN 84-297-1631-9
  • Dahl, Svend. Historia del libro. Madrid: Alianza, 1982. (Alianza Universidad; 336) ISBN 84-206-2336-9
  • Dictionarium bibliothecarii practicum: ad usum internationalem in XXII linguis = The librarian's practical dictionary: in 22 languages = Wörterbuch des Bibliothekars: in 22 Sprachen. Herausg. von Dr. Zoltán Pipics. 7. Auflage. München: Dokumentation, 1977. ISBN 3-7940-4110-0
  • Extracte del Reglament del Dipòsit Legal; Normes per a l'establiment del número d'ISBN; Normes per a la inscripció d'obres en el Registre de la Propietat Intel•elctual; Recomanacions per a la impressió dels fulls de portada i portadella. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987. ISBN 84-393-0812-4
  • Martínez de Sousa, José. Diccionario de edición, tipografía y artes gráficas.Gijón: Trea, 2001. (Biblioteconomía y administración cultural; 46) ISBN 84-95178-96-6
  • Pujol, Josep M.; Solà, Joan. Ortotipografia: manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic. 2a ed., rev. Barcelona: Columna, 1995. ISBN 84-7809-632-9
  • TERMCAT, Centre de Terminologia. Lèxic d'arts gràfiques i edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Indústria i Energia, 1993. (La indústria a Catalunya) ISBN 84-393-2698-X