46 de Capricorn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic46 de Capricorn
Tipusestel i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G8II[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCapricorn Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra238,629 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,81 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,079 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.856 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi4,1906 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−1,9 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)13,438 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar17 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−4,56 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial135 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)21h 45m 0.2547s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-10° 55' 3.2604''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,2[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat627 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

46 de Capricorn (46 Capricorni) és un estel de magnitud aparent +5,09 situat a la constel·lació de Capricorn.[7] Encara que no té nom propi habitual, formava —al costat de ξ Aquarii i Sadalsuud (β Aquarii)— la vint-i-dosena mansió lunar àrab, també anomenada Sadalsuud.[8]

46 de Capricorn és una supergegant groga de tipus espectral G8Iab —abans catalogada com a gegant G8II-III— amb una temperatura efectiva entre 4.600 K i 4.815 K.[9] La seva lluminositat és 627 vegades superior a la del Sol i posseeix un diàmetre 25 vegades més gran que el diàmetre solar.[10][11][12] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 3,75 km/s.[11]

46 de Capricorn té una massa aproximada entre 4 i 5 masses solars. La seua metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesants que l'heli en un estel— és menor que la solar en un 35% ([Fe/H] = -0,19).[13] Un estudi comparatiu entre més de 600 gegant lluminoses reflecteix que el seu contingut de liti és elevat per a un estel de les seves característiques (logє[Li] = 0,80).[14] S'hi troba aproximadament a 783 anys llum del sistema solar.[9]

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.
  5. Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
  6. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  7. «c Cap -- Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 març 2021].
  8. Allen, Richard Hinckley. «Aquarius». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0. 
  9. 9,0 9,1 Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten, 331, 4, 2010. p. 349.
  10. 46 Capricorni Arxivat 2013-06-21 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  11. 11,0 11,1 Hekker, S.; Meléndez, J. «Precise radial velocities of giant stars. III. Spectroscopic stellar parameters». Astronomy and Astrophysics, 475, 3, 2007. pp. 1003-1009.
  12. 46 Capricorni (CADARS)
  13. Cayrel de Strobel, G.; Soubiran, C.; Ralite, N. «Catalogue of (Fe/H) determinations for FGK stars: 2001 edition». Astronomy and Astrophysics, 373, 2001. pp. 159-163.
  14. Brown, Jeffery A.; Sneden, Christopher; Lambert, David L.; Dutchover, Edward, Jr. «A search for lithium-rich giant stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 71, 1989. pp. 293-322.