47 del Tucà

47 del Tucà
	Cúmul globular 47 Tuc.Cortesia de l'ESO.
Tipus	cúmul globular, cúmul estel·lar i font d'emissió de rajos ultraviolats
Descobert per	Nicolas-Louis de Lacaille
Data de descobriment	1751
Constel·lació	Tucà
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	4,15 kpc
Radi	120 a. ll.
Magnitud aparent (V)	4,09 (banda V)
Paral·laxi	0,232 mas
Moviment propi	−17,2 km/s
Moviment propi (declinació)	−2,53 mas/a
Moviment propi (ascensió recta)	5,25 mas/a
Velocitat radial	−17,2 km/s
Ascensió recta (α)	0h 24m 5.359s
Declinació (δ)	-73° 55' 6.8002''
Metal·licitat	−0,82
Part de	Via Làctia
Catàlegs astronòmics
NGC	104
	NGC 104 (New General Catalogue); HD 2051 (Catàleg Henry Draper); HR 95 (Catàleg d'Estrelles Brillants); 2MASX J00240535-7204531 (Two Micron All Sky Survey, Extended source catalogue); ξ Tuc (nomenclatura de Bayer); 1ES 0021-72.3 (Einstein Slew survey, Version No. 1); GCRV 128 E (General Catalogue of Stellar Radial Velocities); RBS 55 (ROSAT All-Sky Survey Bright Source Catalogue); 1RXS J002404.6-720456 (1RXS); C 0021-723 (Catàleg Caldwell); 3FHL J0024.2-7205 (3FHL: The Third Catalog of Hard Fermi-LAT Sources); FAUST 10 (A catalog of far-ultraviolet point sources detected with the FAUST telescope on Atlas-1); GCl 1 (Catalogue of star clusters and associations + supplements); 2FGL J0023.9-7204 (Fermi Large Area Telescope second source catalog); [KPS2012] MWSC 0038 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes); 3FGL J0023.9-7203 (Fermi Large Area Telescope third source catalog); IRAS 00218-7221 (IRAS); IRAS F00218-7221 (IRAS); HIP 1902 (Catàleg Hipparcos)
Sèrie
	« NGC 103

47 del Tucà (47 Tucanae) és un cúmul globular situat a la constel·lació del Tucà. Està a uns 16.700 anys llum de la Terra i té un diàmetre d'uns 120 anys llum. Pot veure's a ull nu, amb una magnitud visual de 4,0.

47 Tucanae va ser descobert per Nicolas-Louis de Lacaille el 1751, la seva localització meridional l'havia mantingut ocult als observadors europeus fins llavors.

És el segon cúmul globular més brillant després d'Omega Centauri, i es caracteritza per posseir una lluentor viva i un nucli molt dens, i almenys 21 estels endarrerits blaus prop del nucli.^[1]^[2]

47 Tucanae està inclòs al Catàleg Caldwell de Patrick Moore amb el nom de C106 Y i està composta principalment per un púlsar per la qual cosa és molt sorollós com tots els cumuls globulars fora de la galàxia.

Referències

↑ «The 23 millisecond radio pulsars in 47 Tucanae». Arxivat de l'original el 2010-06-27. [Consulta: 24 gener 2019].
↑ «NASA's Hubble Space Telescope Finds "Blue Straggler" Stars in the Core of a Globular Cluster». Hubble News Desk, 24-07-1991. [Consulta: 24 maig 2006].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 47 del Tucà

47 Tucanae, Galactic Globular Clusters Database page
Mass Migration: How Stars Move in Crowd -- research indicates that 47 Tucanae sorts stars by mass.

[1] «The 23 millisecond radio pulsars in 47 Tucanae». Arxivat de l'original el 2010-06-27. [Consulta: 24 gener 2019].

[2] «NASA's Hubble Space Telescope Finds "Blue Straggler" Stars in the Core of a Globular Cluster». Hubble News Desk, 24-07-1991. [Consulta: 24 maig 2006].

[1]

[2]