501(c)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organització501(c)
Dades bàsiques
Tipus entitat tipus d'entitat empresarial
Organització i govern
Seu central 
Modifica dades a Wikidata

501c és l'apartat c de l'article 501 del codi federal dels impostos estatunidencs (Internal Revenue Code, IRC), instaurat en 1917.[1] Especifica el llistat de vint-i-vuit tipus d'associacions o d'organitzacions sense ànim de lucre que estan exempts de certs imposts federals sobre els ingressos als Estats Units. Els articles 503 a 505 fixen les condicions requerides per accedir a tals exempcions. Molts dels Estats de la unió es refereixen a l'apartat 501c per a la classificació de les associacions eximides també d'imposts locals.

Més d'un milió d'associacions[modifica]

Existeixen 1,14 milions d'associacions sense ànim de lucre als Estats Units i el sector no comercial representa un 8,5% del PIB (contra per exemple un 4,2% a França).[2] Empren un 9,3% de població activa, la qual cosa constitueix el record del món.[2] Els estatunidencs donen cada any 250 mil milions de dòlars[2] a les associacions sense ànim de lucre i aquestes subvencions s'exoneren d'impostos. Un 36% de les subvencions es destinen a les diferents Esglésies, 13% van a l'ensenyament, un 8,6% a la salut i un 5,4% a la cultura (o sigui 13 mil milions de dòlars).[2] Els cinemes d'art i assaig, les fundacions, els ballets, les cases d'edicions universitàries són alguns exemples d'associacions sense ànim de lucre en l'àmbit de la cultura.

Les associacions sense ànim de lucre estan dirigides altruistamente[3] per un consell d'administració (Board of Trustees). Els seus membres són sovint donants. Posseeixen amplis poders i defineixen les missions de l'associació. Se'ls encarrega d'augmentar els fons.

L''endowment («dotació») és part de les fonts de finançament de les associacions: es beneficia d'una suma col·locada en borsa de valors i solament els interessos són els que es gasten cada any (working capital).[4]

Tipologia jurídica de les associacions 501c[modifica]

Aquest apartat conté vint-i-vuit paràgrafs que corresponen cadascun a un tipus d'associació sense ànim de lucre tal com són definits per la llei federal americana :

Àmbit d'aplicació del 501(c)(3)[modifica]

Les excepcions 501(c)(3) s'apliquen a les empreses, i a qualsevol organització de comunitat, fundació, associació o fundació, organitzada i operada exclusivament per la Religió, organització caritativa, científica, les proves per a la seguretat pública, literàries o amb propòsit encaminat a l'Educació, per fomentar la competència nacional o internacional de l'esport amateur, promoure les arts, o per a la prevenció de la crueltat amb els nens o als animals.[5][6]

També existeixen organitzacions de suport que sovint es fa referència en forma abreujada com a "amics de" organitzacions.[7][8][9][10][11]

Referències[modifica]

  1. Frédéric Martel, De la culture en Amérique, Paris, Gallimard, 2006 ISBN 2-07-077931-9, p.336
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 De la culture en Amérique, p.307
  3. De la culture en Amérique, p.339
  4. De la cultura en América, p.342
  5. Exempt Purposes - Internal Revenue Code Section 501(c)(3).
  6. IRS Public ation 557 "Tax-Exempt Status For Your Organization", Page 19, (Rev. June 2008), Cat. No 46573C., Retrieved 2009-03-09.
  7. Hopkins, Bruce R. The Law of Tax-Exempt Organizations. 10. John Wiley and Sons, 2011, p. 879. ISBN 978-0-470-60217-1. 
  8. Judith S. Ballan, "How To Aid a Foreign Charity Through an 'American Friends of Organization," in Proceedings of the Twenty-Third New York University Conference on Tax Planning.
  9. «Legal Dimensions of International Grantmaking: How a Private Foundation Can Use "Friends of" Organizations». Usig.org. [Consulta: 7 juny 2011].
  10. «Giving Insights: Meet the expert: Suzanne M. Reisman, Law Offices of Suzanne M. Reisman». Gi.philanthropycapital.org, 03-03-2010. [Consulta: 7 juny 2011].
  11. Larkin, Richard F.; DiTommaso, Marie. Wiley Not-for-Profit GAAP 2011: Interpretation and Application of Generally Accepted Accounting Principles. John Wiley and Sons, 2011, p. Ch.11. ISBN 978-0-470-55445-6. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]