L'etapa, amb sortida des del Parc de la Devesa, travessa tot Girona (rotonda del Rellotge, avinguda d'en Ramon Folch, Gran Via de Jaume I, carrer Sant Francesc, plaça Catalunya, carrers General Mendoza, Ultònia, Migdia, Creu, plaça Països Catalans i carrer d'Emili Grahit[1]) per dirigir-se cap a Cassà de la Selva i Sant Feliu de Guíxols, on comencen a resseguir la costa fins a l'altura de Caldes d'Estrac, ja al Maresme. Abans, d'aquest punt els ciclistes hauran superat les dues primeres dificultats muntanyoses del dia, l'alt de Sant Feliu de Guíxols i l'alt de Tossa de Mar i els dos primers esprints especials, el de Lloret de Mar i el de Sant Pol de Mar. Un cop a Caldetes els ciclistes afronten la part més complicada de l'etapa, el pas cap al Vallès, amb els ports de Sant Vicenç de Montalt i el Collsacreu, tots dos de 3a categoria. Un cop al Vallès els ciclistes afronten un nou esprint especial a Cardedeu i en passar per Sant Fost de Campcentelles inicien l'ascens a l'alt de la Conreria, darrera dificultat del dia i que acosta els ciclistes a Barcelona. Una vegada ja als carrers de Barcelona el recorregut és el següent: Rbla. Guipúscoa, Av. Meridiana, Consell de Cent, Pg. Sant Joan, Pg. Lluís Companys, Pg. Pujades, Pg. Picasso, Av. Marquès de l'Argentera, Pg. Isabel II, Pg. Colom, Pg. Josep Carner, Av. Paral·lel, Pl. Espanya, Av. Maria Cristina, Av. Marquès de Comillas i Av. Estadi,[2] on està situada l'arribada, després d'uns darrers quilòmetres en lleuger ascens.[3]
Els primers 25 km de l'etapa van ser de constants atacs, però cap d'ells fructificà. Sols David Zabriskie aconseguí quedar-se al capdavant un parell de quilòmetres, que li permeté passar destacat per l'alt de Sant Feliu de Guíxols. Al km 46 el que atacà va ser David Millar, company d'equip de Zabriskie. Sylvain Chavanel i Stéphane Augé també atacaren i al km 49 s'uniren el trio capdavanter.
La bona situació a la classificació general de David Millar dificultà que el trio agafés diferències, però en passar per Lloret de Mar aquesta ja era de 3' 45". L'equip Astana comandà en tot moment el gran grup per evitar sobresalts en una carretera cada cop més mullada a causa de la pluja que començava a caure. Stéphane Augé puntuà en els diferents ports de muntanya que hi havia dispersos pel recorregut i això li permeté assegurar-se el mallot de la muntanya al pas per Collsacreu. Durant aquesta ascensió, Amets Txurruka s'havia escapat del gran grup i aconseguí unir-se al grup capdavanter al km 111.
Durant el trajecte per les carreteres del Vallès les diferències es mantingueren al voltant del minut i mig. A 29 km per a l'arribada, Millar decidí marxar en solitari i al pas pel cim de la Conreria la diferència respecte Txurruka era de 28", mentre que els altres dos companys ja s'havien reintegrat al gran grup.
Els nervis eren presents entre els ciclistes per culpa d'uns carrers molt molls a causa de la fortíssima pluja que havia estat caient a Barcelona durant bona part del dia, i això provocà nombroses caigudes com ara les patides per Michael Rogers o Tom Boonen, entre molts d'altres.
A l'entrada dels carrers de Barcelona la diferència de Millar era d'un minut respecte a Txurruka i Remi Pauriol, que poc abans s'havia escapat del gran grup. Aquesta diferència va anar disminuint fins a tenir sols 25" a manca de 3 km, a l'avinguda Paral·lel, i de menys de 15" en sortir de l'Avinguda Maria Cristina. En les primeres rampes d'ascens a Montjuïc Millar fou finalment agafat per un gran grup sols format per una quarantena de membres. El llarg esprint, en lleugera pujada, fou guanyat per Thor Hushovd, per davant d'Óscar Freire i José Joaquín Rojas. El líder de la general, Fabian Cancellara, arribà en el grup principal i no hi hagué cap canvi substancial en les classificacions.
Les carreteres i carrers de tots els pobles que van veure creuar el Tour es van omplir de gent, sent més mig milió de persones les que van veure l'etapa en directe, segons fonts no oficials, tot i la forta pluja caiguda a bona part del recorregut.[4]
Thor Hushovd
Óscar Freire
Gerald Ciolek
Franco Pellizotti
Cadel Evans
Fabian Cancellara 
Lance Armstrong
Bradley Wiggins
Gustav Larsson
Maxime Monfort
Stéphane Augé 
Jussi Veikkanen
Roman Kreuziger
Team Astana 
Team Saxo Bank
Robert Gesink. No surt. Una caiguda el dia anterior ho impedeix.[5]
