Pseudohistòria

Pseudohistòria és un terme pejoratiu aplicat a estudis que es presenten com a treballs d'història però que, en realitat, no segueixen pas les convencions historiogràfiques ni tampoc el mètode científic cosa que els porta a arribar a conclusions arbitràries, falses o errònies. Generalment, hom rebutja com a pseudohistòria aquells estudis que defensen o argumenten idees controvertides basant-se en especulacions o bé en proves no del tot fiables, sobretot si pretenen legitimar algun objectiu ideològic de tipus polític, nacional o religiós. Pel seu caràcter despectiu és un qualificatiu atorgat per altres estudiosos i no pels defensors d'aquestes creences.

Característiques

Trets generals

Els criteris que se segueixen per condemnar un estudi com a obra de pseudohistòria acostumen a ser els següents:

• L'obra té un propòsit polític, religiós o ideològic.
• L'obra no ha aparegut pas publicada en una revista de solvència científica indiscutible ni tampoc ha estat sotmesa a discussió d'altres especialistes en la matèria.
• Les proves en què es basen les idees clau exposades són:
  • especulatives; o
  • controvertides; o
  • presentades sense fonts ni referències; o
  • interpretades de manera arbitrària o gratuïta; o
  • sobrevalorades; o
  • tretes de context; o
  • distorsionades ja sigui de manera innocent, accidental o enganyosa.
• No menciona ni refuta d'altres interpretacions alternatives més senzilles per a aquells fets que sí que han estat examinats per altres especialistes i degudament referenciades.
• Les conclusions de l'obra es basen en teories de la conspiració, quan el principi de la Navalla d'Occam hi recomanaria una explicació més senzilla, prosaica i plausible per al tipus de fets que s'estudien.

La definició de "criptohistòria" per Goodrick-Clarke

En la seva obra The Occult Roots of Nazism (1985), l'historiador Nicholas Goodrick-Clarke hi estudia l'Ariosofia, un moviment esotèric i ocultista que va donar-se a Alemanya i Àustria, durant el període 1890-1930. Les idees de l'arisosofia resultaven molt semblants a les del nazisme en qüestions cabdals com ara el racisme; tanmateix, els únics casos reals d'influència de l'ariosofia en el moviment nazi que Goodrick-Clarke considera provats són els de Rudolf von Sebottendorf (i la Societat Thule) i el de Karl Maria Wiligut.

Així doncs, el problema que Goodrick-Clarke assenyala és que la mitologia pseudohistòrica actual sobre el suposat Ocultisme Nazi es basa en una pura i simple exageració de la importància que de debò tingueren la Societat Thule i d'altres de semblants durant el III Reich. I ací entra la definició de "criptohistòria": basar les explicacions en l'actuació d'una mena d'agent que s'ha mantingut ocult als estudiosos que, anteriorment, han investigat sobre el tema. Així doncs, quan, en l'Apèndix E de The Occult Roots of Nazism es dedica a refutar-hi les idees de diferents llibres que considera criptohistòrics, Goodrick-Clarke assenyala que, generalment, es tracta "d'obres sensacionalistes, no basades en investigació, que presenten sempre en comú la ignorància de les fonts primàries i la repetició d'afirmacions incorrectes per cada nouvingut al gènere fins que, així, ha arribat a haver-hi una abundant literatura, basada en "fets" espuris sobre la poderosa Societat Thule, els vincles dels nazis amb l'Orient i la iniciació de Hitler en l'ocultisme".", amb la qual cosa es mostren els dos elements característics de la criptohistòria:

• La completa ignorància de les fonts primàries
• La repetició d'afirmacions incorrectes

El concepte de Douglas Allchin

En un camp concret com és de la història de la ciència, Douglas Allchin enuncia aquestes característiques com a pròpies de la pseudohistòria:

• Presentar una visió romàntica de l'activitat científica, cosa que porta a caracteritzar els científics com a persones perfectes sense cap defecte ni mancança
• Centrar-se en grans descobertes dutes a terme individualment
• Caure en el mite de l'"Eureka"
• Estudiar només experiments "crucials"
• Mostrar una actitud determinista que faci creure en fets inevitables
• Recórrer a la retòrica de la confrontació entre veritat i ignorància
• No estudiar els errors
• Interpretació deficient de les proves
• Simplificació i idealització
• Conclusions amb biaix ideològic
• Acceptació acrítica de nous conceptes
• Errors de context per no tenir en compte tota una sèrie de qüestions:
  • socials o culturals
  • de contingències humanes
  • d'idees antecedents
  • d'idees alternatives

Exemples de pseudohistòria

• El llibre d'Immanuel Velikovsky Worlds in Collision
• Les teories sobre Nova Cronologia enunciades per Anatoly Timofeevich Fomenko
• El llibre d'Heribert Illig Phantom time hypothesis.
• El tema del Priorat de Sió tractat en obres com ara L'Enigma sagrat escrit per Michael Baigent, Richard Leigh i Henry Lincoln, el qual presenta conjectures que Jesucrist podria haver-se casat amb Maria Magdalena, la qual, posteriorment, va establir-se a França on va donar origen a la nissaga dels reis merovingis.
• La negació de l'Holocaust, defensada per escriptors com ara David Irving en opinió del qual l'Holocaust no va existir o bé se n'ha exagerat la importància.
• El llibre de Gavin Menzies1421: The Year China Discovered the World (traducció espanyola: 1421 : el año en que China descubrió el mundo; traducció francesa: 1421, l'année où la Chine a découvert l'Amérique), segons el qual el 1421, mariners xinesos aconseguiren arribar a Amèrica.
• Les obres de David Barton i d'altres afirmant que els Estats Units d'Amèrica es fundaren sobre la base del cristianisme.
• Algunes idees afrocentristes com ara els suposats contactes en l'Àfrica i Amèrica en època precolombina
• Les teories del continent perdut de Lemúria.
• Els Protocols dels Savis de Sió, els pretesos estatuts d'una suposada organització jueva que pretenia dominar el món
• La teoria de Les Dues Babilònies, segons la qual el catolicisme no és pas res més que una continuació del paganisme babilònic
• La teoria vèneta segons la qual els habitants de l'Europa Central, la Itàlia del Nord i parts de Suïssa eren un poble de llengua proto-eslava anomenat venets, del qual els eslovens i els eslaus occidentals en són els descendents directes.
• La teoria pseudo-macedònia que presenta els habitants de l'actual República de Macedònia com a descendents dels antics macedonis arribant a afirmar que parlaven la mateixa llengua.
• La Teoria de la Correlació d'Orió de Robert Bauval, qui pretén que les tres piràmides del desert de Giza representen el cinturó de la constel·lació d'Orió.
• El Blaverisme, que pretén presentar el valencià com una llengua romànica formada independentment del català .
• Les teories dels membres de l'Institut Nova Història, que defenen una teoria de la conspiració des de la historiografia espanyola per robar protagonisme a gestes històriques de catalans i atribuint origen català a Cristòfol Colom, Miguel de Cervantes, Miguel Servet, el Lazarillo de Tormes i fins i tot Leonardo da Vinci. La comunitat acadèmica no dóna suport a aquestes teories.