23 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 23 aC (xxiii aC) |
| Islàmic | 664 aH – 663 aH |
| Xinès | 2674 – 2675 |
| Hebreu | 3738 – 3739 |
| Calendaris hindús | 33 – 34 (Vikram Samvat) 3079 – 3080 (Kali Yuga) |
| Persa | 644 BP – 643 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 228 |
| Ab urbe condita | 731 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 50 aC 40 aC 30 aC - 20 aC - 10 aC 1 aC 1 dC | |
| Anys | |
| 26 aC 25 aC 24 aC - 23 aC - 22 aC 21 aC 20 aC | |
Esdeveniments
[modifica]- 1 de gener: inici de l'onzè consolat d'August.[1] Crisi política: es descobreix la conspiració de Fanni Cepió contra August; Aulus Terenci Varró Murena, també cònsol i implicat en la trama, és executat juntament amb Fanni Cepió.[2]
- Malaltia d'August; lliura el seu anell a Agripa, que queda així associat a l'imperi.[1] Es cura gràcies a les cures del metge Antoni Musa.
- Agripa és enviat a l'Orient.[3] Roman a Lesbos entre els anys 23 i 21 aC. Segons Cassi Dió, rep d'August el govern de la província de Síria arran d'una disputa amb Marcel, per tal d'allunyar-lo; Agripa es limita a enviar-hi els seus llegats i es queda a Mitilene.[4]
- Marcel, que es queda a Roma, és considerat l'hereu presumpte. No obstant això, mor a causa de la mateixa malaltia que havia afectat August.[5]
- 27 de juny: August, després d'una greu malaltia i d'una crisi política, renuncia al consolat i assumeix la potestat tribunícia de forma vitalícia.[3]
- La Càndaces (reina) de Mèroe, Amanishakhet, envia les seves tropes a la Tebaida per saquejar l'illa de Filae. Un exèrcit de 30.000 nubis i axumites aniquila tres cohorts romanes estacionades a Assuan. El prefecte romà Gai Petroni contraataca, derrota els coalitzats, destrueix i saqueja Napata, a Núbia. Els habitants de la ciutat són esclavitzats (finalitza l'any 21 aC).[8] Gai Petroni annexa la Baixa Núbia (Dodecascoenus) a l'Imperi Romà.[9]
- Herodes el Gran fa construir l'Heròdium, un palau fortificat.[10]
- Finalització del Pòrtic d'Octàvia[11] i creació de la biblioteca de Marcel, a Roma.[12]
- Horaci publica tres llibres d'Odes.[13]
- En resposta a les incursions a Mèroe a l'Alt Egipte, les legions romanes es mouen al sud i arrasen a Napata.
Temàtiques
[modifica]Arquitectura
[modifica]- Vitruvi publica el primer tractat conegut sobre arquitectura.
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]- Marc Claudi Marcel fill d'Octavia Minor i nebot d'August.
Referències
[modifica]- 1 2 Nougarède de Fayet, André Jean Simon. Capelle. Histoire du siècle d'Auguste et de l'établissement de l'empire Romain, 1840.
- ↑ L. Michaud. Histoire de la vie et des poésies d'Horace, 1840.
- 1 2 Charles Robustel. Histoire des empereurs et des autres princes qui ont régné durant les six premiers siècles de l’Église. 1, 1700.
- ↑ Dubochet. Suétone, les écrivains de l'Histoire Auguste, Eutrope, Sextus Rufus, 1848.
- ↑ Nougarède de Fayet, 1840, p. 97.
- ↑ Nougarède de Fayet, 1840, p. 103.
- ↑ Presses Univ. du Mirail. Auguste et Rome, suivi de Ostie, port et porte de Rome, 2002, p. 195. ISBN 978-2-85816-634-3.
- ↑ Éditions L'Harmattan. Histoire du continent africain. 1, 1996, p. 236. ISBN 978-2-7384-4688-6.
- ↑ UNESCO. Histoire générale de l'Afrique. 2, 1985, p. 925. ISBN 978-92-3-201708-6.
- ↑ Getty Publications. The archaeology of Ancient Judea and Palestine, 2005, p. 204. ISBN 978-0-89236-800-6.
- ↑ Cambridge University Press. The architecture of Roman temples, 2005, p. 287. ISBN 978-0-521-81068-5.
- ↑ Ayer Publishing. Les Esclaves publics chez les Romains, 1979, p. 251. ISBN 978-0-405-12345-0.
- ↑ JHU Press. The odes of Horace, 2008, p. 208. ISBN 978-0-8018-8996-7.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 23 aC