Aabenraa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaAabenraa
Escut d'Aabenraa
Market place Aabenraa.jpg
La plaça del mercat

Localització
Map DK Åbenrå.PNG
55° 02′ 40″ N, 9° 25′ 05″ E / 55.044444444444°N,9.4180555555556°E / 55.044444444444; 9.4180555555556
EstatRegne de Dinamarca
Estat federatDinamarca
RegionsRegió de Syddanmark
Municipimunicipi d'Aabenraa
Capital de
Població
Total 15.967 (2016)
Geografia
Part de comtat de Jutlàndia Meridional
Altitud 16 m
Història
Fundació 1231
Organització política
• Cap de govern Thomas Andresen Tradueix (2013)
Identificador descriptiu
Codi postal 6200
Zona horària
Altres
Agermanament amb Kaltenkirchen

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Aabenraa o Åbenrå (en alemany Apenrade) és una ciutat danesa del sud de la península de Jutlàndia, és la capital del municipi d'Aabenraa que forma part de la regió de Syddanmark, ambdós creats l'1 de gener del 2007 com a part d'una reforma territorial. La ciutat es troba a la costa de l'estret del Petit Belt (Lillebælt en danès), al fons del fiord d'Aabenraa.

Abans de la reforma administrativa danesa de 2004 (efectiva des de l'1 de gener del 2007), la ciutat era la capital del Comtat de Jutlàndia Meridional.

La indústria alimentària és la protagonista principal de l'economia de la localitat, especialment en la producció de cervesa i conserves, tot i que també hi té presència el sector de producció i transformació de maquinària, como és el cas de la fabricació d'orgues.

Història[modifica]

La localitat va créixer durant l'alta edat mitjana al voltant d'Opnør Hus, el castell bisbal, i va rebre la condició de ciutat comercial el 1240. Durant l'edat mitjana era coneguda per la seva indústria pesquera i per la producció de llúpol.

Entre 1560 i 1721 la ciutat va ser governada pels ducs de Gottorp.

Els seus dies de major prosperitat van transcórrer en el període que va entre 1750 i 1864, quan el trànsit naval coneixia la seva taxa de creixement més gran, a causa del comerç amb la mar Mediterrània, la Xina, Amèrica del Sud i Austràlia. Gaudia d'un bon port, que es va convertir en un gran port comercial, tenint la flota comercial més gran del regne danès, després de Copenhaguen i Flensborg. La ciutat tenia un gran nombre de drassanes, famoses per la qualitat dels seus vaixells, dels quals el més famós fou el clipper Cimber, que el 1857 va fer la travessa Liverpool-San Francisco en 106 dies. La pesca i altres petites indústries eren els altres sectors de producció de la ciutat.

Des del 1864, com a resultat de la Segona Guerra de Schleswig va passar a formar part de Prússia, de la Confederació d'Alemanya del Nord, i, des del 1871 en endavant, part de l'Imperi Alemany. El 1920 a un referèndum a Schleswig que va decidir la reintegració del nord de Schleswig (Nordslesvig en danès) a Dinamarca, el 55,1% de la població d'Aabenraa va votar a favor de seguir dins d'Alemanya, front el 44,9% que va votar a favor de la integració a Dinamarca.

La ciutat[modifica]

Aabenraa té avui dia un port amb 7,5 metres de fondària i un significatiu comerç naval. D'entre les variades indústries, hi ha la de construcció d'orgues (Marcussens Orgelbyggeri) i de maquinària (Callesens Maskinfabrik). Ràdio Dinamarca té una oficina a la localitat.

Alguns dels seus edificis importants són l'Església de Sant Nicolau (St. Nikolaj kirke), dels temps del rei Valdemar II, la seva construcció començà el 1250. O el castell de Brundlund (Brundlund Slot), erigit per la reina Margarida I cap al 1400.

La ciutat, igual que la propera Elisenlund, té un balneari.

Alguns dels seus barris daten del 1800, com Slotsgade, Store Pottergade, Lille Pottergade, Nygade, Nybro, Skibbrogade o Gildegade.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aabenraa Modifica l'enllaç a Wikidata