18 de la Balança

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic18 de la Balança
Tipusestel, estrella amb alt moviment propi i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K2III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBalança Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra107,423 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi10,32 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,99 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,857 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.484 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi9,309 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−62,973 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−105,41 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar6,4 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−15,03 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial380 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)14h 58m 53.5814s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-12° 51' 21.5376''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,37[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat62 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Company deADS 9456 B i ADS 9456 C Modifica el valor a Wikidata
Part deADS 9456 AB Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

18 de la Balança (18 Librae) és un estel a la constel·lació de la Balança de magnitud aparent +5,87.[7] S'hi troba a 309 anys llum del sistema solar, sent l'error en aquesta mesura del 3,7%.[8]

Característiques[modifica]

18 de la Balança és una gegant taronja de tipus espectral K3IIICN amb una temperatura efectiva de 4.450 ± 24K. És 62 vegades més lluminosa que el Sol, cosa que suposa una lluminositat comparable a la de θ Librae però cinc vegades menor que la de υ Librae, ambdues gegants situades a Balança.[9] Models teòrics li atorguen un radi 14 vegades més gran que el radi solar.[10] És, com la major part dels estels del nostre entorn, un estel del disc fi.[11]

18 de la Balança presenta una metal·licitat significativament superior a la solar ([Fe/H] = +0,30), havent estat catalogada com una gegant «súper-rica en metalls».[12] A més, mostra un elevat contingut de cianogen, igual que Rasalas (μ Leonis) o Unukalhai (α Serpentis). Aquestes gegants evidencien un excés de nitrogen com a conseqüència que una gran part del seu carboni s'ha transformat en nitrogen mitjançant el cicle CNO.[13] De fet, la relació nitrogen/ferro en 18 Librae és 2,75 vegades més elevada que en el Sol.[14]

L'òrbita galàctica de 18 de la Balança és notablement més excèntrica (i = 0,32) que l'òrbita solar. Això fa que, en el periastre, la distància de 18 de la Balança al centre de la Via Làctia siga de sols 12.500 anys llum, uns 10.000 anys llum menor que en el cas del Sol.[12] D'altra banda, 18 Librae comparteix moviment propi amb l'estel BD-10 3999 B, de magnitud +9,74.[15]

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Stellar population models in the UV. I. Characterisation of the New Generation Stellar Library» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, febrer 2012, pàg. A143. DOI: 10.1051/0004-6361/201118065.
  5. David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  6. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  7. «18 Lib -- Star in double system» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 13 desembre 2020].
  8. 18 Librae. Extended Hipparcos Compilation (XHIP) (Anderson+, 2012)
  9. Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and Astrophysics, 525, 2011. A71.
  10. Massarotti, Alessandro; Latham, David W.; Stefanik, Robert P.; Fogel, Jeffrey «Rotational and Radial Velocities for a Sample of 761 HIPPARCOS Giants and the Role of Binarity». The Astronomical Journal, 135, 1, 2008. pp. 209-231.
  11. Meléndez, J.; Asplund, M.; Alves-Brito, A.; Cunha, K.; Barbuy, B.; Bessell, M. S.; Chiappini, C.; Freeman, K. C.; Ramírez, I.; Smith, V. V.; Yong, D. «Chemical similarities between Galactic bulge and local thick disk red giant stars». Astronomy and Astrophysics, 484, 3, 2008. pp. L21-L25.
  12. 12,0 12,1 18 Librae. Extended Hipparcos Compilation (XHIP) (Anderson+, 2012)
  13. Keenan, Philip C.; Yorka, Sandra B.; Wilson, Olin C. «Recognition and classification of strong-CN giants». The Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 99, 1987. pp. 629-636.
  14. Meléndez, J.; Asplund, M.; Alves-Brito, A.; Cunha, K.; Barbuy, B.; Bessell, M. S.; Chiappini, C.; Freeman, K. C.; Ramírez, I.; Smith, V. V.; Yong, D. «Chemical similarities between Galactic bulge and local thick disk red giant stars». Astronomy and Astrophysics, 484, 3, 2008. pp. L21-L25.
  15. 18 Librae Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (Alcyone)