Živa (ossa)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Živa (os))
Infotaula personatgeŽiva
Tipusos bru Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemella Modifica el valor a Wikidata
Pes104 kg Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaPirineus i Eslovènia Modifica el valor a Wikidata
NaixementEslovènia Modifica el valor a Wikidata, 1990 Modifica el valor a Wikidata
MortPirineus Modifica el valor a Wikidata, 2009 Modifica el valor a Wikidata
Causa de la mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Família
Marevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Parevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Živa (Eslovènia, 1989/90 - Pirineus centrals, 2008/2009) va ser una ossa eslovena introduïda per França al municipi de Mèles, a la regió històrica del Comenge, Alta Garona, el 19 de maig de 1996.[1] Es tracta del primer alliberament d'ossos a la serralada des que es va iniciar el programa Life de la Unió Europea de reforç poblacional per tractar de recuperar l'espècie.[2] Živa és considerada una de les mares genitores de la població actual als Pirineus en ser la transmissora d'un dels tres llinatges matrilineals dels quals descendeixen tots els ossos avui dia existents.[3]

Context[modifica]

L'os bru als Pirineus es trobava al llindar de l'extinció local a la serralada a finals del segle xx, quan només quedaven 4 o 5 exemplars autòctons, degut a la persecució directa per l'home a que es veié sotmesa aquesta població.[4] A partir de mitjans dels anys 90 s'emprengueren diverses mesures per revertir aquesta situació, guanyant molt protagonisme el reforç poblacional mitjançant la translocació d’individus reproductius originaris d’Eslovènia, on resideix una població viable de la mateixa subespècie europea. Entre el 1996 i el 2018 es van translocar 11 exemplars des d'aquest país balcànic (10 a França i 1 Catalunya)[2][1][5][6]

Des de l'inici del programa es van registrar naixements d'ossos als Pirineus[7] i a l'últim cens oficial, divulgat el 2019, s'informaren 52 exemplars vius, entre cadells, sub-adults i ossos adults.[8] Tot i això, la població d'ossos bruns a la serralada continua estant catalogada en perill crític en l'última revisió de la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), del 2018.[9]

El reforçament de la població de l'ós bru als Pirineus es va iniciar l'any 1996 amb una subvenció del programa Life de la Unió Europea de conservació i protecció d'espècies. Tot i les protestes aquell any, França va alliberar a Melles (Alta Garona) dos exemplars: les osses Živa i Melba,[10] i el 1997, un mascle, en Pyros, tots procedents d'Eslovènia. L'origen va ser seleccionat atenent estudis[11] que demostren que els ossos balcànics, del sud d'Escandinàvia, i els del sud i sud-oest d'Europa pertanyen a una única línia genètica, que s'explica pel fet que es va produir un refugi durant l'última glaciació al sud d'Europa.[11][12] Translocar ossos del Cantàbric, encara més propers genèticament que els balcànics, no era una opció sobre la taula donada la complicada situació en què aleshores també es trobava aquesta altra població ibèrica, catalogada en perill d'extinció.[13]

Resistències a la reintroducció[modifica]

La reintroducció de l'os als Pirineus suscita des de l'inici de la seva implantació importants adhesions i oposicions en el conjunt de la societat, amb partidaris i detractors que s'articulen en diversos grups d'influència.[14][15] La principal resistència es deu al fet que un cop alliberats al nou medi pirinenc, els animals translocats i els seus descendents, així com succeïa amb els anteriors ossos autòctons, poden atacar de forma oportunista a la ramaderia[16] i l'apicultura.[17]

Les resistències de la població han estat molt fortes pel paper important que jugava el caràcter mític de l'ós i la por atàvica que la seva presència despertava. La Generalitat de Catalunya pretenia fer de l'ós una marca de qualitat turística, però l'any 1994, amb la notícia del pla d'alliberament, els municipis de les valls d'Àneu es van oposar a la presència de l'ós.[18]

La campanya opositora va aconseguir que el 1995 es retardés l'alliberament previst i el març de l'any següent es decidia no fer la reintroducció a Catalunya. Tot i això el departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Medi Ambient de França van firmar un conveni de col·laboració per garantir la coordinació del seguiment i control dels ossos alliberats a França, per la possibilitat que passessin la frontera.[18] L'abril de 1996 els ramaders i caçadors del Pallars Sobirà i la Vall d'Aran es van manifestar contra l'alliberament dels ossos que es dugué a terme a França al mes següent.[18]

Biografia[modifica]

Živa va néixer probablement el 1989 o el 1990 a Eslovènia i va viure una vintena d'anys, dels quals, més de la meitat als Pirineus.[19] Igual que Melba i Pyros, va ser capturada a la reserva de caça de Medved.[20] El seu nom, (pronunciat Giva, en eslovè), significa «viva» i li fou donat pels tècnics que la capturaren en homenatge al programa europeu Life que financià l'operació.[21]

Quan Živa va ser alliberada en un bosc de l'Alta Garona, el maig del 1996, tenia uns sis anys i pesava 104 kg.[22] Aleshores els tècnics no ho sabien, però l'ossa ja es trobava en estat i aquell hivern donà a llum en el seu nou cau a dos cadells, Kouki i Nere.[3]

