6V6

6V6

De esquerra a dreta 6V6GTA de General Electric, 6V6GT JAN National Union (1940), 6P6S (USSR, 1978) i 6V6GT de Electro-Harmonix, de producció actual.
Classificació :	Tètrode de feix dirigit
Nombre de terminals :	8.
Base :	Octal
Usos més comuns :	Amplificació d'àudio.
Característiques màximes de funcionament.
Voltatge filaments escalfadors:	6,3 V
Consum de corrent Fil. escalf:	450 mA.
Voltatge màxim ànode (Placa):	315 V.
Màxima potència dissipada ànode:	12 Watt.
Màxim voltatge positiu càtode-Fil:	200 Vpic
Màxim voltatge negatiu càtode-Fil:	200 Vpic
Voltatge màxim reixa #2 (Pantalla):	285 V.
Màxima potència dissipada reixa #2:	2 Watt.

La 6V6 és un tètrode de feix dirigit introduït per la companyia RCA l'any 1937 i que segueix sent usada avui en dia.

Semblant a la 6L6, la seva predecessora, la 6V6 va ser molt popular degut a les seves característiques. La 6L6, malgrat ser una vàlvula excel·lent, tenia un consum de corrent elevat, i necessitava una font d'alimentació voluminosa, cara i que dissipava molta calor. També era capaç de produir més potència de la necessitaria en la majoria d'amplificadors de l'època, especialment en circuits amb configuració Push-pull. La 6V6 produïa menys guany i només requeria la mitat de corrent als filaments escalfadors, 450mA a 6,3V, amb comparació amb els 900mA a 6,3V de la 6L6. Això va afavorir la seva utilització en aparells de ràdio i amplificadors d'ús domèstic, substituint els pèntodes, com el 6F6, que s'havien utilitzat prèviament. La 6V6 produïa menys distorsió harmònica que la 6F6 i consumia menys corrent.

Història

La 6V6 va ser introduïda amb càpsula de vidre o metàl·lica durant la segona mitat dels anys 30. RCA promocionà la superioritat del seu disseny amb càpsula de metall i va produir grans quantitats d'aquest model. Altres fabricants van fer servir la càpsula de vidre, aquestes vàlvules es trobaven normalment en aparells de ràdio no produïts per RCA. Ja a la dècada dels 40 la 6V6 és produïda majoritàriament en la modalitat GT que posseïa una càpsula de vidre de dimensions reduïdes. Més tard es va introduir el model 6V6 GTA amb un temps d'escalfament controlat.

Amb l'aparició del transistor, als anys 60, les vàlvules van caure en desús, malgrat això, la 6V6 segueix en producció. Gràcies a ser una vàlvula resistent, les 6V6 poden ser usades per d'amunt de les seves especificacions, això la va fer molt popular amb amplificadors d'instruments musicals, i és aquest mercat el que permet als fabricants mantenir-la en producció. Avui dia encara es fabriquen a la Xina per Shuguang, a Eslovàquia per JJ i aRússia per Sveltana i Reflector.

Vàlvules de característiques similars

Un dels models relacionats amb la 6V6 és la 6AQ5, que posseeix unes especificacions similars, però té una càpsula de vidre de dimensions reduïdes i ve equipada amb una base de set terminals (B7G). Semblant a aquesta és la russa 6P1P, però ve equipada amb base de nou terminals (B9A) i no té una tolerància tan gran per a funcionar per damunt de les seves especificacions. Un altre model en miniatura equipat amb base B9A és la 6BW6 i la 12AB5 que fa servir 12V als filaments escalfadors i va ser dissenyada per als aparells de ràdio d'ús en automoció. La 7408 és bàsicament una 6V6 però amb zero-bias controlat.

A la Unió Soviètica una versió de la 6V6GT va ser fabricada a partir dels anys 40, i sembla una còpia de la produïda per la companyia Sylvana (USA). En un principi comercialitzada amb la nomenclatura americana usant l'alfabet llatí i ciríl·lic. Quan la USSR va introduir el seu propi sistema de designació el nom es va canviar a 6P6S, o 6П6С en ciríl·lic.

Diagrama dels terminals

Terminals

1. Sense connectar (Excepte càpsula metall, connectat a càpsula).
2. Filament escalfador.
3. Ànode (Placa).
4. Reixa #2 (Pantalla).
5. Reixa #1 (Control).
6. Sense connectar.
7. Filament escalfador.
8. Càtode i reixa #3 (Supressora).

Condicions típiques d'operació per amplificadors de Classe A

Voltatge Fil. escalfador :	6,3	6,3	6,3	Volts.
Corrent Fil. escalfador :	450	450	450	mA.
Voltatge al ànode :	180	250	315	Volts.
Voltatge reixa #2 :	180	250	225	Volts.
Voltatge reixa #1 :	-8,5	-12,5	-13	Volts.
Corrent de ànode zero-senyal :	29	45	34	mA.
Corrent de ànode màxima-senyal :	30	47	35	mA.
Corrent de reixa #2 zero-senyal :	3	4,5	2,2	mA.
Corrent de reixa #2 màxima-senyal :	4	7	6	mA.
Impedància del ànode (aprox.):	50	50	80	KOhms.
Transconductància :	3.700	4.100	3.750	µOhms.
Resistència de càrrega :	5.500	5.000	8.500	Ohms.
Màxima potència de sortida :	2	4,5	5,5	Watts.
Distorsió harmònica total :	8	8	12	%.

^A Dades per una vàlvula.

Condicions típiques d'operació per amplificadors de Classe AB

Voltatge Fil. escalfador :	6,3	6,3	Volts.
Corrent Fil. escalfador :	450	450	mA.
Voltatge al ànode :	250	285	Volts.
Voltatge reixa #2 :	250	285	Volts.
Voltatge reixa #1 :	-15	-19	Volts.
Corrent de ànode zero-senyal :	70	70	mA.
Corrent de ànode màxima-senyal :	79	92	mA.
Corrent de reixa #2 zero-senyal :	5	4	mA.
Corrent de reixa #2 màxima-senyal :	13	13,5	mA.
Resistència de càrrega de ànode a ànode :	10.000	8.000	Ohms.
Màxima potència de sortida :	10	14	Watts.
Distorsió harmònica total :	5	3,5	%.

Bibliografia

• Stokes, John. 70 Years of Radio Tubes and Valves. NY: Vestal Press, 1982
• Pittman, Aspen. The Tube Amp Book. Backbeat Books, ISBN 0-87930-767-6

Vegeu també

• Tiratró
• Vàlvula de buit
• Pèntode