Posteriorment les anàlisis genètiques van demostrar que Kouki era fill de Pyros, mentre Nere ho era d'un altre pare eslovè. Així, es demostrava la paternitat compartida (òvuls fecundats per diversos pares) en l'espècie. De retruc, com que aquests ossalls van néixer abans que Pyros fos translocat als Pirineus, a l'estiu del 1997, es demostrava que Pyros i Živa ja s'havien aparellat anteriorment a Eslovènia.[23][24]

Živa va ser vista per última vegada el 2009, quan se la dona per morta.[25]

Genealogia[modifica]

Živa és una de les tres mares genitores dels ossos actuals dels Pirineus. En ser la mare de Nere, Živa és l'àvia paterna de Canelito, nascut al 2004 al Bearn i últim portador de l'estirp pirenaica (per part de mare).[3]

Živa
(1989–2009)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Cannelle
(?–2004)
 
Nere
(1997–)		Kouki
(1997–2001)
 
 
 
 
Canelito
(2004–)

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Les ours lâchés en 2006» (en francès). Pays de l'Ours-Adet. Arxivat de l'original el 2021-01-10. [Consulta: 11 desembre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 MINISTERE DE L'ECOLOGIE ET DU DEVELOPPEMENT DURABLE. Plan de restauration et de conservation de l'ours brun dans les Pyrénées françaises 2006-2009 (en francès). MEED, 2005. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «20 ans plus tard, l'ours s'est bien installé dans les Pyrénées» (en francès). Sciences et avenir, 09-06-2016. [Consulta: 22 novembre 2020].
  4. ↑ «Distribució i demografia». Programa PirosLIFE Catalunya, 2016. [Consulta: 12 desembre 2020].
  5. ↑ «Goiat, el nou ós bru eslovè que s'ha alliberat als Pirineus centrals». Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya, 07-06-2016. [Consulta: 7 juny 2016].
  6. ↑ Andy Barrejot. «Deux nouvelles ourses Claverina et Sorita ont été lâchées dans les Pyrénées» (en francès). La Dépêche du Midi, 05-10-2018. [Consulta: 5 octubre 2018].
  7. ↑ Naissance d'oursons dans les Pyrénées, Le Figaro, 23 août 2012.
  8. ↑ «La població d'óssos al Pirineu assoleix els 52 exemplars després d'un rècord de naixements el 2019». Nació Digital, 21-04-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  9. ↑ Huber, D. «Ursus arctos» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2018–2019. [Consulta: 21 desembre 2020].
  10. ↑ «La reintroducció de l'ós bru al Pirineu». anuaris.cat. Fundació Catalunya, 1996. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 15 juliol 2010].
  11. ↑ 11,0 11,1 Taberlet, Pierre; Bouvet, Jean «Mitochondrial DNA polymorphism, phylogeography, and conservation genetics of the brown bear Ursus arctos in Europe». Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences. 255 (1344), 22-03-1994, pàg. 195–200.
  12. ↑ «Història d’una reintroducció exitosa (pdf)». Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.. [Consulta: 12 desembre 2020].
  13. ↑ «Brown Bear. Regional assesments: Europe» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN, 2018. [Consulta: 27 novembre 2020].
  14. ↑ «La reintroducció de l'ós bru al Pirineu». anuaris.cat. Fundació Catalunya, 1996. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 15 juliol 2010].
  15. ↑ Elosegi Irurtia, 2010, p. 157-161.
  16. ↑ «Ramaderia». Programa PirosLIFE Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2020].
  17. ↑ «Apicultura». Programa PirosLIFE Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2020].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 «La reintroducció de l'ós bru al Pirineu». anuaris.cat. Fundació Catalunya, 1996. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 15 juliol 2010].
  19. ↑ Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. «Resposta d'informació sobre llistat actualitzat de tots els óssos que viuen en estat salvatge als Pirineus (sol·licitud presentada per Gerard Viader Sauret)», 16 novembre 2020. Arxivat de l'original el 2021-01-12. [Consulta: 28 desembre 2020].
  20. ↑ Quenette, 2000, p. 25.
  21. ↑ «Les noms des ours» (en francès). Pays de l'Ours. Arxivat de l'original el 2020-11-20. [Consulta: 21 novembre 2020].
  22. ↑ «15e anniversaire du lâcher de l'ourse ŽIVA» (en francès). FERUS / Pays de l'Ours Adet, 2011. [Consulta: 14 desembre 2020].
  23. ↑ Elosegi Irurtia, 2010, p. 180.
  24. ↑ «Cómo aplacar el apetito de ‘Pyros’» (en castellà). El País, 06-07-2014. [Consulta: 22 novembre 2020].
  25. ↑ Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. «Resposta d'informació sobre llistat actualitzat de tots els óssos que viuen en estat salvatge als Pirineus (sol·licitud presentada per Gerard Viader Sauret)», 16 novembre 2020. Arxivat de l'original el 2021-01-10. [Consulta: 28 desembre 2020].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • DUBREUIL, D.; PALAZÓN, S.; DUBARRY, E. et. al. ««Monitoring of the three brown bears translocated to the central pyrenees»» (en anglès). La conservación del oso pardo en Europa: un reto de cara al siglo XXI, 2000 (), p. 93-110.
  • Elosegi Irurtia, M. M. El oso pardo en los Pirineos (en castellà). Lynx Editions, 2010. ISBN 978-84-96553-56-9. 
  • Quenette, Pierre-Yves. Bilan scientifique et technique de la réintroduction de l'Ours brun en Pyrénées centrales. DIREN Midi-Pyrénées, 2000. .
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Živa_(ossa)&oldid=32772753»